Fa menys de 2 mesos, en un altre mes de juny extrany, em veia retirant-me a mitja travessa de Lo Port. Tot i que el cos va aguantar força bé el cap em va fer desistir i s'obrien molts interrogants ... però la paciència de la Montse en ajuda'm a recuperar-me poc a poc però sense lamentacions (inútils) i el retorn a l'activitat per preparar la cita del 18 d'octubre, vaig veure l'oportunitat de a ser a la sortida de la "Xª Duatló de Muntanya de Els Pallaresos" ...
Les dues ultimes setmanes tot i ser de (dropes) vacances vaig centrar-me en l'entrenament específic per la duatló, a banda d'alguna tirada llarga de resitència, vaig dedicar a la velocitat en cursa i entrenar per la zona de la duatló.
Objectiu: tres etapes, tres curses a l'esprint ... i que passi el que hagi de passar, no tenia dubtes de que podia fer-ho, evitar pendre mal, i xal·lar de l'esforç intens a tope de polsacions ... que fàcil de dir, no? Tot i que sembli poc temps el que es pot tardar (sense imprevistos) una prova d'aquestes, és dura, ... per fer un simil ... imagineu que aneu amb el cotxe i el poseu al màxim de revolucions ... durant 90 minuts!!!! ... imagineu quina gràcia li fa al vostre cos, aixó si, el sofriment i l'adrenalina alliberats ... en fi s'ha de viure per entendre-ho, tant de bó es pogués explicar ...
En acabar la duatló ja em donava per satisfet, i esperar l'arribada i rebre l'abraçada de la Montse, Mar i Roger ja era el meu premi ... i no fer-me mal, es clar.
La setmana havia estat sufocant i el diumenge 3 a l'hora de sortir ja tenim quasi 28ºC i amb la humitat era asfixiant, tot i que la nit havia estat fresqueta, segur que patiríem més del que suposa fer una duatló.
A les 8:49 em passo tranquil•lament a recollir el dorsal nº 21. Deixo la btt als boxes, em canvio i vaig fent estiraments ... mentre espero al Toni, Oscar, Conrado, ...
Era l’hora de la veritat, ja em sentia victoriós només per ser sota l’arc de sortida i disposat a gaudir del circuit.
Primera etapa, cursa a peu d’uns 4,5 km, la gent sense treva surt a fer-se un bon lloc. Jo surto últim i a veure vindre i despedir-me de l'extensa afició (pares, sogres, Mar, Roger i Montse, amb reveladores paraules a cau d'orella abans d'arrencar).
Vaig a un ritme sense cap excés i al primer quilòmetre, un cop acabat l'asfalt, pujo l'intensitat i així fins al final. Jo al meu ritme i arribar, sense descuidar-me, al tram de btt, on podria guanyar alguna posició si ho feia bé.
Arribada a boxes en 21 minuts i canvi de sabates i en sortir a volar amb la btt, sabia el circuit i això ja em beneficiava. La sortida forta d’alguns corredors per fer un bon temps i l’elevada temperatura ja hi han abandonaments, més punxades i asfixies varies. Rodant a bon ritme, ja veig els "espabilats" que no respecten el camí marcat i tiren per dreceres, avui en dia practica habitual a qualsevol part de la vida ... i si també arribat a les curses populars, uina llàstima. Perdó alguns segons que em costen recuperar per que les trialeres de baixada al Mas del Garrot són molt estretes i toca tenir concentració.
Al arribar al Pont del Diable, el grup ja està molt estirat entre les craks i el populars. Em vaig trobant en un grup que ens aniríem animant fins al final i vam fer uns “piques” ben saludables. A les baixades i pujades tècniques era on més còmode em trobava i on vaig poder treure partit de l’etapa.
Segona arribada a boxes després de 47 minuts i uns 14 km, canvi tan ràpid com m’és possible i ara ja em pesaven les cames però molt millor de l'esparat i amb un suau ritme enfilo l’ultima pujada dels últims 2 km a peu, un cop dalt i tot i esta ja cansat decideixo fer un últim esforç i mantenir el ritme fins al final en un 11 minuts.
L'arribada final a la meta on no m’esperava ningú dels que m'havia vist sortir però amb la satisfacció absoluta d’haver-ho fet … en 79 minuts.
Els litres d’aigua que vaig perdre els vaig anar recuperant poc a poc i mentre acabava d’arribar tots els participants i satisfacció d’haver superat a banda dels quilòmetres de camí i sendera la sufocant calor que feia aguditzar el cansament, però tothom content, que és el que compta.
Mentre descansava de l'esforç, esperava l'arribada de Conrado i més tard de Toni i Oscar, que havien patit punxades i caigudes, a banda de l'esforç.
A nivell de referència, un minut menys que l'any passat, i 4rt corredor local (a 2 minuts del tercer, casi). Tot i la canya pegada al cos, sense "agulletes" i recuperació ràpida en 24 hores, el camí és el correcte.
Agrair a Pep Calvet i Nil Travel per la bona organització i per l’excel•lent ruta per fer una duatló i que duri molts anys.
Uns números de la XIª Duatló de Muntanya de Els Pallaresos 2014:
• Etapa 1: Trail de 4,5 km (21 minuts)
• Etapa 2: BTT de 14 km (47 minuts)
• Etapa 3: Trail de 2 km (11 minuts)
• Temps total: 1h 19 min.
Força i Honor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada