dilluns, 18 d’agost del 2014

Caiac pel Riu Matarranya

Ruta pel riu Matarranya des del Camping Port Massaluca riu amunt fins on no es pot navegar a la zona dels "Xops". Unes 3,8 milles nautiques de remades tranquiles i amb molt bona companyia (Xavier-Offmassaluca, Miquel Angel, Toni i Xavi) durant un matí de les festes d'agost .... Unes fotos arrant de riu valen més que mil paraules, un racó de la nostra terra per gaudir de la natura.

Ruta pel riu Matarranya: Caiac Riu Matarranya























 La col·lecció sencera de les fotos (32) a bona qualitat a Google+: Caiac Riu Matarranya

Salut, Muntanyes, Rius, Mars, ... 

dilluns, 4 d’agost del 2014

XIª Duatló de Muntanya Els Pallaresos

Fa menys de 2 mesos, en un altre mes de juny extrany, em veia retirant-me a mitja travessa de Lo Port. Tot i que el cos va aguantar força bé el cap em va fer desistir i s'obrien molts interrogants ... però la paciència de la Montse en ajuda'm a recuperar-me poc a poc però sense lamentacions (inútils) i el retorn a l'activitat per preparar la cita del 18 d'octubre, vaig veure l'oportunitat de a ser a la sortida de la "Xª Duatló de Muntanya de Els Pallaresos" ...

Les dues ultimes setmanes tot i ser de (dropes) vacances vaig centrar-me en l'entrenament específic per la duatló, a banda d'alguna tirada llarga de resitència, vaig dedicar a la velocitat en cursa i entrenar per la zona de la duatló.

Objectiu: tres etapes, tres curses a l'esprint ... i que passi el que hagi de passar, no tenia dubtes de que podia fer-ho, evitar pendre mal, i xal·lar de l'esforç intens a tope de polsacions ... que fàcil de dir, no? Tot i que sembli poc temps el que es pot tardar (sense imprevistos) una prova d'aquestes, és dura, ... per fer un simil ... imagineu que aneu amb el cotxe i el poseu al màxim de revolucions ... durant 90 minuts!!!! ... imagineu quina gràcia li fa al vostre cos, aixó si, el sofriment i l'adrenalina alliberats ... en fi s'ha de viure per entendre-ho, tant de bó es pogués explicar ...

En acabar la duatló ja em donava per satisfet, i esperar l'arribada i rebre l'abraçada de la Montse, Mar i Roger ja era el meu premi ... i no fer-me mal, es clar.

La setmana havia estat sufocant i el diumenge 3 a l'hora de sortir ja tenim quasi 28ºC i amb la humitat era asfixiant, tot i que la nit havia estat fresqueta, segur que patiríem més del que suposa fer una duatló.


A les 8:49 em passo tranquil•lament a recollir el dorsal nº 21. Deixo la btt als boxes, em canvio i vaig fent estiraments ... mentre espero al Toni, Oscar, Conrado, ...


Era l’hora de la veritat, ja em sentia victoriós només per ser sota l’arc de sortida i disposat a gaudir del circuit.


Primera etapa, cursa a peu d’uns 4,5 km, la gent sense treva surt a fer-se un bon lloc. Jo surto últim i a veure vindre i despedir-me de l'extensa afició (pares, sogres, Mar, Roger i Montse, amb reveladores paraules a cau d'orella abans d'arrencar).


Vaig a un ritme sense cap excés i al primer quilòmetre, un cop acabat l'asfalt, pujo l'intensitat i així fins al final. Jo al meu ritme i arribar, sense descuidar-me, al tram de btt, on podria guanyar alguna posició si ho feia bé.

