dimarts, 18 de desembre del 2012

Cabra del Camp 2012

Aquest passat diumenge dia 16 de desembre es van realitzar varies activitats per recaptar diners per la Marató de TV3, enguany per al càncer (en general), i dintre les les varies activitats vaig triar per la col·laboració participar a la cursa de BTT que van fer a Cabra del Camp, a la comarca de l'Alt Camp, i que vaig ajuntar solidaritat per la causa i passió muntanyera.


Després del fred intens de l'any passat els 7 o 8 ºC de més s'agraien, però el fred era per no estar aturat fora de cap refugi. Aquesta "bona temperatura" es va notar amb l'afluència de molts aficionats a la bici, em sembla que entre els dos circuits vam ser 400 entusiastes, molt bónic.

Per l'organització, molt bé, l'arribada de la gent d'arreu anar organitzant pels bancals l'aparcament i a recollir el dorsal (Nº 383) i bossa de propaganda variada i després ... a lo que hem vingut, descàrregar bici, abrigar-mos, estiraments ... i cap al camí ... Aquest cop no tenia massa estrategia per fer una bona cursa, primer arribar bé de cames a la primera pujada forta, després anar controlant pel verteginós descens (poca trialera aixó si) i despres anr pujant i els ultims 3 km fer l'atac per esgarrapar algo de temps.


Més o menys es va anar complint el previst, però als últims quilómetres vaig intentar fer alguna escapada peró no vaig poder fer cap avançament, un altra cursa serà ... en resum molt satisfet per tot el referent a la cursa i el bon ambient ciclista i també molt satisfet amb la col·laboració dels participants per la noble causa (que tot i no ser cap cursa puntuable per cap copa del món de BTT vam posar tots un punt d'esforç per ser un dia disfrutable i competitiu, en el bon sentit de la paraula) i dels organitzadors de la cursa que un any més han fet possible la trobada.

Aqui va el track del Circuit Verd de la cursa de Cabra del Camp 2012 no te cap pérdua i es per bon camí (amb bones pendents i zones de fang com era d'esperar): Cabra del Camp 2012 (Circuit Verd)

Algunes fotos (poques) ....





Salut i ànims amb les bones causes!!!!

dijous, 13 de desembre del 2012

Sender del Congost del Fraguerau

Una ruta que tenia pendent d'explicar.... Aquí si que xalem els de la BTT ruta no molt llarga però bastant técnica. Si fossim als Estats Units i li diguessim "Fraguerau's Canyon Trail" sortirià a totes les guies de BTT, però no ho tenim aquí a Catalunya. Sortida de baixada des de l'ermita de Sant Antoni (Ulldemolins) fins a les Cadolles Fondes del riu Montsant i a partir d'aquí molt atents pel camí estret i sense marge d'error, creuem un pont de fusta i seguim fins a l'ermita de Sant Bartomeu i després anem seguint el barranc del riu fins l'aiguabarreig del pantà amb el riu Montsnat, on fem mitja volta. Si es té temps el millor és seguir fins al pantà de Margalef.

Us deixo el trak una part del sender per a fer-vos una idea, aixó si les ferides amb les rames i romigueres incontables .... Sender del Congost del Fraguerau

Algunes fotos de la ruta ....
  Foto de  Sender del Congost de Fragerau   Foto de  Sender del Congost de Fragerau   Foto de  Sender del Congost de Fragerau   Foto de  Sender del Congost de Fragerau   Salut i Muntanya!!!

dijous, 8 de novembre del 2012

Raid Aventura Montsant 2012

Aquest cap de setmana passat la familia Gavaldà - Tallada va carregar les bicis, les botes i tota l'energia al cotxe i ens vam dirigir a Ulldemolins (Priorat) per participar al Raid d'Aventura de la Serra del Montsant (Open Raid X-Races) a la categoria familiar com a l'equip "Wild Raiders" format per Mar i Quim a l'atac i Roger i Montse com equip d'ajuda a les transicions...

Val a dir que no només et fa falta tenir algo de forma física i fons per afrontar un raid per la muntanya, a més a més et fa falta tenir orientació i persistència psicològica per a frontar-ho. Tot i ser a la categoria familiar era una prova dura per la Mar (quasi 7 anys) però va donar-ho tot i més per l'equip i sobretot actitut aventurera per al que ens tenien preparat .....


