Entrenament duatló de muntanya (zona 2)

Zona 2 dels entrenaments de duatló de muntanya, a prop de casa ...

BTT - Zona 2

Ojo la trialera de Sant Simplici és "high level", al km 21 més o menys, baixant ja direcció al mar.

Trail Running - Zona 2

Ruta ràpida fins al Pont del Diable, bona ruta.

Salut i Muntanyes!!!

Entrenament duatló de muntanya (zona 1)

Aquí deixo les rutes d'entrenament en BTT i trail per a duatló de muntanya de la zona 1, almenys són les que seguia fins a caure en desgràcia i patir la lesió de turmell que m'ha fet frenar el ritme ... no se el que costarà recuperar, però ...

BTT - Zona 1

Trail running - Zona 1

  

Salut i muntanyes!!!!

Open BTT Tour El Catllar 2013

Amb la sisena edició del Open Natura, ara Open BTT Tour, al poble de El Catllar, feia la meva quarta participació consecutiva al poble del costat, terme per on rodo habitualment en la btt. I cita que poc o molt intento no perdrem.

Aquest any, després del pas fugaç de l'any passat, vaig decidir fer la ruta mitja (uns 38 km) però sense abusar i envalentonar-me a fer la ruta llarga de 60 i pico km.

Excuses sempre em podem justificar però aquesta edició s'enduia la palma, i tot i així prou satisfet, ... boda del cunyat el dia abans a La Sénia, bicicleta amb pastilles de fre noves sense fer proves, l'etern baix fondo, l'entrenament irregular, .... excuses al cap i a la fi. Era el moment de la batalla i s'havia de lluitar i patir, després ja vindria el repòs.

Aquest cop segur que no tindria afició per donar-me ànims així que tot depenia de les meves cames, del meu cor i del meu cap .... Sense matinar gaire carrego la bici i cap El Catllar ... en arribar ja hi havia més gent de la que m'esperava a aquella hora, hi havia ganes moltes ganes i a més el dia pintava perfecte. A recollir el dorsal (1149) i a revisar la bici i a fer bulto ... per aquelles coses que passen em vaig trobar a 3ª o 4ª filera de la sortida i aquí es van acabar les fotos .... anava al que anava i a sobreviure ....

(Dorsal Open BTT Tour El Catllar 2013)

(Ambient biker a la Torre d'en Guiu)

(La gent agafant posicions a la sortida)

(Prop de l'arc de la sortida)

Sobre les 9:15 els quasi 500 bikers es posen en marxa a passejar pel costerut poble de El Catllar. A la primera volta moltes bromes, ànims, rises i comentaris de la recent lliga del Barça havia guanyat feia unes hores ... A la segona volta pel poble i la pujada al castell ja tot era silenci, bé els canvis cruixint i tal i comença lo bo.... mentre dins meu m'anava repetint, en plan mantra, les paraules:

"No em penedeixo dels moments de sofriment, porto les meves cicatrius com si fossin medalles, sé que la llibertat té un preu alt que pagaré amb plaer"

Després d'uns quilòmetres de pujada un descens per pista ampla on les 29ers intimiden a tot el personal ... parlant de personal ... com anava a fer la cursa i ja esta, no em sentia pressionat per cap motiu vaig poder observar atentament tot el que passava per la cursa i em vaig adonar de que bastants, per no dir molts, duien unes bicis d'impacte, impecables, de les que fa gust rodar, uns maillots amb 50 patrocinadors, cascs ultra lleugers, cames depilades i encerades, gps ultima generació,... i que molts pensen: amb que tinc no puc fallar, he d'anar a tope, no he d'afluixar, ... més equivocats no poden estar, una cursa no s'acaba al km 15 o 20 (on molts és desinflem com un globus) hi ha que lluitar amb les cames, el cor i el cap fins al final, i l'estrategia de cursa és imprescindible, a banda d'una bona forma física, es clar.

En mig d'esforcos tan de les dures pujades com les vertiginoses baixades van passant el quilòmetres i el nivell de la cursa és bastant alt (millor) i tot i les excuses em trobo bé, però no vull forçar tal com vaig em trobo a gust (patint però a gust).

Primer avituallament sobre el quilometre 15, després de dos pujades molt exigents prenc de tot: aigua, fruita, xocolate,... i cap amunt cap al Gurguru ... quin patiment, aquí vaig tirar de "coco" i sabia cap on anava aquella llarga pujada i després una baixada de nivell, quina xalera!!!! (lo millor de la cursa) .... Amb els quilòmetres que faltaven ja era la millor cursa de les que havia fet a El Catllar, una enhorabona per l'organització.

