divendres, 5 de novembre del 2010

LipDub per la Independència

El lip dub (*) per la independència fou un acte multitudinari, popular i festiu que tingué lloc a Vic el diumenge 17 d'octubre del 2010. L'esdeveniment fou concebut com un lip dub per donar suport a la causa de la independència de Catalunya i, al mateix temps, entrar al World Records Academy batent el rècord mundial de participació en una acció popular d'aquesta mena. Segons els organitzadors, la participació en l'enregistrament del videoclip fou de 5.771 persones.

Per al lipdub es va fer servir la cançó "la Flama" d'Obrint Pas i el recorregut de la càmera va començar a la plaça Abat Oliba de Vic, situada on hi ha el Museu Episcopal de Vic, al costat de la Catedral de Vic, i va continuar pels carrers del nucli antic, al llarg dels quals hi havia preparats nou espais escènics sobre diferents àmbits de la cultura popular catalana, amb colles de diables, gegants, castellers, sardanistes, miquelets, bastoners, esbarts, grallers, ball de panderos i uns jugadors d'hoquei sobre patins vestits com la selecció catalana. Va acabar a la plaça Major, on l'última persona de portar la flama va encendre un pebeter situat sobre una escultura de fusta amb la forma dels Països Catalans; mentrestant, una grua aixecava la càmera per poder enregistrar els participants del lip dub, reunits a la plaça Major. Durant l'acte els participants van repetir sovint la consigna independència i l'enregistrament va acabar amb la cantada dels Segadors.



(*) Un lip dub (o bé lipdub, en català: doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d'àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, d'individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d'una cançó que escolten des d'una font aliena, com ara un àudio enregistrat en un enginy d'àudio mòbil; és a dir, els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l'anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó. Posteriorment, s'edita la gravació resultant afegint l'àudio original de la cançó a la pista d'àudio del vídeo final.

divendres, 22 d’octubre del 2010

Fito & Fitipaldis a Tarragona

Ja és divendres!!!!!! i aquesta nit toca rock 'n' roll al Tarraco Arena amb els nostres estimats fito & fitipaldis .... i la Montse i jo volem desconectar de les obligacions familiars i disfrutar del concert.



Salut i rock

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Montse, un any més



SI VÉNS
Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables,
deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben xops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.


I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Ja no sé de quina banda...

Si véns, si véns em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca...

dilluns, 26 de juliol del 2010

Somiem

La meva llengua és la meva pàtria ...

dimarts, 13 de juliol del 2010

La vida és massa curta

Podria parlar de milions de coses que he fet i que desitjo fer i a la vegada està callat tot d'una .... només fa uns dies vam passar uns dies amb "Pepito" (l'avi de la Montse) i la seva vitalitat als quasi 98 anys em va fer reflexionar sobre les coses importants que vius amb una vida tan llarga i poc després vaig topar amb aquest anunci de Coca-Cola (un cop més genials) i tal com diu l'anunci: "La vida és massa curta, ets aquí per ser feliç"

Dedicat a Pepito amb tot el meu apreci i admiració, tot i ser tal com és de vegades ...

dissabte, 19 de juny del 2010

Via Verda de la Terra Alta

El passat dissabte vaig tenir la sort de poder compartir camí amb amics per la meva estimada Terra Alta, tot i no ser una ruta molt pesada si que ens vam carregar uns 50 km per la Via Verda, des de l'antiga estació de Pinell de Brai fins a Horta de Sant Joan, on vam recuperar forces i ens vam reunir amb la família i amics que ens van donar el caliu i somriure necessari per retornar a casa amb satisfacció. Podeu veure algunes fotos al nou album virtual Via Verda de la Terra Alta.

Tot i que la crida no va ser escoltada per massa gent i no s'hi va animar ningú a banda dels 4 genets d'amunt dels cavalls de ferro, van haver moltes ganes i qui sap si algun dia repetirem l'experiència a un altre lloc de Catalunya.