Les proves del raid eren indicades a un "road book" que era secret fins al moment de començar l'aventura i juntament ens vam donar un plànol de la serra on estaven indicats els punts de control de cada part, on es puntua els "punts de control" i el temps empreat (amb horari de tall):

Camp base: Ermita de Sant Antoni

-S1: Trekking (3 km pel bosc i terreny erm de muntanya)
-S2:  BTT-1 (8 km per la falda de la serra creuant algun barranc amb aigua i alguna trialera (poques) per fer cap al poble
-S3: Orientació urbana a Ulldemolins (2 km resseguint el plànol del poble buscant fites)
-S4: BTT-2 (3 km de retorn a l'ermita, que ja no vam fer)
-Slackline (progressió en corda plana)

Road-book del Raid


Plànol seccions S1, S2 i S4


Plànol secció S3


Fotos Raid

(Zona transició: Trekking - BTT) 

(Wild Raiders, tot actitut) 

(Estudiant roadbook i mapa) 

 (Sortida del Raid Montsant)

 (Esforç del trekking i recuperant abans de la BTT)

 (A l'atac amb la BTT!!!)

 (Descans després de creuar un barranc per la serra)

 (Camí cap a Ulldemolins)

(Merescuda recuperació de l'esforç)

Després de tot vam fer uns 13 km per la muntanya, que a banda de la secció de BTT, va ser camp a través intentant trobar les fites sense seguir un camí marcat com podria ser una cursa confiant amb el mapa, la bruixòla i l'instint d'orientació .... tot força dur i salvatge per la Mar, però serà un dia que no oblidarà mai i sempre recordarà com el seu primer raid, ja te ganes de més ... també dir que les seccions fetes vàrem aconseguir trobar totes les fites (alguna deu ni do on la van posar) i vàrem ajudar a orientar a algún equip de categories superiors a trobar-les, tot i ser una competició hi un bon ambient de col·laboració i TOTS els equips que ens varem creuar reconeixen el valor i l'esforç fet per la Mar en un raid. 

Un especial agraïment a l'equip de suport del "Wild Raiders", Roger i Montse per la seva continua atenció a les transcions i preparació de tot el material per a fer un bon raid.

Val a dir que l'empresa organitzadora Naturtime va fer uns circuits molt bons i tota la logistica molt ben feta i es mereixen un excel·lent per tot plegat.

Un video del Open Raid X-Races Montsant 2012!!!!! Força Raiders!!!!!!



dimecres, 31 d’octubre del 2012

Albert

El passat divendres dia 19 d'octubre un amic va fer la presentació d'un llibre autobiogràfic, escrit en format de diari dels desesperants esdeveniments que li van succeïr al tornar de fer una expedició muntanyera pels Andes .... aquí va la presentació del llibre "El Rodeo Loco. Diari d'una presó" escrit per Albert Valldepèrez i Calbet, que malhuradament no vaig poder assistir-hi per problemes familiars i que vull compartir en vosaltres .... Gravat per Antena Caro.


dimecres, 10 d’octubre del 2012

Marxa BTT Riu Glorieta 2012

La vida et te preparat un pla (no vol dir que no pugis dir la teva ni fer el que vulguis) i sempre t’alliçona i no sempre et diu el que vols sentir però si el que necessites sentir, ara m’explicaré per a que la següent reflexió no sembli la d’un borratxo al canto d’una barra de bar al hora de tancar ....

Diumenge 7 d’octubre de 2012, a les 6:55 sona el despertador ... ha arribat el dia per al qual tantes jornades d’entrenament t’havien preparat per afrontar el repte, havia entrenat a consciència, havia alimentat el cos saludablement, havia dormit molt bé i m’aixecava del llit sense nervis i alhora amb l'il•lusió quasi infantil de xalar per la muntanya.

Poc a poc faig estiraments i em faig l’esmorzar, reviso la bici exhaustivament i vaig reapretant les rosques com si el dia abans no ho hagués fet ... tot llest, carrego la bici al cotxe i vaig a despertar a la família, els preparo l’esmorzar i tot junts ens posem al cotxe direcció a Alcover ....