A meitat cursa (a partir del km 21) van començar el problemes i no pel cansament, sinó per van entrar a una zona, prop de casa, que és van succeir coses molt estranyes en forma de paranys (mireu les fotos), cartells i cintes canviats o trets, coses de les que et creus que no puguin passar per la naturalesa humana també és destrucció i maldat.

Amb un continu puja i baixa s'arriba fins a la presa del pantà del riu Gaià, on ja només queda el descens per pista i "la navegació" ... si, era la prova final de la cursa un parells de trams d'uns 400 metres on l'aigua t'arribava fins al genoll ... i no, no vaig caure, va ser l'esforç final abans de les botifarres de la meta.

Open BTT Tour de El Catllar en dades:

Open BTT Tour El Catllar - Circuit Mig

Distancia: 38,3 km

Desnivell: + 716 m

Temps: 2h 37m (posició 60 de 278)

Velocitat mitja: 14,62 km/h

Índex IBP: 57 MTB

Salut i Muntanyes!!!

Trail Serra del Montsià

Un somni llargament acariciat és va fer realitat enmig de circumstàncies inesperades, com molts coses en aquest vida.

L'atracció per la serra del Montsià és com la que em genera qualsevol altra muntanya, però amb l'apreci que li tinc a les coses bones de la nostra terra.

Com moltes coses a aquesta vida s'ha de poder compaginar el gaudir de la família tranquilament i el bateg salvatge del cor. Esta clar que per deixar anar a la "bèstia" s'han de fer sacrificis, al meu cas sense problema, com ara aixecar-se a les 5:27, seguir endavant sense lamentacions (inútils), no prendre mal, no fer tard als compromisos, etc.

Així d'entrada seria fer una ruta (caminant dura tot un matí llarg amb vistes increïbles i espectaculars) per la Serra del Montsià, primer pujant directe al seu punt més alt la Torreta (765 msnm) i crestejant per les afilades roques fins a la Foradada i retornar per la vall del Mas del Comú.

Aquesta seria la ruta básica que es pot ben bé estirar pujant a la Mola Cima i arribant fins al mas de Matarrodona, però aquesta vegada tot i la matinada no tenia temps de fer més.

Aproximació des de Ulldecona pel camí de la bassa del Montsià al Mas del Comú, fins a “los Campets” on començaré a córrer.

A “los Campets” (205 msnm) sortir cap a la serra pel camí del barranc de la Trona i el racó dels Figueres.

Camí segueix pel corral de Tabola i el mas de Rosalea i pel costat nord de la Mola Cima.

A la torreta del Montsià (766 msnm) començaré a crestejar per Palleret del Teix, la Tenda, la Portella Alta i la Trencada fins la Foradada i després baixar direcció al Mas del Comú pel GR-92 (camí al Mas de Mata-rodona).

Un cop al Mas del Comú (500 msnm) seguiré el camí sud-oest direcció al barranc de Marcelina seguint el GR-92 fins a “los Campets”.

La ruta en wikiloc: Trail Serra del Montsià

Algunes fotos i videos on es pot veure els trams de la ruta, la sortida del Sol pel Delta de l'Ebre, els bous que no em deixaven correr, etc. Una AVENTURA totalment recomanable (per als esperits més salvatges), d'aquelles que et fan sentir VIU.

(Inici de la ruta)

(Tram de sendera nocturna)

(Sender abans de fer cim)

(Cim de la Torreta, sostre del la Serra del Montsià)

(Panoràmica des de la Torreta)

(Delta de l'Ebre des de la Torreta)

(Panoràmica de la Badia dels Alfacs)

(Tram de sender de la cresta)

(Panoràmica de la Serra del Montsià)

 

(Fites del camí de la cresta)

(Sendera de la serra)

(La Foradada i l'Encanyissada)

(La Foradada)

(La Banya des de la Foradada)

(No les vaig molestar)

(Cami baixant després d'haver passat per dalt)

(Bou de la serra)

(Bous del Mas del Comú)

(Correbous per la serra)

(Sendera de baixada)

(Tram final de la ruta)



La sendera es força dura, tan pel desnivell com per les pedres soltes i afilades de quasi tota la ruta, tot i que hi han trams que es poden fer força ràpids però que coincideixen que s'han de compartir amb els bous.

El tram aeri entre la Torreta i la Foradada, no esta massa definit, però hi han força fites per no fer-se perdedor. El problema es que s'ha d'extremar la precaució per que hi han trams amb bastant risc. Per a gent amb vertigen no és desaconsellable. Salut i muntanyes!!!

Cursa Orientació d'Altafulla (Final Escolar)

Aquest diumenge passat (14 d'abril), tot i tenir el "handicap" d'haver fet el dia abans la romeria a Berrús, la Mar es va aixecar amb una energia encomiable per intentar fer una bona cursa d'orientació a peu a la final escolar de Curses d’Orientació, organitzada conjuntament pel Consell Esportiu del Tarragonès i el Club Montsant de Curses d’Orientació que es diputava a Altafulla.