Arribada a boxes en 21 minuts i canvi de sabates i en sortir a volar amb la btt, sabia el circuit i això ja em beneficiava. La sortida forta d’alguns corredors per fer un bon temps i l’elevada temperatura ja hi han abandonaments, més punxades i asfixies varies. Rodant a bon ritme, ja veig els "espabilats" que no respecten el camí marcat i tiren per dreceres, avui en dia practica habitual a qualsevol part de la vida ... i si també arribat a les curses populars, uina llàstima. Perdó alguns segons que em costen recuperar per que les trialeres de baixada al Mas del Garrot són molt estretes i toca tenir concentració.


Al arribar al Pont del Diable, el grup ja està molt estirat entre les craks i el populars. Em vaig trobant en un grup que ens aniríem animant fins al final i vam fer uns “piques” ben saludables. A les baixades i pujades tècniques era on més còmode em trobava i on vaig poder treure partit de l’etapa.

Segona arribada a boxes després de 47 minuts i uns 14 km, canvi tan ràpid com m’és possible i ara ja em pesaven les cames però molt millor de l'esparat i amb un suau ritme enfilo l’ultima pujada dels últims 2 km a peu, un cop dalt i tot i esta ja cansat decideixo fer un últim esforç i mantenir el ritme fins al final en un 11 minuts.


L'arribada final a la meta on no m’esperava ningú dels que m'havia vist sortir però amb la satisfacció absoluta d’haver-ho fet … en 79 minuts.

Els litres d’aigua que vaig perdre els vaig anar recuperant poc a poc i mentre acabava d’arribar tots els participants i satisfacció d’haver superat a banda dels quilòmetres de camí i sendera la sufocant calor que feia aguditzar el cansament, però tothom content, que és el que compta.

Mentre descansava de l'esforç, esperava l'arribada de Conrado i més tard de Toni i Oscar, que havien patit punxades i caigudes, a banda de l'esforç.

A nivell de referència, un minut menys que l'any passat, i 4rt corredor local (a 2 minuts del tercer, casi). Tot i la canya pegada al cos, sense "agulletes" i recuperació ràpida en 24 hores, el camí és el correcte.

Agrair a Pep Calvet i Nil Travel per la bona organització i per l’excel•lent ruta per fer una duatló i que duri molts anys.


Uns números de la XIª Duatló de Muntanya de Els Pallaresos 2014:

• Etapa 1: Trail de 4,5 km (21 minuts)

• Etapa 2: BTT de 14 km (47 minuts)

• Etapa 3: Trail de 2 km (11 minuts)

• Temps total: 1h 19 min.

Força i Honor

dijous, 12 de juny del 2014

Open BTT Tour El Catllar 2014

Amb la setena edició del Open Natura, ara Open BTT Tour, al poble de El Catllar, feia la meva quinta participació consecutiva al poble del costat, terme per on rodo habitualment en la btt. I cita que poc o molt intento no perdrem.

Aquest any 2014 fer un cop més la ruta mitja (uns 40 km) que ja estava bé i em donava temps de passar el dia mab familia i amics i sense envalentonar-me a fer la ruta llarga de 60 i pico km.

Amb un entrenament més regular, vaig anar plantar-me a El Catllar a xal·lar per un circuit que coneixia prou bé ... vaig sortir ben aviat de casa i vaig anar fent amb bici des de casa (un 8 km per fer calentament anava bé) i ja em recollirien amb cotxe al acabar.

Era el moment de la batalla i s'havia de lluitar i patir, després ja vindria el repòs.

Aquest cop segur que no tindria afició per donar-me ànims així que tot depenia de les meves cames, del meu cor i del meu cap ....

En arribar ja hi havia més gent de la que m'esperava a aquella hora, hi havia ganes moltes ganes i a més el dia pintava perfecte. A recollir el dorsal (1154) i a revisar la bici i a fer bulto ... anava al que anava i a sobreviure ....