Arribem justos per recollir el dorsal i ja descarregaré la bici després,.... arribo al pavelló i la primera sorpresa "sospitosa" .... tenia el dorsal nº 1, que havia de fer? ni de bon tros era el campió d’anys anteriors ni tenia cap pretensió de guanyar res només de gaudir de la muntanya i acabar la cursa ....

Són les 8:59 i ja estem amuntonats al carrer per creuar la línia de sortida direcció dins del poble ... quan les campanes de l’església donen les 9 en punt l'spekear comença a donar breus instruccions i comença la compta enrere .... des de la vorera del carrer sento crits familiars .... "vinga papa ...guanya’ls a tots" .... és el que tenen els fills tu per a ells ets un exemple no fa falta que guanyis res sempre et donaran alè, el senzill fet de ser allà al mig de la multitud preparat per la batalla i disposat a lluitar fins al final per a ells ja havia guanyat. Però som adults i sabem com de cruel és la vida i per optimista i vital et sentis saps que la lluita serà llarga i hi haurà sang i hi deixaràs molt més que unes hores allà a dalt a la muntanya ...

Arranquem i el llarg passeig pel poble ja deixa clar el que hi haurà quan pisem la terra, .... els bons ja surten a primera línia a rebentar des del primer segon i ràpids a per la victòria (els 10 primers) i la resta a aguantar fins al moment d’atacar (si es pot i el cos t’aguanta).... Com no volia despenjar-me molt del grup gran vaig seguint el ritme, més alt del que m’esperava sabent el que ens esperava al davant, però com em sentia bé no vaig afluixar gens. Les senderes fresquetes que varem creuar pujant per la vall del riu eren un goig de la natura però veia gent que apretava les dents i no feien cara de gust, però a lo meu anar fent i tal com la gent anava rebaixant l’eufòria inicial anava fent sabia que la pujada fins a la central elèctrica era llarguíssima i no valia la pena perdre el cap abans d’hora.

Era dur no us enganyaré, però vaig decidir fer un atac per guanyar alguna posició abans de la baixada per la sendera del camí natural i em va sortir bé la jugada i tot i que havia gastat molt energia em vaig llençar, literalment, per la baixada. Ja havia passat als entraments per aquest part del camí i es força tècnic però per això s’havia vingut avui i aquí, baixava molt bé tot i la dificultat i les cames i el cor estaven responent i recuperant de la pujada, però veia que podia més i vaig intentar forçar més a la baixada sentint optimista tal i com anava i en una baixada enroquissada vaig prendre la decisió que va marcar el meu devenir a la marxa .... el pas era molt estret i vaig decidir no frenar i intentar passar ràpid .... després del petit salt per superar les primeres roques la mà esquerra es va enganyar a les romegueres (perdent un terç del marca dactilar) i desviant "el vol" fins que vaig caure del costat dret al mig del camí, això si era la part tova on hi havia molta fulla de pi i no havia de lamentar res ..... vaig seguir baixant 2 km més ...

Vaig creuar la sèquia i primer avituallament a banda de la sang que rajava de la mà (quan hi penso semblava una batalla al mig del bosc..) les cames força bé i preparades per la part important la cursa, la pujada a les pedreres, .... després d’alimentar-se i anant força bé (de meitat per avant) toca tenir paciència i concentració i poc a poc vaig anar pujant fins que .... els veritables excessos de la caiguda van destapar-se .... el cop de la caiguda va deixar molt fràgil la petita, però imprescindible, peça d’alumini que uneix el desviador del pinyons amb el quadre de la bici, que va partir-se per deixar la batalla per perduda i la retirada era un fet .... tot brut, ple de sang, amb el cavall ferit, ..... tot s’havia acabat ja no es podia seguir només retirar-me lentament cap al poble camí avall.....