Hi han participat les escoles: Col·legi St. Pau Apòstol, IES Collblanc, INS Els Pallaresos, Escola Cal·lípolis, Escola Cèsar August, Escola El Roquissar, Escola El Serrallo, Escola Pax, Escola St. Bernat Calvó, Teresianes, Col·legi Sagrat Cor, Escola La Portalada, Escola St. Sebastià Els Pallaresos, així com el Club Montsant de Curses d’Orientació. Hi havia molts participants i molt nivell.

Després dels errors d'interpretació a la cursa de Constantí, la Mar tenia ganes de demostrar-se que era capaç de fer-ho molt millor, pensant i actuant, amb la major rapidesa possible.

A les 9:30 ja érem puntuals al parc d'Altafulla per fer els estiraments i observar el circuit, que era obert i les balisses eren bastant ocultes. Una zona molt bona per fer una cursa d'orientació i a més el dia acompanyava.

Algunes fotos ....

Amb bastant encert i molt concentrada per fer-ho bé, va realitzar una cursa amb una actitud i una fermesa de les que fan sentir orgullós a qualsevol pare, tot i que nosaltres només en presentar-se a la cursa i amb l'actitud de intentar-ho fer el millor possible ja ens omplia de goig.

Des del primer dia que va decidir (vam decidir entre tots) que seria bo el participar a aquest tipus de curses a nivell comarcal ja la vàrem animar i ella fent-ho bé o no tan bé sempre s'ha mostrat amb ganes d'apendre i millorar.

Pel que fa a la cursa d'orientació d'Altafulla i amb un sprint final va aconseguir rebaixar el temps per quedar la segona de la seva categoria (pre-benjamí) i finalment la quarta de la lliga escolar de curses d'orientació a peu. Resultats a banda el més interessant és que gaudeixi fent esport per la natura, a banda que aquest tipus de curses potencien aptituds com pensar i observar abans d'actuar, saber desplaçar-se per zones naturals, a prendre decisions de camins a escollir per aconseguir trobar les balisses, a respectar als demés corredors i felicitar-los per la cursa, ... i així no acabaria mai.

Era el dia de la Mar i tan Roger, com Montse i jo mateix ens van sentir molt orgullosos. Felicitats Mar, ets la nostra campiona (tan de bo pogués córrer amb tu).

PS. Felicitar al Club Montsant de Curses d’Orientació i al Consell Esportiu del Tarragonès per donar empenta a aquest tipus d'esports i per la bona organització de tota la lliga escolar.

Trotamons X 2013

Diumenge 7 d'abril. No havia dormit tot el que necessitava ni havia sopat tot el necessari i convenient, però eren les 5:27 del matí i el fred despertador ja m'avisava que ja tocava aixecar-se i començar a moure's ... sense fer massa soroll per que aquest cop no tenia l'alé familiar que em dona la força.

Tenia tota la roba ja carregada així que vaig treure el cotxe al carrer per carregar la bici i .... vaja ventada arreava (així serà més dur i amb la son que portava ...). Ambient molt fred 3ºC, la veritat no m'ho esperava ... només volia esta pendent del camí, de les cames i del cor.

Amb el cotxe preparat només em calia fer un bon cafè i uns quants estiraments i carretera cap a Fraga ...

Un cop creuada la frontera amb l'Aragó ja estava una mica impacient per arribar, tot i que havia esta bastant tranquil tota la setmana. Ja m'anava creuant amb més cotxes carregats amb bicis de muntanya i l'ambient biker ja bullia pels carrers propers al pavelló, ja havia arribat el dia .... la Xª Trotamons ja estava aquí.

A l'arribada a la sortida mentre em canvio i vaig revisant la bici, Víctor recull els dorsals i a fer uns estiraments suaus i cap l'arc de sortida. L'ambient ventoler de la costa havia desaparegut terra endins i quan el Sol ja ens començava a donar escalfor ja estàvem preparats i al ben mig del "meollo" biker (entre les dues curses 430 ciclistes). Tants anys anhelant ser aquí i ja era una realitat. Amb la il·lusió d'uns novells i la tranquilitat d'uns veterans ens sentiem tan Víctor com jo abans de sortir, que vàrem aprofitar per fer algunes fotos de la sortida ....

 (Arribem aviat a la sortida)

 (Ja no hi hauria treva fins a l'arribada)

(Actitud al 100%)

(Sortida vista enrere)

(Sortida vista del davant)

(Víctor a la sortida)

(A la sortida)

Ara ja s'havia acabat la comèdia i a per feina que ens tocava rodar els 40 km .... després de passeig per la ciutat de Fraga per sortir direcció al "pia" (pla en fragatí), encara es sentien algunes bromes i xistes variats, però va ser començar a tocar la pista que ens duria al pla del Monegros .... el silenci de la processo de bikers per la pujada del Perdigano va ser absolut al principi, encara tots amb forces i esbufecs a meitat pujada.

