Viatjant a Ítaca: Serra de les Fites 2013

Com una d'aquelles coses imprevisibles del destí semblava que no podria anar-hi, ni que fos a mirar als valents i esforçats corredors de muntanya, però hi havia una oportunitat i vaig decidir que era un bon moment per fer el meu debut en curses de muntanya (ni que fos la marxa curta, que deu ni do). I quin millor lloc que fer-ho "a casa", per un terme ben conegut, però per això no deixava de ser dur.

Vaig presentar-me ben aviat a recollir el dorsal, la sortida era tot just detras de casa, i començar a fer algun suau estirament enmig d'una boira ben fresqueta ... no estava pas nerviós, només volia passar un bon matí fent la cabra pel terme i veure com l'organització havia deixat la sendera de la serra de les fites i com era això de correr en una cursa organitzada.

Boira, més fred del que m'esperava, ja no hi havia volta enrera .... Primer surten els corredors de veritat, de la cursa de muntanya, i esperem al seu pas pel poble per començar a formar els de la marxa per sortir tot seguit. Com no tinc cap aspiració em poso a la 4ª o 5ª filera i anar fent xino-xano, vaig parlant ara amb un ara amb altre i quan vaig passar per la bassa del casserello (km 1) i comença la sendera em trobo bé i decideixo deixar la xerrameca i anar fent la primera baixada i cap a les Vallmales. Això de correr a casa és un gust i al encreuaments i punts estrategics em vaig trobant la gent del poble i els ànims (que sempre sempre) són molt d'agraïr.

Als punts claus em vaig trobant a Xavier, Jaume, Carlos, ... i un cop baix de tot ... toca pujar per les vallmales de mon pare (km 3), sensacions rares al passar pels olivers que tan de fred vaig passar quan era a casa i ara per aquí corrent costa amunt, enmig de records i sense pensar en la dura pujada arribo al primer avituallament de líquids ... dos tragos d'aigua i ara decideixo, ja que el dia havia millorat i em sentia bé, anar augmentant el ritme fins al principi de la baixada (km 5), molt vertiginosa, de la serra de les fites (per allí Sergi em va treure una bona foto) .... ara si això era el moment que volia viure ... volar per les pedres de la serra en una sendera serpentejant fins arribar al fons de la vall, al toll de Bót (km 6) i ara ja només tocava tornar a casa i per encarar la llarga pujada el "Campament Esperanza" ens oferia de tot per resistir el que ens esperava ...

A partir d'aquí la bogeria s'et pot endur pel mig de la vall i el camí llarg de retorn i constant pujada és molt dur i es l'autentica prova de resistència d'una cursa de muntanya, ... abandonar em va rondar de refiló per cap (els consells de que segur que passaria de Jordi Rofes els tenia ben presents i em van ajudar), van ser pocs instants i havia de trobar algún recurs, .... hi havia un corredor del club Bici-ats Terra Alta (ara ja se que es diu Joan Ramón Busom Descarrega, 8é) i que ens els últims quilómetres ens haviem anat intercanviant posicions i seguiem un ritme similar i per no defallir vaig decidir seguir el seu ritme per intentar sortir de la vall tancada, poc a poc enmig d'aquella soletat vam formar un grup amb el mateix ritme i s'ens va unir una corredora del C. A. Asco (Marcelina Garcia Gallardo, 14a) i tots tres junts vam fer un bon grap de quilómetres fins a l'últim avituallament (km 9) abans de fer la part més dura de la pujada.

Tot i els ànims de la gent del poble de l'últim avituallament, volia arribar amb una mica de força a dalt de tot abans de apretar al final, però les coses com són ... a la dura pujada vaig esgotar les energies fins i tot vaig caminar algún tros (no era l'únic, que era molt dur) i quan vaig arribar a dalt només em volia "fer" als dos de la camisa groga (Trail Roquetes) del davant que eren a uns quants metres, però tan com avançava ells tampoc afluixaven ... i així vaig fer l'últim quilómetre amb ganes d'arribar al poble i abaraçar-me amb la Montse i els nens (i veurem una cervesa, es clar).

Segons l'organització la ruta era d'uns 14 km i vaig arribar en 80 minuts clavats ... molta satisfació d'haver arribat a meta viu (tot i que sóc més de btt), d'haver fet el meu debut al poble que vaig nèixer, d'haver rebut els ànims i energia de la gent poble al llarg del recorregut, ...

A l'organització un excel·lent en les senderes preparades, en marcatge del circuit, en la posició del avituallaments a punt clau, i al caliu que van donar a tots els participants tan de la cursa com de la marxa.

Ruta del wikiloc, per fer una bona excursió: Marxa de la Serra de les Fites 2013