Quan vaig tornar a passar per l’avituallament els bombers em van poder mig curar la ferida i em van embenar la bici per poder empènyer-la costa avall .... quan vaig arribar al poble empenyent la bici ... no podia creure’m que allò pel que tan m’havia esforçat per intentar fer (acabar la cursa) havia fracassat per una decisió al mig del bosc per intentar esgarrapar uns segons .... to s’havia fos i no volia que els nens en veiéssim en aquell estat.... malmès per dins per fora i abandonant la cursa.... vaig pensar: quin pare, quin exemple ..... però ells van venir a acompanyar-me a creuar la meta, encara més contents que si realment hagués guanyat ... entre resignació els vaig explicar que no havia pogut lluitar tota la batalla i que havia tingut que abandonar ..... i aquí va venir el moment del dia (de l’any) .... la Mar em va dir: "No passa rés papa, arreglarem la bici, tornarem a entrenar i l’any que ve t’acompanyaré i vindrem els dos a guanyar". No vaig tenir paraules per continuar aquella conversa i només ens varem fondre en una abraçada els quatre i una nena de quasi 7 anys em va donar una cop més una lliçó d’actitud i d’aixecar-se quan has caigut, ...... després per la nit entre dolors lleus dels cops sentia aquelles paraules dins el cap i si no hagués abandonat m’hagués perdut aquell imperdurable moment que he compartit amb vosaltres.

Es clar que hi han coses importants per les que ens esforcem contínuament, però també és important saber reconèixer un error, un derrota, una mala decisió .... t’aixeques del abatiment, millores i tornes a lluitar.

Si heu arribat fins aquí espero no haver-vos avorrit i que us hagueu emocionat amb el relat, fins aviat amics i recordeu la lluita continua no s’acaba mai....

Agraïr al Club Ciclista Alcover tota l'organització de la prova i per l'excel·lent feina feta, espero l'any vinent poder tornar-hi.

Unes fotos del circuit ...




diumenge, 16 de setembre del 2012

Vall del riu Glorieta

Ruta per la Vall del riu Glorieta, des de l'Ermita del Remei (Alcover) fins al Niu de l'Aguila per la pista ampla i baixada pel nou tram del "Camí Natural" tot per senders plens de roques i arrels, és un pél técnic, però per a mi, sens dubte un dels millors recorregut de les nostres muntanyes. A banda de ser un dels millors trams per on passarà la Marxa en BTT del riu Glorieta del proper octubre, on sinò hi han problemes allì estarem per gaudir de la muntanya.

Aquí deixo l'entrada del wikiloc on hi han fotos ...

Vall del riu Glorieta (BTT)

Salut

dimarts, 11 de setembre del 2012

Marxa per la indepedència de Catalunya

Barcelona, 11 de setembre de 2012. 

Marxa cap a la indepedència .... no caldria dir rés més i amb les fotos quedaria tot explicat ... pel que fa a mi a partir de la tarde nit ja som independents de l'espanya fosca .... a hores d'ara suposo que tots ho haureu vist per tv o internet, Barcelona va ser invadida per la major concetració de catalanitat en públic amb senyeres i estelades reclamant el que és nostre, un estat propi, una Catalunta rica i plena.

Hi havien families senceres des de iaios amb barretines fins als nets amb la cara pintada, de Barcelona i d'arreu de Catalunya. Val a dir que la marxa (quan ens vam poder moure es clar) va ser del tot civica i festiva i molt revindicativa i amb molt respecte, vaja com sempre s'ha demanat. Com a representant de la meva familia a Barcelona la emoció i la il·lusió de veure tantes senyeres als carrers va ser constant i tot i l'esforç i el cansament que ara em surt em sentó satisfet d'haver-hi anat, espero que algú de vosaltres també hi hagués anat (ja se que si) i que esperem que s'en adonin els d'allà i els d'aquí de com estan les coses a la nostra catalana terra. Desitjo que passin molts anys de llibertat i prosperitat per la nostra terra i poder explicar als meus nets que jo hi vaig ser a Barcelona aquella Diada de 2012.

Salut i Visca Catalunya Lliure!!!







dimarts, 4 de setembre del 2012

Serra d'Irta - BTT: Serra i Costa

Una ruta per terres castellonenques, entre la serra i el mar. Tot i el que ens poguem imaginar avui en dia encara queda uns 20 km de costa increiblement intactes (exeptuant la torre Badum) a la zona de Castelló, entre Peñíscola i Alcossebre, és el Parc Natural de la Serra d'Irta.