Faig menció especial pels bikers Josep Ignasi (vas aconseguir sobreviure), Joan (l'home sense pels) i Víctor (carretillero major de la cort) i la seva voluntat de compartir camí i amistat, moltes gràcies i fins la propera.

dissabte, 5 de juny del 2010

Amy Macdonald


Ja fa un parell de mesos que podem disfrutar del nou album de l'Amy Macdonald: A Curious Thing

Amb l'anterior àlbum (This is the life) ja vaig disfrutar totes i cadascuna de les seves cançons i alguna acertada versió, tot i que no vaig anar a cap concert, una altra assignatura pendent.

Ja tenia ganes de veure que més ens podia oferir aquesta cantautora escocesa, tot i la seva joventud, a banda d'un excel·lent debut. I aquí va un nou disc amb més cançons que ja estic disfrutant a casa, al cotxe, ...

Aquí va el primer single "Don't tell me that it's over"

dissabte, 13 de març del 2010

In Search of a Midnight Kiss

Buscant un peto a mitjanit (In Search Of A Midnight Kiss-2008), dirigida i escrita, amb un romàntic i directe blanc i negre, per Alex Holdridge, i està protagonitzada per Wilson (Scoot McNairy) i Vivian (Sara Simmonds), dos desconeguts que es posen en contacte a partir de que el millor amic del Wilson, en Jacob, l'estigui apretant tota la tarda prèvia a cap d'any perquè comenci a oblidar-se de la seva ex (que el va deixar fa 3 mesos) i conegui algú amb qui passar la "New Year's Eve". Per fer-ho, que millor que utilitzar la pàgina www.craigslist.org, per posar un anunci de "Busco parella per aquesta nit"

La Vivian contesta i queda amb ell per fer-li passar una espècie d'entrevista ràpida, amb altes tios que ha citat també, i així poder decidir quin d'ells no és un sortit i "potser" quedar per passar el cap d'any ...

A partir d'aquí, Wilson no seria el candidat ideal però ella no te gaire més a triar i comencen a avaluar-se mútuament caminant per tot Los Angeles sense parar de parlar. La situació agafa alçada a partir del joc que proposa la Vivian: Explica'm un secret que mai hagis dit a ningú...



Que dir-vos .... una altra de les meves imprescindibles de cinema independent americà ... parlant del difícil que es trobar l'amor en aquest món que vivim (i que necessitem més que mai), de la por al compromís i de la por a la soletat .... i de com saber tirar endavant amb actitud.

dilluns, 1 de març del 2010

Anne McCue

L'altre dia vaig escoltar un àlbum inspirat en la música folk que és feia a finals dels 70, i en grups com The Byrds o músics com Neil Young, Bob Dylan i Leonard Cohen. L’àlbum és "East of electric" (2008) i ella és Anne McCue.


L’Anne nascuda a Austràlia i adoptada a Nashville, esta considerada com una de las veus més interessants del nou country alternatiu americà.

És una excel·lent guitarrista, a més de multi-instrumentista, aprofita per tocar en els seus àlbums des de guitarres, banjo, mandolina, baix, ukelele, lap steel, bateria, orgue, ... Toca blues, rock, folk, ...

Té sis àlbums al mercat, però aquest últim "East of electric", és preciós. Va ser la seva sorprenent veu la que em va enganxar, poc a poc vaig anant descobrint les seves cançons, la seguretat amb que toca la guitarra i la seva veu cansada, sense alè que te envolta em produeix una sensació de benestar.