Víctor que ja era coneixedor del "terreno" em va dir que el millor seria pujar a ritme normal, que hi havien molts quilòmetres i no ens valia la pena forçar al principi, tot i les ganes de la bèstia interior .... sense gaires més comentaris i amb l'estrategia a seguir clara ens vam anar intercanviant les posicions per anar pujant i nosaltres a lo nostre que era xalar pels Monegros.

Sense parar-nos i seguint el nostre ritme pujem la costa del Perdigano i el desnivell guanyat ja era considerable, però les forces quasi intactes .... hi havia gent que pujava a un ritme més alt sense tenir en compte que la cursa no acabava en arribar dalt al pla, que el rodatge pels Monegros s'havia de fer també ...

(Dalt de tot del Perdigano, a baix al fons el riu Cinca)

(Víctor arrean-li els últims metres de la pujada)

Un cop a dalt al pla dels Monegros, el pis del camí es molt millor no tan pedregós i desfet de l'aigua com al pujada, cosa que ens fa decidir que podríem augmentar una mica el ritme fins al avituallament de Ventas del Rei. Recuperades les pulsacions i amb bones sensacions, posem la velocitat de creuer per sobre dels 25 km/h, pel camí que va paral·lel a la nacional N-II.

Al km 15 ja arribem a l'avituallament, la gent que dúiem a pocs metres que volíem agafar se'l salta ... nosaltres no, ens es ben igual els temps final. Bevem, mengem i xarrem als del avituallament i ara venia la part de rodar per l'estepa monegrina.

El Sol ja havia suavitzat la temperatura, després d'haver passat fred als peus i mans fins a l'avituallament. El camí que s'ha de seguir, ben senyalitzat i amb personal de l'organització al creuaments conflictius, segueix pla amb camps amb sembrat i en descans a banda i banda. Quilometre a quilometre anem fent a un bon ritme i ens adonem que els bikers que ens avancen al pla a la mínima rampa de pujada és desinflen, les ànsies a la pujada ara les paguen ....

(Camí de l'estepa dels Monegros)

(Víctor rodant a bon ritme)

Ja havíem creuat els Monegros, havien estan menys de 20 km del total de la ruta, però per ser el primer cop molt bé. Ens hem anat alternant per estirar ara un ara l'altre i de vegades com el camí ho permetia anàvem a la par xerrant de la vida...  

Ara ja canviaven les condicions de la cursa, tocava baixar fins Velilla de Cinca on estava el segon avituallament. Baixada de vertigen i desprès envoltar els sembrats fins al camí paral·lel al riu Cinca. Fins aquí perfecte, bon ritme, bones sensacions, les cames bastant bé, .... però que es una cursa sense foradar la roda .... parada i pèrdua de temps important, tot i que no ens importava va ser una llàstima per que havíem fet una cursa molt bona i l'estratégia havia sortit perfecta (com diria Hannibal de l'Equip A, m'agrada que els plans surtin bé) ...

(Fustigant la maleïda punxa)

(Camí de baixada a Velilla)

Després un cop baix ja només ens quedava seguir el camí de la vora del riu Cinca i arribar a meta, però abans tocava repostar a Velilla ... i els de l'avituallament felicitant-nos per la cursa i agraïnt que ens aturem a menjar i beure que la gent només va encabritada a córrer i córrer sense disfrutar, em va fer gracia el comentari i em va fer sentir bé per fer els últims 13 km, plans però amb alguna rampa ... i nosaltres al nostre ritme i molt bé fins a Fraga ... somiant amb les botifarres ... arribem a meta ....

I sense botifarres!!!! L'organització del Club Ciclista de Fraga molt bé, però de les botifarres ens va matar i ens vàrem tenir que conformar amb la fiambrera de campament de refugiats kosovars ....

 

(Pasta per recarregar energia ... menys mal de la cervesa)

Amb la feina feta i satisfets amb el temps i les sensacions de la soletat dels Monegros ens vam reunir amb l'amic friagatí Orus per rematar la jornada.

Després de tot, molt bon record de la Trotamons 2013 i amb ànims de l'any vinent anar a per la de 100 km.

Ruta de la cursa Trotamons 2013 de 40 km: Trotamons 2013 (40 km)

El temps final de la cursa va ser de 2 hores i 19 minuts (posicions 44 i 45) i entre els avituallaments i la punxada vàrem perdre 17 minuts (cosa que ens hagués deixat en les posicions 15 i 16, però això ja es fer suposicions).