Després de dos estius intentant fer alguna ruta per la serra i el voramar, finalment vaig poder fer algo satisfactori. La ruta que us deixo surt des de Peñiscola i en una pujada suau al principi és va fent cada cop més inclinada i un cop superats els 6 primers quilòmetres ja estas preparat per al que sigui. Val a dir que la ruta és per pista bastant bona i per tal de preservar la poca fauna i flora del parc hi han un parell més de senders, sols aptes pels senderistes.

Després de pujar al "port de serra" comença el divertit de baixar fins al Pou del Moro i seguir fins agafar la pista que seguiex a pocs metres de la costa, que és per on passen el 93,4% de persones que van al Parc Natural, pocs valents per la part de serra.

Com el camí no te pèrdua es va seguint fins a Alcossebre i al far parada per estirar les cames i tornada totalment per la pista de voramar, pujant i baixant suaument fins a la platja del Pebret que planeja fins al peu dels acantilats de la Torre de Badum (torre de vigía per controlar els pirates de la Mediterrània), un dels punts més bónics de tots el recorregut i de tot el llevant.

Des de Badum fins a Peñíscola és practicament baixada per fer disparar l'adrenalina acumulada i veure que tal estas de força ... tot i els quilometres i un parell de pujades és molt recomanable per conèixer el Parc Natural de la Serra d'Irta, si t'estas cansat de pendre el sol i veure tangues a la platja.

Després de la ruta (vaig matinar i a les 10:00 ja era casa, Peñiscola, per evitar el calor i complir amb la familia) dutxa i cap a Morella amb Artur i les dones i crios a veure el poble i la part medieval.

Aquì va la ruta del wikiloc amb fotos i tal .....


* Nota: Degut a problemes amb navegador no he pogut incloure imatges a l'entrada, però a la ruta del wikiloc és poden veure algunes (val la pena per veure del que s'ha parlat). Dispensen-lo

dimarts, 21 d’agost del 2012

Fins a Salomó

Us passó l'enllaç d'una ruta que vaig fer en BTT des dels Pallaresos fins a Salomó passant per la Secuita, l'Argilaga, Renau, Vilabella, Salomó, Vespella de Gaià i pel pantà de Gaià un altre cop cap a casa. No es massa dura però te algun lloc una mica técnic i un parell de pujades per suar. Us deixo la ruta en wikiloc amb algunes fotos, per veure si us animeu ... Salut

dimecres, 8 d’agost del 2012

Felicitat per Emilio Duró

Us mostro un parell de videos de la conferencia que va fer Emilio Duró per al Banc Santander, on parla de la felicitat, entre altres temes, només per veure i escoltar l'actitut del conferenciant ja destil·la una passió positiva que en els temps que vivim ja fa falta ...

divendres, 27 de juliol del 2012

Com més alt, més pur

Pot sembla propaganda però es que el trobo molt emocionant aquest anunci d'aigua del Pirineu i el penjo aquí per compartir-lo, sobren les paraules .... Anem més a la muntanya!!!

dimecres, 18 d’abril del 2012

Open BTT Tour El Catllar 2012

Un any més la família va poder assistir a la gran festa biker que és la celebració del Open Natura a El Catllar, aquest 2012 la 5ª edició.

I aquesta vegada amb l'alicient de la participació de la Mar amb la seva bici de muntanya sense rodes, "com el papa" que diu ella. Van ser 2 km però hi havia de tot, asfalt, passarel·les de fusta, herba, terra, fang, rieres, ... vaja "com el papa", el millor és que s'ho va passar molt bé i va esforçar-se com el que més a les pujades i a les zones més "dures". Unes fotos de la seva "batalla" ...







Després del esforç de la Mar tocava la meva batalla i allì tenia al familia per donar-me ànims a la sortida, tot i el fred allì erem tots. Aquest any va ser diferent de l'any passat (ruta llarga i amb Víctor i Joan), aquest cop tocava anar sol i fer la ruta curta (quasi 24 km i algo més de 400 m de desnivell), i vaig agafar-m'ho per enllestir-ho tan ràpid com pogués i no va anar malament, tot i un moment d'incertessa abans dels 10 km.

Uns detalls de la ruta i l'altimetria, fets per l'organització de la Colla BTT de El Catllar, que un cop més van donar-ho tot per fer una gran diada de la bici (molt agraït per l'esforç de tots).




