Open BTT Tour El Catllar 2012

Un any més la família va poder assistir a la gran festa biker que és la celebració del Open Natura a El Catllar, aquest 2012 la 5ª edició.

I aquesta vegada amb l'alicient de la participació de la Mar amb la seva bici de muntanya sense rodes, "com el papa" que diu ella. Van ser 2 km però hi havia de tot, asfalt, passarel·les de fusta, herba, terra, fang, rieres, ... vaja "com el papa", el millor és que s'ho va passar molt bé i va esforçar-se com el que més a les pujades i a les zones més "dures". Unes fotos de la seva "batalla" ...

Després del esforç de la Mar tocava la meva batalla i allì tenia al familia per donar-me ànims a la sortida, tot i el fred allì erem tots. Aquest any va ser diferent de l'any passat (ruta llarga i amb Víctor i Joan), aquest cop tocava anar sol i fer la ruta curta (quasi 24 km i algo més de 400 m de desnivell), i vaig agafar-m'ho per enllestir-ho tan ràpid com pogués i no va anar malament, tot i un moment d'incertessa abans dels 10 km.

Uns detalls de la ruta i l'altimetria, fets per l'organització de la Colla BTT de El Catllar, que un cop més van donar-ho tot per fer una gran diada de la bici (molt agraït per l'esforç de tots).

Unes fotos més ...

Aquì va la ruta, per descarregar al GPS o consultar des de Wikiloc, que vaig gravar durant la cursa ...

"Els pobles tenen el dret a ser lliures"

El 'flashmob' per la independència de Catalunya. Aquest vídeo, enregistrat el 18 de març de 2012 a la Plaça Catalunya de a Barcelona, va ajuntar més de 8.500 persones, que van omplir el centre de la plaça amb barretines i banderes independentistes, segons l'organització. Aquesta acció llampec, que va durar menys de 5 minuts, és una iniciativa que es va promoure a través de la xarxa.

"Els pobles de totes les nacions tenen el dret a ser lliures", asseguren els organitzadors, que afegeixen que "el govern espanyol ens ha tret la nostra llibertat i porta els catalans a la vora de la ruïna moral, política i econòmica". Així, conclouen que "si hi ha un demà a Catalunya, ha de ser sobirà i independent".

Carril-bici d'Holanda

Us mostro un vídeo de "Com els holandesos van aconseguir els carril-bici?", en versió original subtitulat.

A Catalunya ara la situació és igual, el preu de la gasolina inpagable i molts atropellaments per vehicles de motor. Els polítics que "passen" de facilitar la mobilitat dels ciutadans d'una forma respectuosa amb el medi ambient i econòmica, i que millora la salut. Però es clar això no li interessa a "ningú" dels que manen ... Agafa el cotxe per a tot ... paga parkings, multes d'aparcament i de velocitat, assegurances, ITV, impostos i així que segueixen havent-hi morts, contaminació i obesitat.

Cop de Rock!

Aquest divendres passat vam anar a veure un musical a la capital i vam anar amb la direcció fixada al teatre Victòria a "xalar" de COP DE ROCK!, el musical que fa un repàs d'algunes cançons, ja clàssiques, dels països catalans i desprès de les quasi 3 hores la sensació de felicitat va ser absoluta.



"Cada matí quan em desperto
tot el meu món torna a girar.
Una cançó que sana a la ràdio
em fa sentir com mai m'he trobat.

Ja no tinc por,
la vida allà fora ens espera.
No diguis "no".
Sortim al carrer, deixem dubtes enrere.
Donam la mà, segueix-me, perquè jo.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės..."

Cop de Rock! recull, en dues parts, la banda sonora del nostre país des dels orígens de l’anomenat Rock Català. El muntatge es divideix en dues parts: la primera d’elles representa l’etapa de formació d’una jove banda de rock, i la segona, reflecteix "la segona oportunitat" que la vida ofereix als protagonistes i la seva trajectòria musical. Cop de Rock! posa la banda sonora i emocional de la història d’uns personatges que és també la història d’un moviment musical. Cançons de Brams, Els Pets, Gossos, Ja t’ho diré, Lax’n’Busto, Sau, Sopa de Cabra, Bars,... Com diu ben bé el Roc: "Jo canto en la llengua en què somio"

Els que vam viure de primera ma aquells anys sabem l’esperit que hi ha darrera de cada cançó, i agraïm la gran tasca feta per Dagoll Dagom i els germans Ten, en no haver traït l'esperit. El ritme de l’espectacle es meravellós, sobretot en la primera part, gràcies al precís muntatge del decorat giratori i uns rocs que pugen i baixen amb múltiples funcions. Els actors canten i interpreten de meravella en tota la estona, però sobre tot en l'apartat tràgic de la funció, a on la fusió de cançons tristes i d’una ambientació justa fan sentir en molts moments un nus a la gola .

