dilluns, 26 de setembre del 2011

Som el que fem, som el que mengem

La Fundació del F.C. Barcelona ha presentat la campanya "Som el que fem, som el que mengem" amb col·laboració amb la Fundació Alícia de Ferran Adrià y altres organismes.

La campanya intenta promoure els bons hàbits alimenticis entre els nens i joves. Fa servir els ídols futbolístics que els nens i joves admiren. El primer anunci de televisió amb Gerard Piqué i Leo Messi i una web de la campanya (www.somelquefem.cat) on hi ha informació d'hàbits saludables, activitats amb tallers de nutrició, xerrades, conferències i activitats esportives.


Una bona idea per conscienciar als "grans" que els "petits" s'han de cuidar i vigilar constanment i ser un exemple d'hàbits i conductes saludables.


L'anunci de TV .....

dijous, 22 de setembre del 2011

Never let me go (Mai m'abandonis)

"Mai m'abandonis" és una història molt trista i amb molts moments se't fa (se'm fa) un nus a la gola i pots fins hi tot vessar alguna llàgrima. És així, però també sorprèn per la seva contenció, subtilesa i minimalisme. "Mai m'abandonis" és una pel·lícula de Mark Romanek, que ha captat la sensibilitat de la novel·la de Kazuo Ishiguro. L'amor, l'amistat, l'ètica i el sacrifici són els grans eixos d'aquesta proposta de caire existencialista. Tot plegat a partir d'un grup d'estudiants d'un internat britànic que no troben la manera de rebel·lar-se amb la vida que els espera. A mesura que va passant el metratge la tristesa es va apoderant de tu i ja no et deixa i quan ja portes unes hores després de veure-la segueixes pensant amb lo injust de la història i amb el que els hi passa als personatges.

No desvetllaré res, però si que vull parlar dels tres protagonistes: Keira Knightley és Ruth una de les joves, és el paper més desagradable però a la vegada necessari per a la construcció d'aquesta estranya història, Andrew Gardfield és el noi, Tommy, sensible i una mica innocent; i Carey Mulligan és Kathy, la que ens explica la tremenda història dels tres protagonistes.


El resultat és una pel·lícula romàntica, i perquè enganyar-nos... trista, que et connecta amb les coses més importants de la nostra qüotidianitat.

El millor: la contenció i l'expressivitat sense paraules de Carey Mulligan, la seva interpretació és tan sensible i tan tendre que quedes absoluta i inevitablement enamorat d'ella en el mateix instant en què apareix a la pantalla tots els seus gestos, els seus silencis, la forma com llegeix els llibres i sobretot aquelles mirades que ho diuen tot sense haver de dir absolutament res. També l'evocadora banda sonora de Rachel Portman.

El pitjor: l'excés de contenció en alguns moments, provoca que sigui difícil entendre determinades actituds del trio protagonista.

Un altra recomanació per si voleu gaudir de bon cinema, d'aquell que s'estrena de tant en tant. Aquí va el tràiler amb subtítols en castellà.

divendres, 9 de setembre del 2011

Barranc de la Caramella (Lo Port)

No em caldria rés més i deixar-vos delectar amb les fotos d'aquest post, però he de dir que l'excursió per un dels racons més agraïts del Port és sens dubte el Barranc de la Caramella, on vaig pode veure la naturalesa amb tot el seu esplendor, aigua, plantes, flors, cabres, àguiles, papallones de mil colors, ... Amb les fotos ja queda clar els moments màgics que vaig viure durant l'excursió. I com sempre respecteu la muntanya i els boscos per a que en puguem gaudir molts anys d'això.
















dilluns, 29 d’agost del 2011

Born into Brothels

Volia compartir amb vosaltres una historia que em va fer posar els pels de punta i degut a una de les meves aficions (la fotografia) toca d'aprop. És la historia que conta el documental Born Into Brothels: Calcutta's Red Light Kids (o amb català Els nens del Barri Vermell). Als Oscar del 2005 va guanyar el premi al Millor Documental.


Els directors ens mostren la sorprenent transformació que van patir els nens que van viure al Barri Vermell de Calcuta. Briski, una fotògrafa professional, un dia decideix ensenyar fotografia i proporcionar càmeres als nens que viuen en un dels llocs més sòrdids i aparentment desesperançats de tot el món, amb la finalitat de despertar les aptituds artístiques que resideixen en molts d’ells. Mainada desemparada. A cops sotmesa a violència física i psíquica. Mancada d’estudis. Sense prou atenció i cura materna –a voltes sense pare.

Les criatures fan retrats pels carrers de la gent i l'ambient. I en viatge a Nova York aconsegueixen exposar-los, vendre'ls, i difondre'ls. Amb aquesta excusa, la fotògrafa mira que algun centre educatiu admeti part de la canalla com a alumne.

Film documental molt directe, tendre, ens mostra part de la misèria que campa per aquest món. I ens convida també, que ens demanem com ho tenim, això, al primer món? Ja hi fem costat, a Catalunya, a aquesta canalla? No estaria de més que féssim una ullada als forats negres, que són molts i força foscos, del nostre escarransit estat del benestar.

El documental "Born Into Brothels: Calcutta's Red Light Kids" amb subtitols en castellà.



Algunes de les fotos fetes pels nens del Barri Vermell de Calcuta ...






dijous, 4 d’agost del 2011

Ciutat de les Arts i la Ciència

A la ciutat de València hi ha la ciutat del futur, quin espectacle de creació,art i visió. Una ciutat on contingut i continent tenen la mateixa importància. Benvinguts al futur, a la Ciutat de les Arts i la Ciència ....










dilluns, 1 d’agost del 2011

Peníscola (Peñiscola)


El penyal de Peníscola sempre ha estat ocupat per diferents pobladors atesa la seua importància estratègica en disposar d'ullals d'aigua dolça a l'interior de l'actual recinte de murades. La ciutat se situa sobre una península rocosa, unida a terra només per un istme de sorra, que divideix la costa en dues meitats diferents. Damunt del penyal s'aixeca la ciutat vella anomenada lo Poble, on destaca el castell templer.

Al nord del penyal trobem una plana sedimentària, amb una platja arenosa i originalment amb part de serradal. En aquesta plana quaternària es troben afloraments d'aigua (ullals), que donen lloc a una zona pantanosa o marjal anomenada popularment el Prat. Antigament, el Prat fou una albufera i actualment és una marjal, coneguda també com la Marjal de Peníscola.

Aprofitant els meus dies de vacances en familia vaig aprofitar per fer algunes fotos de Peníscola i aquí us n'ensenyo una mostra ...









divendres, 22 de juliol del 2011

La Ràpita

Unes fotos de la nostra breu, però intensa, escapada per terres de l'Ebre, concretament al bonic poble mariner de Sant Carles de la Ràpita, coincidint en el dia de la Mare de Déu del Carme, patrona de pescadors i mariners, per això a una foto es pot veure les espelmes que encenen un cop el Sol es pon, tot i que no es veu a les fotos el dia 16 pel matí fan una processó amb les barques dels pescadors engalanades per la badia dels Alfacs. Espero que us agradin.











* Si les voleu veure més grans cliqueu sobre cada foto.

dimarts, 5 de juliol del 2011

El Bulli (Estrella Damm 2011)

Aquest any, com una mena de comiat, un dels millors restaurants del món i que a situat la cuina catalana a les cotes més altes de prestigi, la cervesa Estrella Damm a fet el seu, ja classic, spot d'estiu al restaurant El Bulli i la Costa Brava, que explica la història de l'aprenent de cuina que és admès per fer pràctiques a el Bulli al llarg de la seva última temporada com a restaurant.

L'anunci l'ha dirigit Isabel Coixet i Herman Düne n'ha fet la cançó "I wish that I could see you soon", i a mi m'agrada molt la historia i el seu bon rollo. Mediterràniament ...