Unes fotos més ...





Aquì va la ruta, per descarregar al GPS o consultar des de Wikiloc, que vaig gravar durant la cursa ...


divendres, 13 d’abril del 2012

"Els pobles tenen el dret a ser lliures"

El 'flashmob' per la independència de Catalunya. Aquest vídeo, enregistrat el 18 de març de 2012 a la Plaça Catalunya de a Barcelona, va ajuntar més de 8.500 persones, que van omplir el centre de la plaça amb barretines i banderes independentistes, segons l'organització. Aquesta acció llampec, que va durar menys de 5 minuts, és una iniciativa que es va promoure a través de la xarxa.

"Els pobles de totes les nacions tenen el dret a ser lliures", asseguren els organitzadors, que afegeixen que "el govern espanyol ens ha tret la nostra llibertat i porta els catalans a la vora de la ruïna moral, política i econòmica". Així, conclouen que "si hi ha un demà a Catalunya, ha de ser sobirà i independent".

dilluns, 5 de març del 2012

Carril-bici d'Holanda

Us mostro un vídeo de "Com els holandesos van aconseguir els carril-bici?", en versió original subtitulat.

A Catalunya ara la situació és igual, el preu de la gasolina inpagable i molts atropellaments per vehicles de motor. Els polítics que "passen" de facilitar la mobilitat dels ciutadans d'una forma respectuosa amb el medi ambient i econòmica, i que millora la salut. Però es clar això no li interessa a "ningú" dels que manen ... Agafa el cotxe per a tot ... paga parkings, multes d'aparcament i de velocitat, assegurances, ITV, impostos i així que segueixen havent-hi morts, contaminació i obesitat.





divendres, 13 de gener del 2012

Cop de Rock!

Aquest divendres passat vam anar a veure un musical a la capital i vam anar amb la direcció fixada al teatre Victòria a "xalar" de COP DE ROCK!, el musical que fa un repàs d'algunes cançons, ja clàssiques, dels països catalans i desprès de les quasi 3 hores la sensació de felicitat va ser absoluta.



"Cada matí quan em desperto
tot el meu món torna a girar.
Una cançó que sana a la ràdio
em fa sentir com mai m'he trobat.

Ja no tinc por,
la vida allà fora ens espera.
No diguis "no".
Sortim al carrer, deixem dubtes enrere.
Donam la mà, segueix-me, perquè jo.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės..."


Cop de Rock! recull, en dues parts, la banda sonora del nostre país des dels orígens de l’anomenat Rock Català. El muntatge es divideix en dues parts: la primera d’elles representa l’etapa de formació d’una jove banda de rock, i la segona, reflecteix "la segona oportunitat" que la vida ofereix als protagonistes i la seva trajectòria musical. Cop de Rock! posa la banda sonora i emocional de la història d’uns personatges que és també la història d’un moviment musical. Cançons de Brams, Els Pets, Gossos, Ja t’ho diré, Lax’n’Busto, Sau, Sopa de Cabra, Bars,... Com diu ben bé el Roc: "Jo canto en la llengua en què somio"

Els que vam viure de primera ma aquells anys sabem l’esperit que hi ha darrera de cada cançó, i agraïm la gran tasca feta per Dagoll Dagom i els germans Ten, en no haver traït l'esperit. El ritme de l’espectacle es meravellós, sobretot en la primera part, gràcies al precís muntatge del decorat giratori i uns rocs que pugen i baixen amb múltiples funcions. Els actors canten i interpreten de meravella en tota la estona, però sobre tot en l'apartat tràgic de la funció, a on la fusió de cançons tristes i d’una ambientació justa fan sentir en molts moments un nus a la gola .

Cal destacar la interpretació del cantant Llorenç Santamaria, es troba a gust en tot moment i canta amb una facilitat increïble. Així com dels protagonistes Roger Berruezo-Roc i Maria Castillo-Lluna (una veu prodigiosa i cada actuació eriça la pell) els quals ens transmeten màgia en les seves cançons.

L’única cosa negativa es que no s’hagin pogut incloure cançons de Sangtraït, tot i que es normal que tot el mon no estigui d’acord en nedar en la mateixa direcció. Salut i rock català.