Trotamons X 2013

Diumenge 7 d'abril. No havia dormit tot el que necessitava ni havia sopat tot el necessari i convenient, però eren les 5:27 del matí i el fred despertador ja m'avisava que ja tocava aixecar-se i començar a moure's ... sense fer massa soroll per que aquest cop no tenia l'alé familiar que em dona la força.

Tenia tota la roba ja carregada així que vaig treure el cotxe al carrer per carregar la bici i .... vaja ventada arreava (així serà més dur i amb la son que portava ...). Ambient molt fred 3ºC, la veritat no m'ho esperava ... només volia esta pendent del camí, de les cames i del cor.

Amb el cotxe preparat només em calia fer un bon cafè i uns quants estiraments i carretera cap a Fraga ...

Un cop creuada la frontera amb l'Aragó ja estava una mica impacient per arribar, tot i que havia esta bastant tranquil tota la setmana. Ja m'anava creuant amb més cotxes carregats amb bicis de muntanya i l'ambient biker ja bullia pels carrers propers al pavelló, ja havia arribat el dia .... la Xª Trotamons ja estava aquí.

A l'arribada a la sortida mentre em canvio i vaig revisant la bici, Víctor recull els dorsals i a fer uns estiraments suaus i cap l'arc de sortida. L'ambient ventoler de la costa havia desaparegut terra endins i quan el Sol ja ens començava a donar escalfor ja estàvem preparats i al ben mig del "meollo" biker (entre les dues curses 430 ciclistes). Tants anys anhelant ser aquí i ja era una realitat. Amb la il·lusió d'uns novells i la tranquilitat d'uns veterans ens sentiem tan Víctor com jo abans de sortir, que vàrem aprofitar per fer algunes fotos de la sortida ....

 (Arribem aviat a la sortida)

 (Ja no hi hauria treva fins a l'arribada)

(Actitud al 100%)

(Sortida vista enrere)

(Sortida vista del davant)

(Víctor a la sortida)

(A la sortida)

Ara ja s'havia acabat la comèdia i a per feina que ens tocava rodar els 40 km .... després de passeig per la ciutat de Fraga per sortir direcció al "pia" (pla en fragatí), encara es sentien algunes bromes i xistes variats, però va ser començar a tocar la pista que ens duria al pla del Monegros .... el silenci de la processo de bikers per la pujada del Perdigano va ser absolut al principi, encara tots amb forces i esbufecs a meitat pujada.

Víctor que ja era coneixedor del "terreno" em va dir que el millor seria pujar a ritme normal, que hi havien molts quilòmetres i no ens valia la pena forçar al principi, tot i les ganes de la bèstia interior .... sense gaires més comentaris i amb l'estrategia a seguir clara ens vam anar intercanviant les posicions per anar pujant i nosaltres a lo nostre que era xalar pels Monegros.

Sense parar-nos i seguint el nostre ritme pujem la costa del Perdigano i el desnivell guanyat ja era considerable, però les forces quasi intactes .... hi havia gent que pujava a un ritme més alt sense tenir en compte que la cursa no acabava en arribar dalt al pla, que el rodatge pels Monegros s'havia de fer també ...

(Dalt de tot del Perdigano, a baix al fons el riu Cinca)

(Víctor arrean-li els últims metres de la pujada)

Un cop a dalt al pla dels Monegros, el pis del camí es molt millor no tan pedregós i desfet de l'aigua com al pujada, cosa que ens fa decidir que podríem augmentar una mica el ritme fins al avituallament de Ventas del Rei. Recuperades les pulsacions i amb bones sensacions, posem la velocitat de creuer per sobre dels 25 km/h, pel camí que va paral·lel a la nacional N-II.

Al km 15 ja arribem a l'avituallament, la gent que dúiem a pocs metres que volíem agafar se'l salta ... nosaltres no, ens es ben igual els temps final. Bevem, mengem i xarrem als del avituallament i ara venia la part de rodar per l'estepa monegrina.

El Sol ja havia suavitzat la temperatura, després d'haver passat fred als peus i mans fins a l'avituallament. El camí que s'ha de seguir, ben senyalitzat i amb personal de l'organització al creuaments conflictius, segueix pla amb camps amb sembrat i en descans a banda i banda. Quilometre a quilometre anem fent a un bon ritme i ens adonem que els bikers que ens avancen al pla a la mínima rampa de pujada és desinflen, les ànsies a la pujada ara les paguen ....

(Camí de l'estepa dels Monegros)

(Víctor rodant a bon ritme)

Ja havíem creuat els Monegros, havien estan menys de 20 km del total de la ruta, però per ser el primer cop molt bé. Ens hem anat alternant per estirar ara un ara l'altre i de vegades com el camí ho permetia anàvem a la par xerrant de la vida...  

Ara ja canviaven les condicions de la cursa, tocava baixar fins Velilla de Cinca on estava el segon avituallament. Baixada de vertigen i desprès envoltar els sembrats fins al camí paral·lel al riu Cinca. Fins aquí perfecte, bon ritme, bones sensacions, les cames bastant bé, .... però que es una cursa sense foradar la roda .... parada i pèrdua de temps important, tot i que no ens importava va ser una llàstima per que havíem fet una cursa molt bona i l'estratégia havia sortit perfecta (com diria Hannibal de l'Equip A, m'agrada que els plans surtin bé) ...

(Fustigant la maleïda punxa)

(Camí de baixada a Velilla)

Després un cop baix ja només ens quedava seguir el camí de la vora del riu Cinca i arribar a meta, però abans tocava repostar a Velilla ... i els de l'avituallament felicitant-nos per la cursa i agraïnt que ens aturem a menjar i beure que la gent només va encabritada a córrer i córrer sense disfrutar, em va fer gracia el comentari i em va fer sentir bé per fer els últims 13 km, plans però amb alguna rampa ... i nosaltres al nostre ritme i molt bé fins a Fraga ... somiant amb les botifarres ... arribem a meta ....

I sense botifarres!!!! L'organització del Club Ciclista de Fraga molt bé, però de les botifarres ens va matar i ens vàrem tenir que conformar amb la fiambrera de campament de refugiats kosovars ....

 

(Pasta per recarregar energia ... menys mal de la cervesa)

Amb la feina feta i satisfets amb el temps i les sensacions de la soletat dels Monegros ens vam reunir amb l'amic friagatí Orus per rematar la jornada.

Després de tot, molt bon record de la Trotamons 2013 i amb ànims de l'any vinent anar a per la de 100 km.

Ruta de la cursa Trotamons 2013 de 40 km: Trotamons 2013 (40 km)

El temps final de la cursa va ser de 2 hores i 19 minuts (posicions 44 i 45) i entre els avituallaments i la punxada vàrem perdre 17 minuts (cosa que ens hagués deixat en les posicions 15 i 16, però això ja es fer suposicions).