dilluns, 26 de setembre del 2011

Som el que fem, som el que mengem

La Fundació del F.C. Barcelona ha presentat la campanya "Som el que fem, som el que mengem" amb col·laboració amb la Fundació Alícia de Ferran Adrià y altres organismes.

La campanya intenta promoure els bons hàbits alimenticis entre els nens i joves. Fa servir els ídols futbolístics que els nens i joves admiren. El primer anunci de televisió amb Gerard Piqué i Leo Messi i una web de la campanya (www.somelquefem.cat) on hi ha informació d'hàbits saludables, activitats amb tallers de nutrició, xerrades, conferències i activitats esportives.


Una bona idea per conscienciar als "grans" que els "petits" s'han de cuidar i vigilar constanment i ser un exemple d'hàbits i conductes saludables.


L'anunci de TV .....

dijous, 22 de setembre del 2011

Never let me go (Mai m'abandonis)

"Mai m'abandonis" és una història molt trista i amb molts moments se't fa (se'm fa) un nus a la gola i pots fins hi tot vessar alguna llàgrima. És així, però també sorprèn per la seva contenció, subtilesa i minimalisme. "Mai m'abandonis" és una pel·lícula de Mark Romanek, que ha captat la sensibilitat de la novel·la de Kazuo Ishiguro. L'amor, l'amistat, l'ètica i el sacrifici són els grans eixos d'aquesta proposta de caire existencialista. Tot plegat a partir d'un grup d'estudiants d'un internat britànic que no troben la manera de rebel·lar-se amb la vida que els espera. A mesura que va passant el metratge la tristesa es va apoderant de tu i ja no et deixa i quan ja portes unes hores després de veure-la segueixes pensant amb lo injust de la història i amb el que els hi passa als personatges.

No desvetllaré res, però si que vull parlar dels tres protagonistes: Keira Knightley és Ruth una de les joves, és el paper més desagradable però a la vegada necessari per a la construcció d'aquesta estranya història, Andrew Gardfield és el noi, Tommy, sensible i una mica innocent; i Carey Mulligan és Kathy, la que ens explica la tremenda història dels tres protagonistes.


El resultat és una pel·lícula romàntica, i perquè enganyar-nos... trista, que et connecta amb les coses més importants de la nostra qüotidianitat.

El millor: la contenció i l'expressivitat sense paraules de Carey Mulligan, la seva interpretació és tan sensible i tan tendre que quedes absoluta i inevitablement enamorat d'ella en el mateix instant en què apareix a la pantalla tots els seus gestos, els seus silencis, la forma com llegeix els llibres i sobretot aquelles mirades que ho diuen tot sense haver de dir absolutament res. També l'evocadora banda sonora de Rachel Portman.

El pitjor: l'excés de contenció en alguns moments, provoca que sigui difícil entendre determinades actituds del trio protagonista.

Un altra recomanació per si voleu gaudir de bon cinema, d'aquell que s'estrena de tant en tant. Aquí va el tràiler amb subtítols en castellà.

divendres, 9 de setembre del 2011

Barranc de la Caramella (Lo Port)

No em caldria rés més i deixar-vos delectar amb les fotos d'aquest post, però he de dir que l'excursió per un dels racons més agraïts del Port és sens dubte el Barranc de la Caramella, on vaig pode veure la naturalesa amb tot el seu esplendor, aigua, plantes, flors, cabres, àguiles, papallones de mil colors, ... Amb les fotos ja queda clar els moments màgics que vaig viure durant l'excursió. I com sempre respecteu la muntanya i els boscos per a que en puguem gaudir molts anys d'això.