Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de juny del 2015

ORIENTEERING SPRING 2015


Abans d’arrencar un estiu ple d’aventures, posem en ordre una mica una de les activitats familiars d’aquesta primavera, les curses d’orientació. Han estat quatre curses, dos de la Copa Tarragona i Jocs Escolars del Tarragonès, un raid d’aventures i una realitzada per l’Escola i l’Ampa del Sant Sebastià dels Pallaresos. No cal dir que sort en tenim de que el Club Montsant d’Orientació està molt implicat en totes les curses i promoció per les nostres contrades. La família Gavaldà-Tallada n’estem molt agraïts.

Tot va començar un fresc matí del mes de març …

2a Cursa 11a Copa Tarragona i Lliga Escolar – Els Munts d’Altafulla (22-març-2015)

La carrera es de distancia clàssica amb característiques de una llarga distancia: eleccions de ruta múltiples i uns trams llargs.

La sortida es va fer en massa, com a les grans competicions, simultani per les categories HOpen, DOpen, Duo, Iniciació adults i Pares, i fou un gran moment veure com tothom recull el mapa del terra i al lio. Personalment estava molt il·lusionat i nerviós per què competia per primer cop a la Copa Tarragona a la categoria HOpen i tenia un circuit combinat, amb un inici de cursa de tipus score amb 7 controls i després un circuit lineal amb 12 controls. No ho vaig mesurar però van ser uns 6 km i 150 m de desnivell positiu amb molt nivell de corredors d’arreu de Catalunya, una 17ª posició em posava a la classificació de la Copa.

La Mar i el Roger competien als Jocs Escolars del Tarragonès a les categories de benjamí i pre-benjamí respectivament i tenien una hora assignada per fer un circuit lineal de 9 balises repartides prop del far i la costa. Amb resultats desiguals van aconseguir acabar tot el circuits, TOTALMENT SOLS, sense cap ajuda de Montse que estava pendent de les seves curses mentre jo anava amunt i avall. Roger amb el seu debut a una competició de curses d’orientació va aconseguir una 2ª posició i Mar no va marcar fort la balisa d’arribada i va quedar sense puntuar, amb la bona cursa que havia realitzat, una llàstima però més experiència per altres curses.







3a cursa 11a Copa Tarragona i Lliga Escolar 2015 – Parc de la Torre d’en Dolça de Vila-seca (12-abril-2015)

Era una cursa de mitja distància. Hi havia una gran quantitat de balises, i algunes, molt a prop les unes de les altres. S’havia de vigilar molt els codis i les descripcions de controls, per no “colar-te” i marcar alguna d’altra categoria o circuit.

El Parc de la Torre d’en Dolça és un parc urbà amb terrenys rústics i poc desnivell.

Les sortides eren amb horari preestablert d’acord amb la categoria. Es preveia una cursa molt ràpida per la Copa Tarragona i arribava una mica tocat dels bessons. L’objectiu no afluixar i intentar colar-me dins del top 10 de la Copa.

Primer va sortir Roger amb moltes opcions per fer podi final a la Lliga Escolar i amb molta decisió i excel·lent observació, amb total independència d’escollir el camí, altre cop tot sol, va encadenar les 8 balises del circuit amb un temps record, que va servir-li per ser el primer classificat de la cursa i per pujar dalt de tot del podi, aconseguint ser el primer classificat de categoria pre-benjamí de curses d’orientació dels Jocs Escolars del Tarragonès del 2015, una medalla d’or ben merescuda i un raider més a la família.

Poc després era el torn de la Mar, volia refer-se de l’error d’Altafulla i mapa en mà, va sortir com un coet fent molt bé les primeres balises i després enredant-se prop de les basses va tardar en reorientar-se i va completar una cursa més sola i sense errors. Aprenent coses bàsiques per fer-ho bé en un cursa d’orientació: pensar, decisió, saber reorientar-se i no dona treva fins l’arc de meta, no és una raider més és LA raider de casa.

Amb tot el que havia viscut des de la distància ja em tocava donar la talla ... mentre Montse feia de manager de l’equip i preparava tot el que no es veu. Tenia 23 balises en mig d’un laberint, l’estratègia era no perdre l’orientació i pulsacions a tope, tenia molt per on escollir i vaig crear el meu circuit “ideal” dins el cap i a per totes. No vaig perdre massa temps i les balises van anar caient fins a creuar l’arc final. Impossible guanyar al orientadors del Club Montsant vaig aconseguir un 4ª posició de la cursa i vaig pujar fins una 9ª posició de la Copa Tarragona, satisfacció per l’estratègia és poc.












Raid d’Aventures el Catllar (10-maig-2015)

Un raid d’aventura és una competició multidisciplinar per equips, en que s’ha de realitzar un recorregut d’itinerari lliure en el menor temps possible amb l’ús exclusiu d’un mapa i una brúixola.

