dimecres, 17 d’abril del 2013

Cursa Orientació d'Altafulla (Final Escolar)

Aquest diumenge passat (14 d'abril), tot i tenir el "handicap" d'haver fet el dia abans la romeria a Berrús, la Mar es va aixecar amb una energia encomiable per intentar fer una bona cursa d'orientació a peu a la final escolar de Curses d’Orientació, organitzada conjuntament pel Consell Esportiu del Tarragonès i el Club Montsant de Curses d’Orientació que es diputava a Altafulla.

Hi han participat les escoles: Col·legi St. Pau Apòstol, IES Collblanc, INS Els Pallaresos, Escola Cal·lípolis, Escola Cèsar August, Escola El Roquissar, Escola El Serrallo, Escola Pax, Escola St. Bernat Calvó, Teresianes, Col·legi Sagrat Cor, Escola La Portalada, Escola St. Sebastià Els Pallaresos, així com el Club Montsant de Curses d’Orientació. Hi havia molts participants i molt nivell.




Després dels errors d'interpretació a la cursa de Constantí, la Mar tenia ganes de demostrar-se que era capaç de fer-ho molt millor, pensant i actuant, amb la major rapidesa possible.

A les 9:30 ja érem puntuals al parc d'Altafulla per fer els estiraments i observar el circuit, que era obert i les balisses eren bastant ocultes. Una zona molt bona per fer una cursa d'orientació i a més el dia acompanyava.

Algunes fotos ....








Amb bastant encert i molt concentrada per fer-ho bé, va realitzar una cursa amb una actitud i una fermesa de les que fan sentir orgullós a qualsevol pare, tot i que nosaltres només en presentar-se a la cursa i amb l'actitud de intentar-ho fer el millor possible ja ens omplia de goig.

Des del primer dia que va decidir (vam decidir entre tots) que seria bo el participar a aquest tipus de curses a nivell comarcal ja la vàrem animar i ella fent-ho bé o no tan bé sempre s'ha mostrat amb ganes d'apendre i millorar.

Pel que fa a la cursa d'orientació d'Altafulla i amb un sprint final va aconseguir rebaixar el temps per quedar la segona de la seva categoria (pre-benjamí) i finalment la quarta de la lliga escolar de curses d'orientació a peu. Resultats a banda el més interessant és que gaudeixi fent esport per la natura, a banda que aquest tipus de curses potencien aptituds com pensar i observar abans d'actuar, saber desplaçar-se per zones naturals, a prendre decisions de camins a escollir per aconseguir trobar les balisses, a respectar als demés corredors i felicitar-los per la cursa, ... i així no acabaria mai.

Era el dia de la Mar i tan Roger, com Montse i jo mateix ens van sentir molt orgullosos. Felicitats Mar, ets la nostra campiona (tan de bo pogués córrer amb tu).

PS. Felicitar al Club Montsant de Curses d’Orientació i al Consell Esportiu del Tarragonès per donar empenta a aquest tipus d'esports i per la bona organització de tota la lliga escolar.

dimecres, 10 d’abril del 2013

Trotamons X 2013

Diumenge 7 d'abril. No havia dormit tot el que necessitava ni havia sopat tot el necessari i convenient, però eren les 5:27 del matí i el fred despertador ja m'avisava que ja tocava aixecar-se i començar a moure's ... sense fer massa soroll per que aquest cop no tenia l'alé familiar que em dona la força.

Tenia tota la roba ja carregada així que vaig treure el cotxe al carrer per carregar la bici i .... vaja ventada arreava (així serà més dur i amb la son que portava ...). Ambient molt fred 3ºC, la veritat no m'ho esperava ... només volia esta pendent del camí, de les cames i del cor.

Amb el cotxe preparat només em calia fer un bon cafè i uns quants estiraments i carretera cap a Fraga ...