Com deia abans en aquest disc es vol mantindre fidel al folk dels anys seixanta , poca instrumentació, donant preferència a l’historia i la melodia. Un grapat de bones cançons on particularment "Beautiful thing" m’encanta. La seva pagina web és: www.annemccue.com

Beautiful Thing (Anne McCue)

Are you lonely tonight?
Does the dark take your hope?
Yes, you're lonesome tonight
A siren screams through your soul
It's a beautiful thing if you know who you are
Just to know who you are
It's a beautiful thing if you know who you are
Just to know who you are
Are you forsaken tonight?
Left alone there to plead
You're like a convict tonight
Praying for a reprieve
It's a beautiful thing if you know who you are
Just to know who you are
It's a beautiful thing if you know who you are
Just to know who you are
An old black dress
A blood red glove
You're a cold hearted woman no man could ever love
There's no sanctity here, no reality here
Just the light creeping in through the curtains
The pale blue moon, it reminds you of lust
So you crawl through the rooms
Where love was won and lost
There's no certainty here, no divinity here
Just the flame dying out from the fire
It's a beautiful thing if you know who you are
Just to know who you are
It's a beautiful thing if you know who you are
Just to know who you are



Com no he pogut enllaçar la cançó, aqui en va una de tranquileta per a deixar sonant i relaxar la ment, tot i que en te de més guitarreres. Així dona gust, per a tots vosaltres: Anne McCue amb "Coming to you" ...



Aquí va una jam-session amb Jess Leary on es mostra el seu costat més rocker, sense paraules ...



A mitjants d'abril es deixarà caure per Bilbao (18 d'abril a l'Euskalduna Jauregia), haviam si puc enredar a la Montse i ens allarguem a disfrutar un parell d'hores. Salut i rock.

dilluns, 22 de febrer del 2010

Invictus

"Out of the night that covers me,
Black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.

It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul."

Aquest poema inspirador fou escrit per William Ernest Henley l'any 1875, i que estava inclós al recull de poemes "In Hospital".

L'última pel·licula de Clint Eastwood porta el titol d'aquest poema, que suposadament Nelson Mandela dona al capità de la selecció de rugby Francois Pienaar.

Aquí va la traducció del poema Invictus al castellà en codi QR, per a fer-ho una mica més emocionant i modern ...




dimarts, 16 de febrer del 2010

Ayiti (Haití)


Ayiti (terra de grans muntanyes) va ser el nom dels indígenes tainos donaren a la part occidental de l'illa "la Hispaniola".

Antiga colònia francesa, va ser un dels primers països d'Amèrica a declarar la independència (1 de gener de 1804), quan la població esclava d'origen africà es va revoltar contra la metròpoli i esdevingué la primera "república negra" del món, a més de ser l'únic estat del món creat a partir d'una rebel·lió d'esclaus. Des de llavors ha estat un dels països més pobres, en bona part a causa de l'agitada vida política, amb dictadures corrompudes i violentes durant la major part de la seva història, les intervencions de potències estrangeres, i les catàstrofes naturals.

Precisament va ser el terratrèmol (7,0 º a l'escada de Richter) del 12 de gener de 2010 el que va fer remoure algunes consciències del malament que estava aquest país, que per ell mateix no se'n podia sortir dels greus danys soferts i quasi 200.000 persones mortes.

De manera solidària, l'Associació Esportiva d'Amics i Veterans dels Pallaresos va organitzar una pedalada solidària per Haití el 7 de febrer, per recaptar diners de la Creu Roja i contribuir a la causa. L'èxit de participació (quasi 150 bikers) va ser recompensat en un dia inmillorable per fer una ruta de 38 km per carretera, pistes i senderes dins els termes dels Pallaresos, la Secuita, Vilabella, Renau i el Catllar.

Com a anècdota del dia dir que va alguns (uns 15) ens vam passar el desviament de la ruta i vam fer la volta al revés de la marxa oficial, però va tenir la seva gràcia ... a l'àlbum virtual hi han algunes fotos del dia solidari. Se que no va ser molta cosa, pel que realment fa falta a Ayiti, però desitjo de tot cor que poguem continuar ajudant als que ho necessiten i agrair als que van organitzar la ruta en BTT solidària.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Galiza

Ja fa uns mesos, bé quasi fa un any vaig fer un viatge per terres galegues amb tota la família i la veritat és que "el nostre viatge" va ser més paregut a un infern que al paradís de terra y mar que podeu veure amb algunes fotos. Espero que amb el temps acabi sent un record de inmillorables paisatges i excel·lent menjar. Un enllaç amb algunes fotos ....


