dilluns, 18 d’agost del 2014

Caiac pel Riu Matarranya

Ruta pel riu Matarranya des del Camping Port Massaluca riu amunt fins on no es pot navegar a la zona dels "Xops". Unes 3,8 milles nautiques de remades tranquiles i amb molt bona companyia (Xavier-Offmassaluca, Miquel Angel, Toni i Xavi) durant un matí de les festes d'agost .... Unes fotos arrant de riu valen més que mil paraules, un racó de la nostra terra per gaudir de la natura.

Ruta pel riu Matarranya: Caiac Riu Matarranya























 La col·lecció sencera de les fotos (32) a bona qualitat a Google+: Caiac Riu Matarranya

Salut, Muntanyes, Rius, Mars, ... 

dilluns, 4 d’agost del 2014

XIª Duatló de Muntanya Els Pallaresos

Fa menys de 2 mesos, en un altre mes de juny extrany, em veia retirant-me a mitja travessa de Lo Port. Tot i que el cos va aguantar força bé el cap em va fer desistir i s'obrien molts interrogants ... però la paciència de la Montse en ajuda'm a recuperar-me poc a poc però sense lamentacions (inútils) i el retorn a l'activitat per preparar la cita del 18 d'octubre, vaig veure l'oportunitat de a ser a la sortida de la "Xª Duatló de Muntanya de Els Pallaresos" ...

Les dues ultimes setmanes tot i ser de (dropes) vacances vaig centrar-me en l'entrenament específic per la duatló, a banda d'alguna tirada llarga de resitència, vaig dedicar a la velocitat en cursa i entrenar per la zona de la duatló.

Objectiu: tres etapes, tres curses a l'esprint ... i que passi el que hagi de passar, no tenia dubtes de que podia fer-ho, evitar pendre mal, i xal·lar de l'esforç intens a tope de polsacions ... que fàcil de dir, no? Tot i que sembli poc temps el que es pot tardar (sense imprevistos) una prova d'aquestes, és dura, ... per fer un simil ... imagineu que aneu amb el cotxe i el poseu al màxim de revolucions ... durant 90 minuts!!!! ... imagineu quina gràcia li fa al vostre cos, aixó si, el sofriment i l'adrenalina alliberats ... en fi s'ha de viure per entendre-ho, tant de bó es pogués explicar ...

En acabar la duatló ja em donava per satisfet, i esperar l'arribada i rebre l'abraçada de la Montse, Mar i Roger ja era el meu premi ... i no fer-me mal, es clar.

La setmana havia estat sufocant i el diumenge 3 a l'hora de sortir ja tenim quasi 28ºC i amb la humitat era asfixiant, tot i que la nit havia estat fresqueta, segur que patiríem més del que suposa fer una duatló.


A les 8:49 em passo tranquil•lament a recollir el dorsal nº 21. Deixo la btt als boxes, em canvio i vaig fent estiraments ... mentre espero al Toni, Oscar, Conrado, ...


Era l’hora de la veritat, ja em sentia victoriós només per ser sota l’arc de sortida i disposat a gaudir del circuit.


Primera etapa, cursa a peu d’uns 4,5 km, la gent sense treva surt a fer-se un bon lloc. Jo surto últim i a veure vindre i despedir-me de l'extensa afició (pares, sogres, Mar, Roger i Montse, amb reveladores paraules a cau d'orella abans d'arrencar).


Vaig a un ritme sense cap excés i al primer quilòmetre, un cop acabat l'asfalt, pujo l'intensitat i així fins al final. Jo al meu ritme i arribar, sense descuidar-me, al tram de btt, on podria guanyar alguna posició si ho feia bé.

Arribada a boxes en 21 minuts i canvi de sabates i en sortir a volar amb la btt, sabia el circuit i això ja em beneficiava. La sortida forta d’alguns corredors per fer un bon temps i l’elevada temperatura ja hi han abandonaments, més punxades i asfixies varies. Rodant a bon ritme, ja veig els "espabilats" que no respecten el camí marcat i tiren per dreceres, avui en dia practica habitual a qualsevol part de la vida ... i si també arribat a les curses populars, uina llàstima. Perdó alguns segons que em costen recuperar per que les trialeres de baixada al Mas del Garrot són molt estretes i toca tenir concentració.


Al arribar al Pont del Diable, el grup ja està molt estirat entre les craks i el populars. Em vaig trobant en un grup que ens aniríem animant fins al final i vam fer uns “piques” ben saludables. A les baixades i pujades tècniques era on més còmode em trobava i on vaig poder treure partit de l’etapa.

Segona arribada a boxes després de 47 minuts i uns 14 km, canvi tan ràpid com m’és possible i ara ja em pesaven les cames però molt millor de l'esparat i amb un suau ritme enfilo l’ultima pujada dels últims 2 km a peu, un cop dalt i tot i esta ja cansat decideixo fer un últim esforç i mantenir el ritme fins al final en un 11 minuts.


L'arribada final a la meta on no m’esperava ningú dels que m'havia vist sortir però amb la satisfacció absoluta d’haver-ho fet … en 79 minuts.

Els litres d’aigua que vaig perdre els vaig anar recuperant poc a poc i mentre acabava d’arribar tots els participants i satisfacció d’haver superat a banda dels quilòmetres de camí i sendera la sufocant calor que feia aguditzar el cansament, però tothom content, que és el que compta.

Mentre descansava de l'esforç, esperava l'arribada de Conrado i més tard de Toni i Oscar, que havien patit punxades i caigudes, a banda de l'esforç.

A nivell de referència, un minut menys que l'any passat, i 4rt corredor local (a 2 minuts del tercer, casi). Tot i la canya pegada al cos, sense "agulletes" i recuperació ràpida en 24 hores, el camí és el correcte.

Agrair a Pep Calvet i Nil Travel per la bona organització i per l’excel•lent ruta per fer una duatló i que duri molts anys.


Uns números de la XIª Duatló de Muntanya de Els Pallaresos 2014:

• Etapa 1: Trail de 4,5 km (21 minuts)

• Etapa 2: BTT de 14 km (47 minuts)

• Etapa 3: Trail de 2 km (11 minuts)

• Temps total: 1h 19 min.

Força i Honor