Un cop creuada la frontera amb l'Aragó ja estava una mica impacient per arribar, tot i que havia esta bastant tranquil tota la setmana. Ja m'anava creuant amb més cotxes carregats amb bicis de muntanya i l'ambient biker ja bullia pels carrers propers al pavelló, ja havia arribat el dia .... la Xª Trotamons ja estava aquí.
A l'arribada a la sortida mentre em canvio i vaig revisant la bici, Víctor recull els dorsals i a fer uns estiraments suaus i cap l'arc de sortida. L'ambient ventoler de la costa havia desaparegut terra endins i quan el Sol ja ens començava a donar escalfor ja estàvem preparats i al ben mig del "meollo" biker (entre les dues curses 430 ciclistes). Tants anys anhelant ser aquí i ja era una realitat. Amb la il·lusió d'uns novells i la tranquilitat d'uns veterans ens sentiem tan Víctor com jo abans de sortir, que vàrem aprofitar per fer algunes fotos de la sortida ....

 (Arribem aviat a la sortida)

 (Ja no hi hauria treva fins a l'arribada)

(Actitud al 100%)

(Sortida vista enrere)

(Sortida vista del davant)

(Víctor a la sortida)

(A la sortida)

Ara ja s'havia acabat la comèdia i a per feina que ens tocava rodar els 40 km .... després de passeig per la ciutat de Fraga per sortir direcció al "pia" (pla en fragatí), encara es sentien algunes bromes i xistes variats, però va ser començar a tocar la pista que ens duria al pla del Monegros .... el silenci de la processo de bikers per la pujada del Perdigano va ser absolut al principi, encara tots amb forces i esbufecs a meitat pujada.

Víctor que ja era coneixedor del "terreno" em va dir que el millor seria pujar a ritme normal, que hi havien molts quilòmetres i no ens valia la pena forçar al principi, tot i les ganes de la bèstia interior .... sense gaires més comentaris i amb l'estrategia a seguir clara ens vam anar intercanviant les posicions per anar pujant i nosaltres a lo nostre que era xalar pels Monegros.

Sense parar-nos i seguint el nostre ritme pujem la costa del Perdigano i el desnivell guanyat ja era considerable, però les forces quasi intactes .... hi havia gent que pujava a un ritme més alt sense tenir en compte que la cursa no acabava en arribar dalt al pla, que el rodatge pels Monegros s'havia de fer també ...

(Dalt de tot del Perdigano, a baix al fons el riu Cinca)

(Víctor arrean-li els últims metres de la pujada)

Un cop a dalt al pla dels Monegros, el pis del camí es molt millor no tan pedregós i desfet de l'aigua com al pujada, cosa que ens fa decidir que podríem augmentar una mica el ritme fins al avituallament de Ventas del Rei. Recuperades les pulsacions i amb bones sensacions, posem la velocitat de creuer per sobre dels 25 km/h, pel camí que va paral·lel a la nacional N-II.

Al km 15 ja arribem a l'avituallament, la gent que dúiem a pocs metres que volíem agafar se'l salta ... nosaltres no, ens es ben igual els temps final. Bevem, mengem i xarrem als del avituallament i ara venia la part de rodar per l'estepa monegrina.

El Sol ja havia suavitzat la temperatura, després d'haver passat fred als peus i mans fins a l'avituallament. El camí que s'ha de seguir, ben senyalitzat i amb personal de l'organització al creuaments conflictius, segueix pla amb camps amb sembrat i en descans a banda i banda. Quilometre a quilometre anem fent a un bon ritme i ens adonem que els bikers que ens avancen al pla a la mínima rampa de pujada és desinflen, les ànsies a la pujada ara les paguen ....

(Camí de l'estepa dels Monegros)

(Víctor rodant a bon ritme)


Ja havíem creuat els Monegros, havien estan menys de 20 km del total de la ruta, però per ser el primer cop molt bé. Ens hem anat alternant per estirar ara un ara l'altre i de vegades com el camí ho permetia anàvem a la par xerrant de la vida...  

Ara ja canviaven les condicions de la cursa, tocava baixar fins Velilla de Cinca on estava el segon avituallament. Baixada de vertigen i desprès envoltar els sembrats fins al camí paral·lel al riu Cinca. Fins aquí perfecte, bon ritme, bones sensacions, les cames bastant bé, .... però que es una cursa sense foradar la roda .... parada i pèrdua de temps important, tot i que no ens importava va ser una llàstima per que havíem fet una cursa molt bona i l'estratégia havia sortit perfecta (com diria Hannibal de l'Equip A, m'agrada que els plans surtin bé) ...