Os Pinos (Himne de Galiza)

"Que din os rumorosos
Na costa verdecente,
Ó rayo trasparente,
Do prácido luar...?
Que din as altas copas
D'escuro arume arpado,
Co seu ben compasado,
Monótono fungar...?
Do teu verdor cingido,
É de benígnos astros,
Confin dos verdes castros,
E valeroso clán,
Non dés a esquecemento,
Da injuria o rudo encono;
Despérta do teu sono,
Fogar de Breogán.
Os boos e generosos,
A nosa voz entenden;
E con arroubo atenden,
O noso rouco son;
Mas, sós os ignorantes,
E férridos e duros,
Imbéciles e escuros
No-nos entenden, non.
Os tempos son chegados,
Dos bardos das edades,
Q'as vosas vaguedades,
Cumprido fin terán;
Pois donde quer gigante,
A nosa voz pregóa,
A redenzón da bóa
Nazón de Breogán"

dimecres, 27 de gener del 2010

L'Illa dels Destins Encreuats en DVD


Amb l'arribada del nou any també arriben les bones noticies del món cinematogràfic amb l'estrena exclusiva en DVD doble de la pel·lícula "L'Illa dels Destins Encreuats" amb el montatge cinematogràfic i les 10 seqüències eliminades del montatge del director, on es capta tota la dimensió més humana dels protagonistes de la història. A més a més una muntanya (quasi 4 hores) de material addicional amb escenes eliminades, tomes falses, tràilers, vídeos exclusius i milions de fotografies, la premiere, ..... amb això ja s'arribat al final del camí.

LA HISTÒRIA SENSE FI (DVD-1)

Montatge Cinematogràfic (89:00 min.)
10 seqüències addicionals del montatge del director (31:00 min.)


MÉS ENLLÀ DE L’ILLA (DVD-2)

DESCOBRINT L’ILLA
Darrere les escenes (11:38 min.)
90 Escenes eliminades (12:48 min.)
71 Tomes falses (12:41 min.)
Foto-Diari de producció (3:35 min.)

CAMINS
“Cròniques del Món (1994-1999)” (4:00 min.)
“Laboral 1998” per Abel Menéndez del Val (11:00 min.)
“Stairway to Heaven” versió instrumental per Montse Tallada (2:31 min.)
“Viatjar - Un sentit per viure” (8:17 min.)
“La Nit de les Mirades Furtives” Extended-Uncuted-Unrated version (9:31 min.)

HISTÒRIES PERDUDES
“Prova 1” (0:56 min.)
“Reflexions del Rofes” (1:14 min.)
“Ezequiel 13-13” (2:44 min.)

SENYALS
Àlbum històric fotogràfic (4:06 min.)
6 Pòsters internacionals (0:27 min.)
5 Teaser Tràilers (8:54 min.)
Tràiler 2 (1:25 min.)

LA FI DEL CAMÍ
Aquella tarda a la Laboral (14:42 min.)

dimecres, 13 de gener del 2010

Fito & Fitipaldis


L'any passat abans d'acabar de tancar les activitats encara em vaig poder endur una de les grans nits de l'any, amb la gran escapada amb la Montse al concert de Fito & Fitipaldis al Palau Sant Jordi (12-12-2009). Quin concert ..... si es que va ser un no parar de gaudir rock i viure totes i cadascuna de les cançons, amb moments personalment molt memorables, que tan m'errisaven la pell com em feien trempar (whisky barato, soldadito marinero (amb la gent cantant a pel), me equivocaria otra vez, por la boca, el final de festa amb acabo de llegar... ) van ser un parell d'hores de divertiment i es que quan els de dalt de l'escenari s'ho passen bé i tenen complicitat el public ho nota, un concert molt recomanable. Aquí van unes fotos al nou àlbum virtual. Un cop més salut i rock 'n' roll!!!!