(Dorsal Open BTT Tour El Catllar 2013)

(Ambient biker a la Torre d'en Guiu)

(Prop de l'arc de la sortida)

Sobre les 9:15 els quasi 700 bikers es posen en marxa a passejar pel costerut poble de El Catllar. A la primera la pujada al castell ja tot era silenci, bé els canvis cruixint i tal i comença lo bo... i repetint-me un cop més com a motivació: "No em penedeixo dels moments de sofriment, porto les meves cicatrius com si fossin medalles, sé que la llibertat té un preu alt que pagaré amb plaer"

Després d'uns quilòmetres de pujada un descens per pista ampla on les 29ers intimiden a tot el personal ... parlant de personal ... com anava a fer la cursa i ja esta, no em sentia pressionat per cap motiu vaig poder observar atentament tot el que passava per la cursa i em vaig adonar de que bastants, per no dir molts, duien unes bicis d'impacte, impecables, de les que fa gust rodar, uns maillots amb 50 patrocinadors, cascs ultra lleugers, cames depilades i encerades, gps ultima generació,... i que molts pensen: amb que tinc no puc fallar, he d'anar a tope, no he d'afluixar, ... més equivocats no poden estar, una cursa no s'acaba al km 15 o 20 (on molts és desinflem com un globus) hi ha que lluitar amb les cames, el cor i el cap fins al final, i l'estrategia de cursa és imprescindible, a banda d'una bona forma física, es clar.

En mig d'esforcos tan de les dures pujades com les vertiginoses baixades van passant el quilòmetres i el nivell de la cursa és bastant alt (millor) i em trobo bé, però no vull forçar tal com vaig em trobo a gust (patint però a gust).

Primer avituallament sobre el quilometre 15, després de dos pujades molt exigents prenc de tot: aigua, fruita, xocolate,... i cap amunt cap al Gurguru ... quin patiment, aquí vaig tirar de "coco" i sabia cap on anava aquella llarga pujada i després una baixada de nivell, quina xalera!!!... Amb els quilòmetres que faltaven ja era la millor cursa de les que havia fet a El Catllar, una enhorabona per l'organització.

Amb un continu puja i baixa s'arriba fins a la presa del pantà del riu Gaià, on ja només queda el descens per pista i trialera de baixada final "high level" i un parell de toll per navegar.

I abans de creuar l'arc de meta Montse, Mar i Roger, com a aficionats entregats donant-me alé fins al final ... ja hi sóc ... la felicitat és aixó ... tots junts després de l'esforç. 



Open BTT Tour de El Catllar en dades:




Distancia: 39 km

Desnivell: + 700 m

Temps: 2h 42m (posició 111 de 328)

Velocitat mitja: 14,41 km/h

Salut i Muntanyes!!!

dimarts, 8 d’abril del 2014

Trail Serra de Prades (TMCD21K)

El passat dissabte 5 d’abril vaig “pujar” a Prades, a quasi 1000 m. Era un matí amb bon temps, però al arribar a Prades … 5ºC i vent siberià, això és el que em semblava a mi a les 8 del matí … La situació era ben diferent d’una setmana abans … corrent a La Pobla, amb tota la família i amics, ben dormit, ben descansat, … Havia estat una setmana força complicada, però des del novembre sabia que tenia que anar a la Serra de Prades a fer el Trail de 21 km dins de la “festa” del Ultra Trail de les Muntanyes de la Costa Dorada.


Ambient festiu i molts nervis de qualsevol del participants… i molta risa de la fresqueta. Dies abans havia plogut força i tot el terreny estava ben enfangat, molt divertit però molt perillós.





Recullo el dorsal (nº 621) i la pobra bossa del corredor, tot i que la samarreta del ultra i els mitjons eren prou bons, molta propaganda … vaig al cotxe a fer un cafè amb el termo que m’havia portat i vaig a fer quatre fotos i animar als valents de l’ultra (90 km i 4500m +) al sortir de la plaça… em vaig a canviar la roba i com anava sol tenia que agafar la motxilla per dur-me les claus, cartera, roba … un pes extra però anava acabar la cursa viu i cap a casa.