Cal destacar la interpretació del cantant Llorenç Santamaria, es troba a gust en tot moment i canta amb una facilitat increïble. Així com dels protagonistes Roger Berruezo-Roc i Maria Castillo-Lluna (una veu prodigiosa i cada actuació eriça la pell) els quals ens transmeten màgia en les seves cançons.

L’única cosa negativa es que no s’hagin pogut incloure cançons de Sangtraït, tot i que es normal que tot el mon no estigui d’acord en nedar en la mateixa direcció. Salut i rock català.

Som el que fem, som el que mengem

La Fundació del F.C. Barcelona ha presentat la campanya "Som el que fem, som el que mengem" amb col·laboració amb la Fundació Alícia de Ferran Adrià y altres organismes.

La campanya intenta promoure els bons hàbits alimenticis entre els nens i joves. Fa servir els ídols futbolístics que els nens i joves admiren. El primer anunci de televisió amb Gerard Piqué i Leo Messi i una web de la campanya (www.somelquefem.cat) on hi ha informació d'hàbits saludables, activitats amb tallers de nutrició, xerrades, conferències i activitats esportives.

Una bona idea per conscienciar als "grans" que els "petits" s'han de cuidar i vigilar constanment i ser un exemple d'hàbits i conductes saludables.

L'anunci de TV .....

Never let me go (Mai m'abandonis)

"Mai m'abandonis" és una història molt trista i amb molts moments se't fa (se'm fa) un nus a la gola i pots fins hi tot vessar alguna llàgrima. És així, però també sorprèn per la seva contenció, subtilesa i minimalisme. "Mai m'abandonis" és una pel·lícula de Mark Romanek, que ha captat la sensibilitat de la novel·la de Kazuo Ishiguro. L'amor, l'amistat, l'ètica i el sacrifici són els grans eixos d'aquesta proposta de caire existencialista. Tot plegat a partir d'un grup d'estudiants d'un internat britànic que no troben la manera de rebel·lar-se amb la vida que els espera. A mesura que va passant el metratge la tristesa es va apoderant de tu i ja no et deixa i quan ja portes unes hores després de veure-la segueixes pensant amb lo injust de la història i amb el que els hi passa als personatges.

No desvetllaré res, però si que vull parlar dels tres protagonistes: Keira Knightley és Ruth una de les joves, és el paper més desagradable però a la vegada necessari per a la construcció d'aquesta estranya història, Andrew Gardfield és el noi, Tommy, sensible i una mica innocent; i Carey Mulligan és Kathy, la que ens explica la tremenda història dels tres protagonistes.


El resultat és una pel·lícula romàntica, i perquè enganyar-nos... trista, que et connecta amb les coses més importants de la nostra qüotidianitat.

El millor: la contenció i l'expressivitat sense paraules de Carey Mulligan, la seva interpretació és tan sensible i tan tendre que quedes absoluta i inevitablement enamorat d'ella en el mateix instant en què apareix a la pantalla tots els seus gestos, els seus silencis, la forma com llegeix els llibres i sobretot aquelles mirades que ho diuen tot sense haver de dir absolutament res. També l'evocadora banda sonora de Rachel Portman.

El pitjor: l'excés de contenció en alguns moments, provoca que sigui difícil entendre determinades actituds del trio protagonista.

Un altra recomanació per si voleu gaudir de bon cinema, d'aquell que s'estrena de tant en tant. Aquí va el tràiler amb subtítols en castellà.

Barranc de la Caramella (Lo Port)

No em caldria rés més i deixar-vos delectar amb les fotos d'aquest post, però he de dir que l'excursió per un dels racons més agraïts del Port és sens dubte el Barranc de la Caramella, on vaig pode veure la naturalesa amb tot el seu esplendor, aigua, plantes, flors, cabres, àguiles, papallones de mil colors, ... Amb les fotos ja queda clar els moments màgics que vaig viure durant l'excursió. I com sempre respecteu la muntanya i els boscos per a que en puguem gaudir molts anys d'això.