Era fosc quan va sonar el despertador … ja no es podia allargar més l’hora … el dia 11 de setembre de 2013, llargament esperat, ja havia arribat … un bon esmorzar i recollir la roba preparada, i carretera cap al Priorat, no se abans acomiadar-me a fosques i en silenci de la Montse i els nens.
Feia ja uns mesos, quasi un any, que vaig acordar amb el meu amic Jordi Rofes que per la Diada faria cap a Falset per córrer la cursa de muntanya del seu poble d’adopció i córrer junts per les muntanyes.
Feia una bona fresca i prometia ser un bon matí per córrer, ja bans d’arribar a Falset ja hi havia transit per la carretera i els corredors anaven arribant al plaça de l’Artesana, sortida i arribada de la cursa.
Uns dies abans ja sabia que Jordi no podria córrer la cursa, i s’atreviria amb la cursa curta, per uns problemes de genoll que anava arrastrant des de la primavera, però que compartiríem uns 11 km de cursa i tot i les circumstancies ens donàvem per satisfets.
Mons pares il•lusionats i encuriosits si seria capaç de córrer la mitja marató per la muntanya, no s’ho van voler perdre i també van matinar per donar ànims abans de sortir, i la veritat es que em va fer molt feliç veure’ls al sortir i a l’arribar.
Ja preparats per sortir amb companyia de la Yolanda comencem a amuntonar-nos a la sortida mentre va sonant “Fate has smiled upon us” al més pur estil Ultra Trail del Mont-Blanc, … esperonats pel bon ambient creat pels voluntaris i organitzadors de la cursa ens encarem uns 400 valents cap a les muntanyes …
Jordi, bon coneixedor del terreny que corríem, ens anava fent de guia turístic i d’entrenador personal per encarar pujades i baixades amb garanties.
Un cop creuem la carretera pel túnel ja tot es una pujada de les bones fins Sant Cristòfol i després anem baixant fins l’altra banda de muntanya i tornar a pujar fins l’Eudalda i les seves magnifiques vistes a 360º.
Amb un ritme assequible ens separem a la cruïlla dels circuits i l’excel•lent companyia de Jordi i Yolanda em deixa uns 3 o 4 km d’absoluta soledat enmig de la muntanya, que em deixa temps per reflexionar sobre el que estava fent i els dies que havia somiat poder ser allí corrent.
Passats els quilometres de soledat vaig ant trobant gent i avituallaments ben farcits fins arribar al peu de la costa del grau de les torres …. I si havia arribat fins allí prou bé, allò era la prova de foc de la cursa i tot i que ho vaig fer caminant, era d’una duresa que feia la cursa en alguna cosa diferent i especial … Un cop dalt ja era tornar a passar cap al poble per camins que havia pujat i el cansament ja el notava, però podia arribar a Falset sense patir i havent xalat de la companyia i del paisatge.
Últim quilòmetre amb un somriure d’orella a orella ho havia aconseguit havia arribat al poble viu i sencer (o quasi) ja havia acabat la 7ª cursa de muntanya de la vila de Falset i sempre serà la meva primera mitjà marató de muntanya i un record inesborrable.
La veritat es que ho tenia tot de cara per no fallar ... mons pares animant, Jordi i Yolanda guiant-me per la muntanya fins la part final, una organització i voluntariat per tenir una cursa diferent (amb la cronoescalada) i excel•lent organitzada per la muntanya, que mai falla. Però no hagués arribat mai al dia 11 sense els entrenaments i els ànims que vaig rebre de la Montse, la Mar i el Roger, durant tots els dies i nits d’entrenament, aquest més que qualsevol es una victòria vostra, de la nostra família sencera, dins el meu cos. Moltes gràcies el deute serà infinit i l’alegria eterna.
El track de la cursa (22 km i 1150 m pujada): 7ª Cursa de Muntanya de Falset
Fotos
Salut i muntanyes!!!