Un raid és un raid, i les paraules dificultats, imprevistos, cansament, ... van juntes de les de aventura, resistència, orientació, autonomia, treball en equip,... Tot i competir a la categoria familiar un raid per una nena de 9 anys, és dur, molt dur, però ens agrada competir junts i fem bon equip així que vam anar al Catllar a xalar.


El raid es presentava molt calorós per ser a principis de maig i això ens va resultar dur, però era el que hi havia i anàvem a fer-ho el millor possible. Havíem de dur sempre tot el material obligatori amb nosaltres i no fallar en l’estratègia per no donar massa opcions a la resta de equips durant les 3 hores.

Primera secció, orientació a peu pels voltants del costerut poble del Catllar, 8 balises molt ben amagades i amb bona orientació i pas ferm les fem amb molta solvència. Directes a la BTT.

Segona secció, orientació en BTT, secció clau i ampliació de terreny per orientar i trobar les 6 balises. La calor ja era molt forta a les 12 i ens tocava empènyer les bicis als llocs més costeruts. Érem conscients que no podríem fer-les totes i decidim fer les quatre amb opcions i acabar amb les proves de la Torre d’en Guiu.

Proves finals, 5 tirades amb arc cadascú per intentar fer diana, fet. Segona prova, 3 tirades de bitlles catalanes, fet i recórrer un laberint balisat entre arbres abans d’arribar a meta.

Dur, molt dur va ser per la Mar aguantar la calor , però no volia sentir ni parlar d’abandonar i ja, sense lluitar i fer tot el possible, fins que tinguem temps. Tot i que no ens va sortir del tot bé, per no poder completar les 2 balises pendents de la secció BTT. Si que vàrem fer una bona orientació amb la resta de balises i proves, no ens vàrem rendir i vàrem creuar la meta junts després de tot el viscut. I després a dinar amb la resta d’equip a l’ombra.
  






Cursa d’orientació Els Pallaresos (6-juny-2015)

Cursa de promoció realitzada per l’Escola i l’Ampa del Sant Sebastià dels Pallaresos, feta per a les famílies del alumnes i compartir una bona estona amb els fills i la natura del voltant del poble.

Aquest cop no hi podíem faltar amb l’equip complet, a més una bona ocasió per fer homes i dones. Roger em volia a mi i no parar de córrer, per despistar a les xiques que sortíem a la mateixa hora.


Circuit senzill, que no fàcil, feia falta esta concentrat i anar enllaçant camins i senderes. Un bon matí en ambient totalment lúdic i familiar.






dijous, 21 de març del 2013

Dia mundial de la poesia


Avui és el dia en que s'ha escollit com el dia mundial de la poesia i aquí va una de les meves favorites i més inspiradores (traducció al català, per fer més fàcil la lectura) .... If de Rudyard Kipling


Si...

Si pots mantenir el cap sobre les espatlles
quan uns altres el perden i te’n carreguen la seva culpa,
Si confies en tu mateix encara que tothom dubti de tu,
però tot i això tens en compte els dubtes aliens;
Si pots somiar i no fer-te esclau dels somnis;
Si pots pensar sense fer dels teus pensaments una meta;
Si topes amb Triomf i Derrota en el teu camí
i tractes de la mateixa manera a tots dos impostors,
Si pots fer un munt amb totes les teves victòries
Si pots llançar-les al capritx de l'atzar,
i perdre, i tornar a començar de cap i de nou
sense que et surti dels llavis una queixa;
Si assoleixes que el tremp i el cor et siguin fidel company
i resisteixes encara que et minvin les forces
amb l'única ajuda de la voluntat, que diu: “Endavant!”

Si pots parlar amb multituds matenint la virtut,
i si encara anant al costat dels reis conserves la senzillesa,
Si no et poden ferir ni amics ni enemics,
Si tothom et reclama i ningú et necessita;
Si pots omplir un implacable minut
amb seixanta segons de combat ferotge,
teva és la Terra i els seus fruits cobejats,
I, encara més: seràs un Home, fill meu!

Rudyard Kipling

 

dimarts, 11 de setembre del 2012

Marxa per la indepedència de Catalunya

Barcelona, 11 de setembre de 2012. 

Marxa cap a la indepedència .... no caldria dir rés més i amb les fotos quedaria tot explicat ... pel que fa a mi a partir de la tarde nit ja som independents de l'espanya fosca .... a hores d'ara suposo que tots ho haureu vist per tv o internet, Barcelona va ser invadida per la major concetració de catalanitat en públic amb senyeres i estelades reclamant el que és nostre, un estat propi, una Catalunta rica i plena.

