divendres, 5 de novembre del 2010

LipDub per la Independència

El lip dub (*) per la independència fou un acte multitudinari, popular i festiu que tingué lloc a Vic el diumenge 17 d'octubre del 2010. L'esdeveniment fou concebut com un lip dub per donar suport a la causa de la independència de Catalunya i, al mateix temps, entrar al World Records Academy batent el rècord mundial de participació en una acció popular d'aquesta mena. Segons els organitzadors, la participació en l'enregistrament del videoclip fou de 5.771 persones.

Per al lipdub es va fer servir la cançó "la Flama" d'Obrint Pas i el recorregut de la càmera va començar a la plaça Abat Oliba de Vic, situada on hi ha el Museu Episcopal de Vic, al costat de la Catedral de Vic, i va continuar pels carrers del nucli antic, al llarg dels quals hi havia preparats nou espais escènics sobre diferents àmbits de la cultura popular catalana, amb colles de diables, gegants, castellers, sardanistes, miquelets, bastoners, esbarts, grallers, ball de panderos i uns jugadors d'hoquei sobre patins vestits com la selecció catalana. Va acabar a la plaça Major, on l'última persona de portar la flama va encendre un pebeter situat sobre una escultura de fusta amb la forma dels Països Catalans; mentrestant, una grua aixecava la càmera per poder enregistrar els participants del lip dub, reunits a la plaça Major. Durant l'acte els participants van repetir sovint la consigna independència i l'enregistrament va acabar amb la cantada dels Segadors.



(*) Un lip dub (o bé lipdub, en català: doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d'àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, d'individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d'una cançó que escolten des d'una font aliena, com ara un àudio enregistrat en un enginy d'àudio mòbil; és a dir, els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l'anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó. Posteriorment, s'edita la gravació resultant afegint l'àudio original de la cançó a la pista d'àudio del vídeo final.