"...I had no plans to meet you baby
I had a million things to do baby
but you hit my heart with a harpoon
I wish that I could see you soon ..."




El proper 30 de juliol el restaurant El Bulli de Ferran Adrià tanca definitivament les portes per obrir l'any 2014 com un "Centre de Creativitat". Llarga vida a El Bulli.

divendres, 1 de juliol del 2011

L'Equip Petit

L'equip petit, el vídeo d'un petit equip de futbol format per grans futbolistes que ensenya els valors de l'esport ... i que inevitablement em va mig recordar un equip que vam fer amb els amics de la universitat que només volíem jugar junts i passar-ho bé sense més complicacions, a banda d'això aquest curt o documental del Margatània FC on ens demostra que guanyar o perdre és el de menys hi ha altres coses, incomparablement, molt més importants i es que hi han moments que se'm posa un nus a la gola ... salut i gloria pels nens i nenes del Margatània FC.

diumenge, 12 de juny del 2011

Trobada de primavera a Cambrils

Ara toca parlar de la trobada de germanor que vam fer a Cambrils aquest diumenge passat a casa de l'Ignasi i de la Lorena i de la Kiara, la veritat sigui dita com ens ha costat fer una dinar per que els crios es pugessin conèixer i posar cara a tots els noms que anàvem matxacant als fills, i finalment va ser l'Ignasi qui es va arremangar la camisa i ens va invitar a la seva casa per a que passesim un, ja calorós, dia de primavera. A les fotos ja es veu clarament que la joventut ens ha pres el protagonisme de les fotografies i que la "gent gran" quasi només sortim a la tradicional foto de grup, però revisant les fotos fa goig veure els "petits" fent-se grans i jugant amb els, que en certa manera, són els seus cosins per part de pare. El dia ja va començar fort de calor, després d'una setmana esbojarrada, i entre ombres ens vam anar protegint mentre l'Ignasi preparava una paella de grans dimensions i per als primers afortunats van poder assaborir la cervesa fresca i poc després ni fresca ni calenta (Ignasi fa calcular malament l'equació diferencial de les incògnites calor, gent amb sed, ganes parlar, ... i va fer curt, molt curt, de provisions). Pel tema degustació de la paella de carn i verdures, se que es complicat per a tanta gent i més amb els crios que "aclarir", quan ens va tocar menjar s'havia covat una mica (no t'enfadis Ignasi, tu mateix ho vas comprovar) però igualment era comestible i prou bona, diria que entre un 6 i un 7, però només amb la voluntat d'alimentar a tanta gent ja es mereix un 10, sense cap mena de dubte. Ara amb el tema dels postres ja es va jugar sobre segur .... les millors coques que es van poder aconseguir per les contrades mesclades amb licors variats, d'aquí i d'Itàlia, .... i després mini rondo de costellada per cremar una mica de calories ...... i després a veure el mar, aquí va ser l'únic punt que haguéssim pogut millorar, un cop ha passat ....... per als nens trepitjar l'arena de la platja i el mar ja va ser un alliberament, però si ens haguéssim quedat fent un cremat, o més cafès, o gelats, o .... a casa i deixant passar les hores amb converses banals, hagués esta molt bé, ara parlo personalment per que el sidral que van muntar la mar i el roger amb el gelat de xocolate va ser per fer caure els cabells a sa mare i de retruc colleja al pare, coses imprevisibles ..... En resum ens ho vam passar molt bé i que es una llàstima que no en fem més d'aquestes al llarg de l'any i que estic molt content de veure com la joventut es va fent gran i que són molt més guapos que els pares (es deuen ser els gens de les mares) i molt agraït als amfitrions Ignasi, Lorena i Kiara per la seva inestimable hospitalitat i caliu humà (no ens van deixar ni que els ajudem a recollir). Moltes gràcies a tots per un dia tan inoblidable i fins aviat.