Hi havien families senceres des de iaios amb barretines fins als nets amb la cara pintada, de Barcelona i d'arreu de Catalunya. Val a dir que la marxa (quan ens vam poder moure es clar) va ser del tot civica i festiva i molt revindicativa i amb molt respecte, vaja com sempre s'ha demanat. Com a representant de la meva familia a Barcelona la emoció i la il·lusió de veure tantes senyeres als carrers va ser constant i tot i l'esforç i el cansament que ara em surt em sentó satisfet d'haver-hi anat, espero que algú de vosaltres també hi hagués anat (ja se que si) i que esperem que s'en adonin els d'allà i els d'aquí de com estan les coses a la nostra catalana terra. Desitjo que passin molts anys de llibertat i prosperitat per la nostra terra i poder explicar als meus nets que jo hi vaig ser a Barcelona aquella Diada de 2012.

Salut i Visca Catalunya Lliure!!!







divendres, 13 d’abril del 2012

"Els pobles tenen el dret a ser lliures"

El 'flashmob' per la independència de Catalunya. Aquest vídeo, enregistrat el 18 de març de 2012 a la Plaça Catalunya de a Barcelona, va ajuntar més de 8.500 persones, que van omplir el centre de la plaça amb barretines i banderes independentistes, segons l'organització. Aquesta acció llampec, que va durar menys de 5 minuts, és una iniciativa que es va promoure a través de la xarxa.

"Els pobles de totes les nacions tenen el dret a ser lliures", asseguren els organitzadors, que afegeixen que "el govern espanyol ens ha tret la nostra llibertat i porta els catalans a la vora de la ruïna moral, política i econòmica". Així, conclouen que "si hi ha un demà a Catalunya, ha de ser sobirà i independent".

divendres, 13 de gener del 2012

Cop de Rock!

Aquest divendres passat vam anar a veure un musical a la capital i vam anar amb la direcció fixada al teatre Victòria a "xalar" de COP DE ROCK!, el musical que fa un repàs d'algunes cançons, ja clàssiques, dels països catalans i desprès de les quasi 3 hores la sensació de felicitat va ser absoluta.



"Cada matí quan em desperto
tot el meu món torna a girar.
Una cançó que sana a la ràdio
em fa sentir com mai m'he trobat.

Ja no tinc por,
la vida allà fora ens espera.
No diguis "no".
Sortim al carrer, deixem dubtes enrere.
Donam la mà, segueix-me, perquè jo.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės..."


Cop de Rock! recull, en dues parts, la banda sonora del nostre país des dels orígens de l’anomenat Rock Català. El muntatge es divideix en dues parts: la primera d’elles representa l’etapa de formació d’una jove banda de rock, i la segona, reflecteix "la segona oportunitat" que la vida ofereix als protagonistes i la seva trajectòria musical. Cop de Rock! posa la banda sonora i emocional de la història d’uns personatges que és també la història d’un moviment musical. Cançons de Brams, Els Pets, Gossos, Ja t’ho diré, Lax’n’Busto, Sau, Sopa de Cabra, Bars,... Com diu ben bé el Roc: "Jo canto en la llengua en què somio"

Els que vam viure de primera ma aquells anys sabem l’esperit que hi ha darrera de cada cançó, i agraïm la gran tasca feta per Dagoll Dagom i els germans Ten, en no haver traït l'esperit. El ritme de l’espectacle es meravellós, sobretot en la primera part, gràcies al precís muntatge del decorat giratori i uns rocs que pugen i baixen amb múltiples funcions. Els actors canten i interpreten de meravella en tota la estona, però sobre tot en l'apartat tràgic de la funció, a on la fusió de cançons tristes i d’una ambientació justa fan sentir en molts moments un nus a la gola .

Cal destacar la interpretació del cantant Llorenç Santamaria, es troba a gust en tot moment i canta amb una facilitat increïble. Així com dels protagonistes Roger Berruezo-Roc i Maria Castillo-Lluna (una veu prodigiosa i cada actuació eriça la pell) els quals ens transmeten màgia en les seves cançons.

L’única cosa negativa es que no s’hagin pogut incloure cançons de Sangtraït, tot i que es normal que tot el mon no estigui d’acord en nedar en la mateixa direcció. Salut i rock català.

dijous, 3 de març del 2011

Catalunya, Cataluña, Catalogne, Catalonia

Les diferents manifestacions identitàries i culturals, la riquesa de la seva gastronomia, la diversitat del seu paisatge, la qualitat de les seves infraestructures i l'esperit emprenedor alhora que acollidor de la seva gent converteixen Catalunya en un país únic.



Aqui va un breu poema, que vaig escriure fa uns anys i està dedicat al més autentic patrimoni de Catalunya, el nostre idioma, el CATALÀ ...

Si Catalunya ha estat vençuda en grans guerres,
la seva llengua és més viva que mai,
el seu cor ardent batega encara en el seu pit,
desperta, Catalunya meva!
Si no podeu mirar amb els vostres ulls,
si no podeu dir-li "t’estimo",
si no podeu dir "fill meu" al vostre infant,
acabada és la cosa per sempre.
Sense català no hi ha Catalunya.
Sense català, no parlem més de Catalunya.

dilluns, 26 de juliol del 2010

Somiem

La meva llengua és la meva pàtria ...