divendres, 16 de gener del 2015

XVIII Travessia Nocturna Fredes-Paüls (2014)

La Travessia Nocturna Fredes-Paüls, un somni de joventut que per fi em sentia en cor i cames de fer amb bona actitud. Havia arribat el dia i m'havia presentat a l'hora a Fredes amb tota la travessia per endavant ... Us treure el misteri, no vaig arribar a Paüls, almenys caminant, i l'aventura va acabar al refugi de Caro.

D'entrada era un circuit exigent, més si es vol fer corrent, i hi havien varies coses que gestionar per sortir-ne viu. Són molts quilòmetres i moltes hores per la muntanya del Port. 



La Travessia Nocturna Fredes-Paüls, 14 i 15 de juny de 2014, és una marxa de resistència en què només poden participar excursionistes avesats a llargs recorreguts i coneixedors de les situacions adverses amb què es poden trobar.

L’itinerari s’efectua seguint el GR-7 assenyalat amb dues ratlles, una de blanca i una de vermella. Des del Coll de l’Enrajolada se seguirà el PR-185 per enllaçar amb el GR-7.6 fins a Paüls.

Cal portar frontal o llanterna amb piles de recanvi i l’equipament personal necessari (tallavents o impermeable, manta tèrmica, reserva 1 litre d'aigua, barretes energètiques, farmaciola) per a una caminada de llarg recorregut. Cal portar un got o recipient, l'organització no facilitarà gots als avituallaments.

Al llarg del trajecte s’instal·laran controls de pas que l’organització assenyalarà adequadament. Serà responsabilitat dels participants fer enregistrar el seu pas i advertir l’organització si abandonen la marxa.

El recorregut segueix el GR-7 entre Fredes i Paüls, però al Coll de l’Enrajolada prendreu el PR-185 que enllaça amb una variant del GR-7 que ve d’Alfara de Carles i va cap a Paüls.

Em van pujar a Fredes la Montse i l'Imma, i va anar molt bé la seva companyia i alè per arrencar aquella calorosa tarde de juny. Molts nervis i moltes ganes.

Sortida va ser el 14 de juny de 2014 a les 18:00 h a la Plaça del carrer Major de Fredes. Per davant 46 Km i desnivells importants (1500 m+ i 2200 -)



Avituallaments/controls de pas:

1.      Mas del Sargento (Km 10,2): sòlid i líquid
2.    Font de la Llagosta (Km 18,7): sòlid i líquid / Control de pas
3.  Restaurant Pou de les Neus (Km 27,05): Baldana, llonganissa, pa amb tomàquet, pastissets, fruita, aigua, cervesa,  coca-cola, etc.  / Control de pas.
4.  Pla de Llinars: Punt d'aigua (garrafes-autoservei) cal omplir el nostre recipient doncs fins al final de l'Enrejolada no trobarem més líquid.
5.    Clotes:  no hi ha aigua, només cafè i una pasteta o barreta)  / Control de pas 
6.    Final baixada enrajolada: Punt d'aigua  (garrafes-autoservei) .
7.     Paüls: esmorzar (pernil. formatge, pa en tomàquet, meló, pomes, pastes, cafè, cervesa, isostar, dutxa, etc. / Control d'arribada

Com ja he explicat l'aventura va acabar sobtadament al Refugi de Caro (km 25, amb 3h 15min, bastant bé) i el que vaig poder viure fins a aquell punt va ser extraordinari i sensacions increïbles, vaja per repetir, les cames van arribar prou bé a Caro però la gestió del pensaments em va jugar una mala passada. sort en vaig tenir que la Montse em va venir a rescatar a Caro, ja dins la negra nit, i em va maleir, amb motiu, els òssos.

El tram amb més exigència va ser entre la Cova de Vidre i el Coll de Pallers, la resta és una ruta força corredora.

Tot i no haver arribat fins on m'havia proposat, i havia somniat tants cops, no vaig tenir ni tinc la sensació de fracàs ni frustració, mentre va durar vaig gaudir i patir el Port.

Va ser una lliçó vital que m'ha servit des d'aquell dia i vist en certa prespectiva m'en he adonat que encar no estava preparat (a nivell global, per qué necessites TOT per a sortir-ne viu).

L'entrenament físic i variat és imprescindible, però no en tens prou, ni de bon tros, has de saber que en passar de 25 km el dolor serà inseparable i has de gestionar-ho amb molta solvencia, fisica i mental. 

Tenir companyia per fer-ho és molt útil, saber que als avituallaments importants tens gent donan-te alè també suma, esforçar-te amb "control" segons com van les situacions emocionals torna sumar, etc.

Un resum ràpid, segons la meva experiència, per a aventures de més de 25 quilometres, és que l'entrenament de cames sol ser un 60-70%, la resta són les motivacions, el control de les adversitats, el sentiment  de fer-ho bé per que hi ha algú més que pateix per tu i sacrifiques un temps de companyia per ser a les muntanyes sol, cansat, i amb molt d'esforç per endavant. Tot això, només et que inherent a tu si ho practiques i et vas curtint amb el dia a dia.


Per no fer-me massa pesat en les divagacions unes fotos i a esperar la revàlida d'aqui un any i mig...















Descontant dies pel 18 de juny de 2016, la 20ª Travessia Nocturna Fredes-Paüls!!!

Salut i Muntanyes!!!