A la plaça control de dorsals amb l’impressionant seguiment amb el LiveTrail durant la cursa, en plan UTMB … poc nerviós tot i que hores abans no ho veia massa clar … allí al mig a punt de sortir els de 21 i 10 km, estava ja més tranquil i disposat a disfrutar de la serra de Prades.

A les 9 i 2 minuts música d’AC/DC i alguna banda sonora ens animà la sortida per carrers del poble i cap a la serra …


Un cop sortim de l’asfalt els més animats s’enbalen … i la primera pujada … ja et requereix control i no passar-se,… jo a un ritme assequible i mig enfangat.

Superada la primera pujada ja estem calents i veig coses que no m’agrada trobar-me, ni a les curses ni a la vida, … baixada i vaig pujant el ritme. Em sento bé i puc mantenir el nivell, ni més lent ni més ràpid.


Pujant i baixant per camins amples que baixen com rius esquivant el màxim cabal i pujant per senderes enfangandes, així fins al punt més baix de la cursa … i pujar fins al Tossal, el punt més alt.

Tot i les baixades ràpides i el continu buscar la millor traçada per no “sucar” massa els peus el quàdriceps estan quasi perfectes i ara toca pujar pacientment, primer fortament fins l’ermita de l’Abellera i després amb menys pendent però més llarg i penitent fins al Tossal de la Baltassana, ja feia calor i em trec la roba que puc per aguantar l’envestida final fins al cim.

Sense afluixar el pas, sóc cada cop més conscient que arribaré a Prades sense patir i la part final de la pujada decideixo que ja s’acabat … que estic bé i puc pegar una embranzida final … faig el cim i contemplo tot el que m’abasta la vista … magnífic … ara són 3 km fins a Prades i amb tota la força i energia renovades … em llenço, com un llop que coneix les contrades, sendera avall … els millors moments de la cursa són aquests, em sento fort i salvatge i corro més que mai … abans de sortir del bosc veig a dos corredors … se que en breu me’ls menjaré i no podran evitar-ho … en passo un … i l’altre ja em nota a sobre … saltant per pedres i rames no pot evitar-ho i el sento renegar …

S’acaba el bosc i entro al poble com un llamp pujant a l’sprint l’últim carrer fins a la plaça … creuo l’arc d’arribada amb els punys tancats i ben amunt ... ja està ja s’acabat i la sang em demana més … Descanso i miro al cel … només vull ser a casa per contar-ho a la Montse i als nens.


M’havia semblat que to havia passat molt ràpid, però vaig a tardar 2 hores i 20 minuts en fer el 21 km i quasi 900 m de desnivell … Un cop netejat el fang i alimentat l’estomac, ja torno a sentir-me humà i no una bèstia salvatge com els últims quilòmetres.



Ruta de la cursa: TMCD 21KM

Havent passat tot i recuperat bastant més ràpid que altres cops he anat fent reflexions del que vaig viure a la Serra de Prades …

… si has entrenat regularment i has agafat fons, en una setmana sense fer el que toca no es perd rés …

… la humanitat es cruel amb la naturalesa i egoista fins a l’infinit, vaig ser espectador de coses molt tristes com ara gent tirant escombraries arreu i gent passant del circuit marcat i tirant al dret, lamentable molt lamentable…

… la Serra de Prades és màgica, amb els camins vessats d’aigua i el terra vermellós semblava està vivint dins un món diferent, molt bonic i motivant …

… l’entrenament regular m’està permetent córrer millor, recuperar millor i poder fer coses com la part final de la cursa, és molt engrescador …

… la dutxa més freda que m’he pegar mai (després de la del refugi de la Renclusa), crioteràpia instantània ...

… ens agrada molt córrer i en arribar celebrar-ho amb botifarres i cervesa, no perdem la bona costum …

… encara em falta molt per fer, però la cuirassa està una mica més curtida per a l’octubre …


Ara toca deixar de banda una mica les curses de muntanya, després de fer l’abús de dos cap de setmana seguits, i deixar pas a la BTT i les aventures pirenaiques …

Salut i Muntanyes!!!