Aquest divendres passat vam anar a veure un musical a la capital i vam anar amb la direcció fixada al teatre Victòria a "xalar" de COP DE ROCK!, el musical que fa un repàs d'algunes cançons, ja clàssiques, dels països catalans i desprès de les quasi 3 hores la sensació de felicitat va ser absoluta."Cada matí quan em desperto
tot el meu món torna a girar.
Una cançó que sana a la ràdio
em fa sentir com mai m'he trobat.
Ja no tinc por,
la vida allà fora ens espera.
No diguis "no".
Sortim al carrer, deixem dubtes enrere.
Donam la mà, segueix-me, perquè jo.
A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės..."
Cop de Rock! recull, en dues parts, la banda sonora del nostre país des dels orígens de l’anomenat Rock Català. El muntatge es divideix en dues parts: la primera d’elles representa l’etapa de formació d’una jove banda de rock, i la segona, reflecteix "la segona oportunitat" que la vida ofereix als protagonistes i la seva trajectòria musical. Cop de Rock! posa la banda sonora i emocional de la història d’uns personatges que és també la història d’un moviment musical. Cançons de Brams, Els Pets, Gossos, Ja t’ho diré, Lax’n’Busto, Sau, Sopa de Cabra, Bars,... Com diu ben bé el Roc: "Jo canto en la llengua en què somio"
Els que vam viure de primera ma aquells anys sabem l’esperit que hi ha darrera de cada cançó, i agraïm la gran tasca feta per Dagoll Dagom i els germans Ten, en no haver traït l'esperit. El ritme de l’espectacle es meravellós, sobretot en la primera part, gràcies al precís muntatge del decorat giratori i uns rocs que pugen i baixen amb múltiples funcions. Els actors canten i interpreten de meravella en tota la estona, però sobre tot en l'apartat tràgic de la funció, a on la fusió de cançons tristes i d’una ambientació justa fan sentir en molts moments un nus a la gola .
Cal destacar la interpretació del cantant Llorenç Santamaria, es troba a gust en tot moment i canta amb una facilitat increïble. Així com dels protagonistes Roger Berruezo-Roc i Maria Castillo-Lluna (una veu prodigiosa i cada actuació eriça la pell) els quals ens transmeten màgia en les seves cançons.
L’única cosa negativa es que no s’hagin pogut incloure cançons de Sangtraït, tot i que es normal que tot el mon no estigui d’acord en nedar en la mateixa direcció. Salut i rock català.