(Fustigant la maleïda punxa)

(Camí de baixada a Velilla)

Després un cop baix ja només ens quedava seguir el camí de la vora del riu Cinca i arribar a meta, però abans tocava repostar a Velilla ... i els de l'avituallament felicitant-nos per la cursa i agraïnt que ens aturem a menjar i beure que la gent només va encabritada a córrer i córrer sense disfrutar, em va fer gracia el comentari i em va fer sentir bé per fer els últims 13 km, plans però amb alguna rampa ... i nosaltres al nostre ritme i molt bé fins a Fraga ... somiant amb les botifarres ... arribem a meta ....



I sense botifarres!!!! L'organització del Club Ciclista de Fraga molt bé, però de les botifarres ens va matar i ens vàrem tenir que conformar amb la fiambrera de campament de refugiats kosovars ....
 
(Pasta per recarregar energia ... menys mal de la cervesa)

Amb la feina feta i satisfets amb el temps i les sensacions de la soletat dels Monegros ens vam reunir amb l'amic friagatí Orus per rematar la jornada.


Després de tot, molt bon record de la Trotamons 2013 i amb ànims de l'any vinent anar a per la de 100 km.

Ruta de la cursa Trotamons 2013 de 40 km: Trotamons 2013 (40 km)


El temps final de la cursa va ser de 2 hores i 19 minuts (posicions 44 i 45) i entre els avituallaments i la punxada vàrem perdre 17 minuts (cosa que ens hagués deixat en les posicions 15 i 16, però això ja es fer suposicions).

diumenge, 7 d’abril del 2013

Al desert

He tardat uns quants anys però aquest any (13, com no) ja esta més aprop el meu anhel·lat rodatge pel desert i serà aquest diumenge 7 d'abril a Fraga a la X Trotamons Marathon Desert, això si només en faré el tast de 40 km en companyia de Victor, pel desert del Monegros entre Fraga, las Ventas del Rei i Velilla.

Rés et prepara per al desert, menys el propi desert, aixi que he anat fent alguna ruta ben variada per afrontar la monotonia del desert, fins hi tot he rodat per la platja Llarga de Tarragona per si hi ha alguna zona de molt pols veure que en podia fer.

Us deixo algunes de les rutes que he fet per al meu debut al desert pur i dur del Monegros ....

Ruta de baixada al Pont del Diable a bon ritme i forçar a la pujada, curta però per suar una mica: Baixada al Diable


Ruta circular per la comarca, passant per tot itipus de terreny fent honor a una bici de BTT: camins, carreteres, pistes, senderols, arena, bosc a través i tot l'imaginable, per disfrutar i provar la força i la técnica: Mèdol-Punta de la Mora-Loreto


Una ruta circular pel nord del Tarragonés amb varietat de terreny també, però més camins i senderols. Baixada primer fins al riu Francolí i després pujar per camins i senderols fins al terme de Nulles, després direcció a Renau i retorn a Els Pallaresos: Comarcal Nord


Després tot això i altres només em resta esperar disfrutar del desert ....

dilluns, 1 d’abril del 2013

Serra de les Fites 2013

Com una d'aquelles coses imprevisibles del destí semblava que no podria anar-hi, ni que fos a mirar als valents i esforçats corredors de muntanya, però hi havia una oportunitat i vaig decidir que era un bon moment per fer el meu debut en curses de muntanya (ni que fos la marxa curta, que deu ni do). I quin millor lloc que fer-ho "a casa", per un terme ben conegut, però per això no deixava de ser dur.

Vaig presentar-me ben aviat a recollir el dorsal, la sortida era tot just detras de casa, i començar a fer algun suau estirament enmig d'una boira ben fresqueta ... no estava pas nerviós, només volia passar un bon matí fent la cabra pel terme i veure com l'organització havia deixat la sendera de la serra de les fites i com era això de correr en una cursa organitzada.

