Ara toca parlar de la trobada de germanor que vam fer a Cambrils aquest diumenge passat a casa de
l'Ignasi i de la Lorena i de la Kiara, la veritat sigui dita com ens ha costat fer una dinar per que els crios es pugessin conèixer i posar cara a tots els noms que anàvem matxacant als fills, i finalment va ser l'Ignasi qui es va arremangar la camisa i ens va invitar a la seva casa per a que passesim un, ja calorós, dia de primavera. A les fotos ja es veu clarament que la joventut ens ha pres el protagonisme de les fotografies i que la "gent gran" quasi només sortim a la tradicional foto de grup, però revisant les fotos fa goig veure els "petits" fent-se grans i jugant amb els, que en certa manera, són els seus cosins per part de pare. El dia ja va començar fort de calor, després d'una setmana esbojarrada, i entre ombres ens vam anar protegint mentre l'Ignasi preparava una paella de grans dimensions i per als primers afortunats van poder assaborir la cervesa fresca i poc després ni fresca ni calenta (Ignasi fa calcular malament l'equació diferencial de les incògnites calor, gent amb sed, ganes parlar, ... i va fer curt, molt curt, de provisions). Pel tema degustació de la paella de carn i verdures, se que es complicat per a tanta gent i més amb els crios que "aclarir", quan ens va tocar menjar s'havia covat una mica (no t'enfadis Ignasi, tu mateix ho vas comprovar) però igualment era comestible i prou bona, diria que entre un 6 i un 7, però només amb la voluntat d'alimentar a tanta gent ja es mereix un 10, sense cap mena de dubte. Ara amb el tema dels postres ja es va jugar sobre segur .... les millors coques que es van poder aconseguir per les contrades mesclades amb licors variats, d'aquí i d'Itàlia, .... i després mini rondo de costellada per cremar una mica de calories ...... i després a veure el mar, aquí va ser l'únic punt que haguéssim pogut millorar, un cop ha passat ....... per als nens trepitjar l'arena de la platja i el mar ja va ser un alliberament, però si ens haguéssim quedat fent un cremat, o més cafès, o gelats, o .... a casa i deixant passar les hores amb converses banals, hagués esta molt bé, ara parlo personalment per que el sidral que van muntar la mar i el roger amb el gelat de xocolate va ser per fer caure els cabells a sa mare i de retruc colleja al pare, coses imprevisibles ..... En resum ens ho vam passar molt bé i que es una llàstima que no en fem més d'aquestes al llarg de l'any i que estic molt content de veure com la joventut es va fent gran i que són molt més guapos que els pares (es deuen ser els gens de les mares) i molt agraït als amfitrions Ignasi, Lorena i Kiara per la seva inestimable hospitalitat i caliu humà (no ens van deixar ni que els ajudem a recollir). Moltes gràcies a tots per un dia tan inoblidable i fins aviat.
