dilluns, 23 de novembre del 2009

Final d'un camí


El passat dissabte 7 de novembre per fi vaig aconseguir un dels meus somnis, poder fer l'estrena d'una pelicula i fer-ho envoltat d'amics i família. L'ambient era inmillorable i m'hagués agradat que tot sortís sobre rodes i a vegades el destí te la juga (quan menys t'ho esperes) i no va acabar de ser l'experiència que jo havia somiat però igualment n'estic satisfet. He de reconèixer que vaig tenir més nervis dels que m'imaginava, sabent que no podia resoldre els problemes d'ultima hora. De totes maneres gracies a tots i aquí va el discurs que havia preparat:

Discurs inaugural de la premiere de "L'Illa dels Destins Encreuats"

"Hi havia una idea que feia algun temps que em rondava però no va ser fins el somni d’aquella nit a principis de maig que se’m va il•luminar la ment.

Tant aviat com vaig poder ho vaig comentar-ho als amics de més confiança que els semblaria col•laborar en l’idea d’un documental al voltants del temps passat a la Laboral.

La ràpida resposta de l’interès d’alguns amics em va fer posar en marxa tota la maquinaria i la ment va començar a idear una historia conductora amb suficient sentit cinematogràfic.

Les preguntes de l’entrevista en que estaria basat tota la historia del documental volia que fossin una mescla de records i retrat de les personalitats de cadascun. Hi havia molts dubtes de quines preguntes fer i com fer-ho, però ho volia fer a consciència.

Vaig documentar-me de com fer-ho en varis llibres de la biblioteca i en va sortir una primera tanda de 53 preguntes i vaig pensar en repartir-les entre tots els col•laboradors, però finalment vaig decidir reduir les preguntes fins a 28 i que tothom les interpretés a la seva manera, i vist el gran resultat va ser una bona decisió.

Ara ja tenia el fil conductor, les 28 preguntes de l’entrevista, i havia de preparar-les per al moment de fer el cara a cara en cada col•laborador. Aquí fou quan em va venir al cap una altra idea extraordinària, la de fer les entrevistes als llocs que els entrevistats volguessin i al aire lliure per aprofitar tot el potencial cinematogràfic de l’entorn dels diversos llocs de Catalunya i dona singularitat.

Les entrevistes es van succeir entre l’agost de 2008 i el juliol de 2009, carregant la càmera i les preguntes vaig visitar varis llocs de Catalunya: el Delta, Tarragona, Lleida, Barcelona, la Laboral i molts d’altres. Van ser els millors moments de tota la pel•lícula les esgotadores entrevistes fugint de les respostes tòpiques, amb el tu a tu amb els amics, els comentaris fora de càmera, les cerveses i els records d’un temps.

Els dies de visitar llocs i de parlar amb gent que m’ha mostrat la seva anima per a tenir el millor de les entrevistes sense cap complex ni restricció ja havien acabat, ara tocava sentar-se davant l’ordinador i anar triant el millor que hi havia per poder contar “la historia”.

Després de tot el viscut encara em quedava energia per continuar amb tot el que tenia entre mans i que per moments em vaig sentir sobrepassat per la quantitat d’informació:
Més de 7 hores de gravacions (entrevistes i arxiu cedit per Abel i Víctor)
Més de 1.500 fotografies, entre les de producció i arxiu

Em va sortir una pel•lícula inicial de quasi 3 hores, que vaig reduir fins fer la que a mi m’agradava, unes 2 hores, però que vaig trobar massa llarga per mostrar avui. Finalment he fet una pel•lícula de 90 minuts. Ja només quedava posar-li un títol a l’alçada i que fos prou metafòric com per entendre el que realment passava a la Laboral, i que no vaig ser capaç de trobar-ne un de més curt.

Durant 90 minuts viureu com una vida reduïda però intensa on 28 persones ens ensenyen que els actes de la vida van sempre guiats per la raó o la passió i que no sempre encertem, que es complicat mantenir-se en el punt just. Tot recordant el que va ser per nosaltres viure a la Laboral.

Ara veure una historia de gent que parla dels estudis, del menjar, del cine i la musica, de les juergues, del futbol, de l’esforç, de l’amor, del passat i del futur."