Boira, més fred del que m'esperava, ja no hi havia volta enrera .... Primer surten els corredors de veritat, de la cursa de muntanya, i esperem al seu pas pel poble per començar a formar els de la marxa per sortir tot seguit. Com no tinc cap aspiració em poso a la 4ª o 5ª filera i anar fent xino-xano, vaig parlant ara amb un ara amb altre i quan vaig passar per la bassa del casserello (km 1) i comença la sendera em trobo bé i decideixo deixar la xerrameca i anar fent la primera baixada i cap a les Vallmales. Això de correr a casa és un gust i al encreuaments i punts estrategics em vaig trobant la gent del poble i els ànims (que sempre sempre) són molt d'agraïr.

Als punts claus em vaig trobant a Xavier, Jaume, Carlos, ... i un cop baix de tot ... toca pujar per les vallmales de mon pare (km 3), sensacions rares al passar pels olivers que tan de fred vaig passar quan era a casa i ara per aquí corrent costa amunt, enmig de records i sense pensar en la dura pujada arribo al primer avituallament de líquids ... dos tragos d'aigua i ara decideixo, ja que el dia havia millorat i em sentia bé, anar augmentant el ritme fins al principi de la baixada (km 5), molt vertiginosa, de la serra de les fites (per allí Sergi em va treure una bona foto) .... ara si això era el moment que volia viure ... volar per les pedres de la serra en una sendera serpentejant fins arribar al fons de la vall, al toll de Bót (km 6) i ara ja només tocava tornar a casa i per encarar la llarga pujada el "Campament Esperanza" ens oferia de tot per resistir el que ens esperava ...

A partir d'aquí la bogeria s'et pot endur pel mig de la vall i el camí llarg de retorn i constant pujada és molt dur i es l'autentica prova de resistència d'una cursa de muntanya, ... abandonar em va rondar de refiló per cap (els consells de que segur que passaria de Jordi Rofes els tenia ben presents i em van ajudar), van ser pocs instants i havia de trobar algún recurs, .... hi havia un corredor del club Bici-ats Terra Alta (ara ja se que es diu Joan Ramón Busom Descarrega, 8é) i que ens els últims quilómetres ens haviem anat intercanviant posicions i seguiem un ritme similar i per no defallir vaig decidir seguir el seu ritme per intentar sortir de la vall tancada, poc a poc enmig d'aquella soletat vam formar un grup amb el mateix ritme i s'ens va unir una corredora del C. A. Asco (Marcelina Garcia Gallardo, 14a) i tots tres junts vam fer un bon grap de quilómetres fins a l'últim avituallament (km 9) abans de fer la part més dura de la pujada.

Tot i els ànims de la gent del poble de l'últim avituallament, volia arribar amb una mica de força a dalt de tot abans de apretar al final, però les coses com són ... a la dura pujada vaig esgotar les energies fins i tot vaig caminar algún tros (no era l'únic, que era molt dur) i quan vaig arribar a dalt només em volia "fer" als dos de la camisa groga (Trail Roquetes) del davant que eren a uns quants metres, però tan com avançava ells tampoc afluixaven ... i així vaig fer l'últim quilómetre amb ganes d'arribar al poble i abaraçar-me amb la Montse i els nens (i veurem una cervesa, es clar).

Segons l'organització la ruta era d'uns 14 km i vaig arribar en 80 minuts clavats ... molta satisfació d'haver arribat a meta viu (tot i que sóc més de btt), d'haver fet el meu debut al poble que vaig nèixer, d'haver rebut els ànims i energia de la gent poble al llarg del recorregut, ...

A l'organització un excel·lent en les senderes preparades, en marcatge del circuit, en la posició del avituallaments a punt clau, i al caliu que van donar a tots els participants tan de la cursa com de la marxa.

Ruta del wikiloc, per fer una bona excursió: Marxa de la Serra de les Fites 2013

Per veure més fotos i informació: Facebook Serra de les Fites

Algunes fotos de la marxa ..... 


  



Salut i muntanyes!!!!!! Per cert vaig acabar el 13é (és el destí)