dimarts, 1 d’abril del 2014

VIIª Serra de les Fites (2014)

Aquest 2014, després tot el passat, tenia moltes ganes d'anar a casa a còrrer la cursa de muntanya de la Serra de les Fites a  La Pobla de Massaluca i em va anar molt bé pels pedregals i fanguers de la serra de les fites … i vaig controlar "la meva cursa" practicament tota, dins de les meves capacitats, del que podía fer.


Sense cap pressió, només de passar-m'ho bé pel terme, vaig recollir el dorsal (nº 066) i a fer-me fotos amb la familia i començar a gaudir d'aquesta festa que és la cursa de la Serra de les Fites per La Pobla de Massaluca, on s'involucra prácticament tot el poble i agraïr a la bona organització de l'Associació Esportiva Massaluca i als voluntaris, quasi tot el poble d'alguna manera o altar, tot i que les últimes setmanes ens van despistar una mica als corredors donant poca informació del circuit, aspecte a millorar per al 2015, pel demés tot excel·lent ... organització, avituallaments, dinar final, super-bossa de participació,... vaja per repetir l'any que bé.


Conèixer els camps de la batalla era un punt al meu favor, però la meva experiència i els consells de corredors més experimentats, van ser claus ...

Primer: tot i la pluja i el fred poca roba (aquest cop si Joan Reverté)

Segon: sabent el que em trobaria no passar-me de voltes al principi (fins hi tot la familia patia despres de la primera volta… haviam si havia petat) i anar de menys a més amb un sprint final de 400 m que no m’ho creía ni jo ni als que vaig avançar després de 22 km … la rabia amb que vaig còrrer aquell final suat i mig ensangrentat baix una persistent pluja … i creuar l’arc de meta de la mà amb Roger va ser el millor final que mai hagués imaginat.

Tercer: no vaig caminar ni un sol segon vaig còrrer tan com vaig poder i a les pujades vaig baixar marxa i amunt.

Quart: als avituallaments mínim 2 gots d’aigua, platans i taronja, energía guanyadora (recepta Jordi Rofes, moltes gràcies).

i cinqué: l’últim entrenament amb la Mar imprescindible.

Cursa: 22 km, 900 m +, 2 hores 18 minuts (posición 69)
  Algunes fotos dels molts fotografs col·laboradors de "la fest" del poble: Robert Roch, Joaquim Guimerà, Montse Barrubes,...  
(Amb la familia al photo-call de la cursa) 

(Amb Xavier amb de fer cadascú lo seu) 

(Ambientillo pre-cursa a la zona de dorsals)

A ritme d'AC/DC comença la cursa ... volta pel poble i visita a Santa Madrona fins tornar a passar per l'arc de sortida. Massa asfalt i la gent a ritme alt ... 2 km que no em van agradar gens i segon començament de cursa ara ja al ritme de cursa ...

(Als 2 km ... a la part final del pelotón)

Després passar pel poble, ja s'acaba l'asfalt i comença la cursa de veritat ... i la pluja, timidament, comença a ser protagonista de la cursa, per a mi millor era una avantage que no podia desaprofitar ...

(Baixada vertiginosa al Toll de Bot)

Després de baixar de la serra de les fites i pujar fins les Taralloles, comença un tram aèri molt bónic amb vistes al riu Matarranya i ja s'està a mitja cursa ... un bon ritme, no m'ho puc ni creure. Quan baixem comença uns llargs 6 km de penitent pujada, amb paciència i bon ritme. 

(Abans de l'ultim tram de la gran pujada) 

(Avituallament Penya del Barça i cap amunt!!!)

Un cop dalt de tot l'aigua ja va apretant cada cop més. A la bassa del Casserello ens desviem direcció a la Torre del Manet baixada ràpida i pujada fins creuar la carretera. A la Torre del Manet, últim avituallament i ràpida baixada fins les Cisquelles i pujada enfangada pel mig del bosc, moments durs i saber que ja erem prop del final no em van fer perdre la concentració ... un cop dalt del pla, se que queda molt poc i dono tot el que queda en un sprint final, increible fins hi tot per mi després de tans quilómetres que deixa als demés corredors que avanço sense reacció i ja a la cooperativa ... Roger salta la valla sense dubtar i em porta fins l'arc de meta ... ja sóc a casa ... transformat amb un llop salvatge, suat, ensangrentat, enfangat i sota una pluja salvadora ... indescriptible ... després de tot el que he viscut el millor era el final ... 


(Roger, les ales de la victória) 

(Satisfacció d'arribar fins al final)

Abraçades de la familia i cap a casa a la dutxa ... i després a disfrutar del moment amb cervesa, bones butifarres i millors coques ...

Però encara quedava una sorpesa més ... després l'entrega de tots els trofeus "oficials" en tenien per als millors corredors locals ... i amb molta il·lusió vaig a recollir-lo, la festa ja era total ...

(Jordi em fa entrega del trofeu i regals com a millor corredors local de la VIIª Serra de les Fites)

(Un adorno més que bónic per al moble)

(Amb la samarreta de la VIIª i el trofeu de corredor local, inmillorable)

Enhorabona a La Pobla de Massaluca i llarga vida a la Cursa de Muntanya de la Serra de les Fites.

Salut i Muntanyes!!!