dijous, 16 de maig del 2013

Open BTT Tour El Catllar 2013

Amb la sisena edició del Open Natura, ara Open BTT Tour, al poble de El Catllar, feia la meva quarta participació consecutiva al poble del costat, terme per on rodo habitualment en la btt. I cita que poc o molt intento no perdrem.

Aquest any, després del pas fugaç de l'any passat, vaig decidir fer la ruta mitja (uns 38 km) però sense abusar i envalentonar-me a fer la ruta llarga de 60 i pico km.


Excuses sempre em podem justificar però aquesta edició s'enduia la palma, i tot i així prou satisfet, ... boda del cunyat el dia abans a La Sénia, bicicleta amb pastilles de fre noves sense fer proves, l'etern baix fondo, l'entrenament irregular, .... excuses al cap i a la fi. Era el moment de la batalla i s'havia de lluitar i patir, després ja vindria el repòs.

Aquest cop segur que no tindria afició per donar-me ànims així que tot depenia de les meves cames, del meu cor i del meu cap .... Sense matinar gaire carrego la bici i cap El Catllar ... en arribar ja hi havia més gent de la que m'esperava a aquella hora, hi havia ganes moltes ganes i a més el dia pintava perfecte. A recollir el dorsal (1149) i a revisar la bici i a fer bulto ... per aquelles coses que passen em vaig trobar a 3ª o 4ª filera de la sortida i aquí es van acabar les fotos .... anava al que anava i a sobreviure ....

(Dorsal Open BTT Tour El Catllar 2013)

(Ambient biker a la Torre d'en Guiu)

(La gent agafant posicions a la sortida)

(Prop de l'arc de la sortida)

Sobre les 9:15 els quasi 500 bikers es posen en marxa a passejar pel costerut poble de El Catllar. A la primera volta moltes bromes, ànims, rises i comentaris de la recent lliga del Barça havia guanyat feia unes hores ... A la segona volta pel poble i la pujada al castell ja tot era silenci, bé els canvis cruixint i tal i comença lo bo.... mentre dins meu m'anava repetint, en plan mantra, les paraules:

"No em penedeixo dels moments de sofriment, porto les meves cicatrius com si fossin medalles, sé que la llibertat té un preu alt que pagaré amb plaer"

Després d'uns quilòmetres de pujada un descens per pista ampla on les 29ers intimiden a tot el personal ... parlant de personal ... com anava a fer la cursa i ja esta, no em sentia pressionat per cap motiu vaig poder observar atentament tot el que passava per la cursa i em vaig adonar de que bastants, per no dir molts, duien unes bicis d'impacte, impecables, de les que fa gust rodar, uns maillots amb 50 patrocinadors, cascs ultra lleugers, cames depilades i encerades, gps ultima generació,... i que molts pensen: amb que tinc no puc fallar, he d'anar a tope, no he d'afluixar, ... més equivocats no poden estar, una cursa no s'acaba al km 15 o 20 (on molts és desinflem com un globus) hi ha que lluitar amb les cames, el cor i el cap fins al final, i l'estrategia de cursa és imprescindible, a banda d'una bona forma física, es clar.

En mig d'esforcos tan de les dures pujades com les vertiginoses baixades van passant el quilòmetres i el nivell de la cursa és bastant alt (millor) i tot i les excuses em trobo bé, però no vull forçar tal com vaig em trobo a gust (patint però a gust).

Primer avituallament sobre el quilometre 15, després de dos pujades molt exigents prenc de tot: aigua, fruita, xocolate,... i cap amunt cap al Gurguru ... quin patiment, aquí vaig tirar de "coco" i sabia cap on anava aquella llarga pujada i després una baixada de nivell, quina xalera!!!! (lo millor de la cursa) .... Amb els quilòmetres que faltaven ja era la millor cursa de les que havia fet a El Catllar, una enhorabona per l'organització.

A meitat cursa (a partir del km 21) van començar el problemes i no pel cansament, sinó per van entrar a una zona, prop de casa, que és van succeir coses molt estranyes en forma de paranys (mireu les fotos), cartells i cintes canviats o trets, coses de les que et creus que no puguin passar per la naturalesa humana també és destrucció i maldat.


Amb un continu puja i baixa s'arriba fins a la presa del pantà del riu Gaià, on ja només queda el descens per pista i "la navegació" ... si, era la prova final de la cursa un parells de trams d'uns 400 metres on l'aigua t'arribava fins al genoll ... i no, no vaig caure, va ser l'esforç final abans de les botifarres de la meta.

Open BTT Tour de El Catllar en dades:



Distancia: 38,3 km
Desnivell: + 716 m
Temps: 2h 37m (posició 60 de 278)
Velocitat mitja: 14,62 km/h
Índex IBP: 57 MTB

Salut i Muntanyes!!!

divendres, 3 de maig del 2013

Trail Serra del Montsià

Un somni llargament acariciat és va fer realitat enmig de circumstàncies inesperades, com molts coses en aquest vida.

L'atracció per la serra del Montsià és com la que em genera qualsevol altra muntanya, però amb l'apreci que li tinc a les coses bones de la nostra terra.

Com moltes coses a aquesta vida s'ha de poder compaginar el gaudir de la família tranquilament i el bateg salvatge del cor. Esta clar que per deixar anar a la "bèstia" s'han de fer sacrificis, al meu cas sense problema, com ara aixecar-se a les 5:27, seguir endavant sense lamentacions (inútils), no prendre mal, no fer tard als compromisos, etc.

Així d'entrada seria fer una ruta (caminant dura tot un matí llarg amb vistes increïbles i espectaculars) per la Serra del Montsià, primer pujant directe al seu punt més alt la Torreta (765 msnm) i crestejant per les afilades roques fins a la Foradada i retornar per la vall del Mas del Comú.


Aquesta seria la ruta básica que es pot ben bé estirar pujant a la Mola Cima i arribant fins al mas de Matarrodona, però aquesta vegada tot i la matinada no tenia temps de fer més.

Aproximació des de Ulldecona pel camí de la bassa del Montsià al Mas del Comú, fins a “los Campets” on començaré a córrer.

A “los Campets” (205 msnm) sortir cap a la serra pel camí del barranc de la Trona i el racó dels Figueres.

Camí segueix pel corral de Tabola i el mas de Rosalea i pel costat nord de la Mola Cima.

A la torreta del Montsià (766 msnm) començaré a crestejar per Palleret del Teix, la Tenda, la Portella Alta i la Trencada fins la Foradada i després baixar direcció al Mas del Comú pel GR-92 (camí al Mas de Mata-rodona).

Un cop al Mas del Comú (500 msnm) seguiré el camí sud-oest direcció al barranc de Marcelina seguint el GR-92 fins a “los Campets”.

La ruta en wikiloc: Trail Serra del Montsià


Algunes fotos i videos on es pot veure els trams de la ruta, la sortida del Sol pel Delta de l'Ebre, els bous que no em deixaven correr, etc. Una AVENTURA totalment recomanable (per als esperits més salvatges), d'aquelles que et fan sentir VIU.

(Inici de la ruta)


(Tram de sendera nocturna)
(Sender abans de fer cim)

(Cim de la Torreta, sostre del la Serra del Montsià)

(Panoràmica des de la Torreta)

(Delta de l'Ebre des de la Torreta)

(Panoràmica de la Badia dels Alfacs)

(Tram de sender de la cresta)

(Panoràmica de la Serra del Montsià)
 
(Fites del camí de la cresta)

(Sendera de la serra)

(La Foradada i l'Encanyissada)

(La Foradada)

(La Banya des de la Foradada)

(No les vaig molestar)

(Cami baixant després d'haver passat per dalt)

(Bou de la serra)

(Bous del Mas del Comú)

(Correbous per la serra)

(Sendera de baixada)

(Tram final de la ruta)

La sendera es força dura, tan pel desnivell com per les pedres soltes i afilades de quasi tota la ruta, tot i que hi han trams que es poden fer força ràpids però que coincideixen que s'han de compartir amb els bous.

El tram aeri entre la Torreta i la Foradada, no esta massa definit, però hi han força fites per no fer-se perdedor. El problema es que s'ha d'extremar la precaució per que hi han trams amb bastant risc. Per a gent amb vertigen no és desaconsellable. Salut i muntanyes!!!