Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cine. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cine. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de setembre del 2011

Never let me go (Mai m'abandonis)

"Mai m'abandonis" és una història molt trista i amb molts moments se't fa (se'm fa) un nus a la gola i pots fins hi tot vessar alguna llàgrima. És així, però també sorprèn per la seva contenció, subtilesa i minimalisme. "Mai m'abandonis" és una pel·lícula de Mark Romanek, que ha captat la sensibilitat de la novel·la de Kazuo Ishiguro. L'amor, l'amistat, l'ètica i el sacrifici són els grans eixos d'aquesta proposta de caire existencialista. Tot plegat a partir d'un grup d'estudiants d'un internat britànic que no troben la manera de rebel·lar-se amb la vida que els espera. A mesura que va passant el metratge la tristesa es va apoderant de tu i ja no et deixa i quan ja portes unes hores després de veure-la segueixes pensant amb lo injust de la història i amb el que els hi passa als personatges.

No desvetllaré res, però si que vull parlar dels tres protagonistes: Keira Knightley és Ruth una de les joves, és el paper més desagradable però a la vegada necessari per a la construcció d'aquesta estranya història, Andrew Gardfield és el noi, Tommy, sensible i una mica innocent; i Carey Mulligan és Kathy, la que ens explica la tremenda història dels tres protagonistes.


El resultat és una pel·lícula romàntica, i perquè enganyar-nos... trista, que et connecta amb les coses més importants de la nostra qüotidianitat.

El millor: la contenció i l'expressivitat sense paraules de Carey Mulligan, la seva interpretació és tan sensible i tan tendre que quedes absoluta i inevitablement enamorat d'ella en el mateix instant en què apareix a la pantalla tots els seus gestos, els seus silencis, la forma com llegeix els llibres i sobretot aquelles mirades que ho diuen tot sense haver de dir absolutament res. També l'evocadora banda sonora de Rachel Portman.

El pitjor: l'excés de contenció en alguns moments, provoca que sigui difícil entendre determinades actituds del trio protagonista.

Un altra recomanació per si voleu gaudir de bon cinema, d'aquell que s'estrena de tant en tant. Aquí va el tràiler amb subtítols en castellà.

dilluns, 29 d’agost del 2011

Born into Brothels

Volia compartir amb vosaltres una historia que em va fer posar els pels de punta i degut a una de les meves aficions (la fotografia) toca d'aprop. És la historia que conta el documental Born Into Brothels: Calcutta's Red Light Kids (o amb català Els nens del Barri Vermell). Als Oscar del 2005 va guanyar el premi al Millor Documental.


Els directors ens mostren la sorprenent transformació que van patir els nens que van viure al Barri Vermell de Calcuta. Briski, una fotògrafa professional, un dia decideix ensenyar fotografia i proporcionar càmeres als nens que viuen en un dels llocs més sòrdids i aparentment desesperançats de tot el món, amb la finalitat de despertar les aptituds artístiques que resideixen en molts d’ells. Mainada desemparada. A cops sotmesa a violència física i psíquica. Mancada d’estudis. Sense prou atenció i cura materna –a voltes sense pare.

Les criatures fan retrats pels carrers de la gent i l'ambient. I en viatge a Nova York aconsegueixen exposar-los, vendre'ls, i difondre'ls. Amb aquesta excusa, la fotògrafa mira que algun centre educatiu admeti part de la canalla com a alumne.

Film documental molt directe, tendre, ens mostra part de la misèria que campa per aquest món. I ens convida també, que ens demanem com ho tenim, això, al primer món? Ja hi fem costat, a Catalunya, a aquesta canalla? No estaria de més que féssim una ullada als forats negres, que són molts i força foscos, del nostre escarransit estat del benestar.

El documental "Born Into Brothels: Calcutta's Red Light Kids" amb subtitols en castellà.



Algunes de les fotos fetes pels nens del Barri Vermell de Calcuta ...






dimarts, 5 de juliol del 2011

El Bulli (Estrella Damm 2011)

Aquest any, com una mena de comiat, un dels millors restaurants del món i que a situat la cuina catalana a les cotes més altes de prestigi, la cervesa Estrella Damm a fet el seu, ja classic, spot d'estiu al restaurant El Bulli i la Costa Brava, que explica la història de l'aprenent de cuina que és admès per fer pràctiques a el Bulli al llarg de la seva última temporada com a restaurant.

L'anunci l'ha dirigit Isabel Coixet i Herman Düne n'ha fet la cançó "I wish that I could see you soon", i a mi m'agrada molt la historia i el seu bon rollo. Mediterràniament ...

"...I had no plans to meet you baby
I had a million things to do baby
but you hit my heart with a harpoon
I wish that I could see you soon ..."




El proper 30 de juliol el restaurant El Bulli de Ferran Adrià tanca definitivament les portes per obrir l'any 2014 com un "Centre de Creativitat". Llarga vida a El Bulli.

divendres, 1 de juliol del 2011

L'Equip Petit

L'equip petit, el vídeo d'un petit equip de futbol format per grans futbolistes que ensenya els valors de l'esport ... i que inevitablement em va mig recordar un equip que vam fer amb els amics de la universitat que només volíem jugar junts i passar-ho bé sense més complicacions, a banda d'això aquest curt o documental del Margatània FC on ens demostra que guanyar o perdre és el de menys hi ha altres coses, incomparablement, molt més importants i es que hi han moments que se'm posa un nus a la gola ... salut i gloria pels nens i nenes del Margatània FC.

dissabte, 13 de març del 2010

In Search of a Midnight Kiss

Buscant un peto a mitjanit (In Search Of A Midnight Kiss-2008), dirigida i escrita, amb un romàntic i directe blanc i negre, per Alex Holdridge, i està protagonitzada per Wilson (Scoot McNairy) i Vivian (Sara Simmonds), dos desconeguts que es posen en contacte a partir de que el millor amic del Wilson, en Jacob, l'estigui apretant tota la tarda prèvia a cap d'any perquè comenci a oblidar-se de la seva ex (que el va deixar fa 3 mesos) i conegui algú amb qui passar la "New Year's Eve". Per fer-ho, que millor que utilitzar la pàgina www.craigslist.org, per posar un anunci de "Busco parella per aquesta nit"

La Vivian contesta i queda amb ell per fer-li passar una espècie d'entrevista ràpida, amb altes tios que ha citat també, i així poder decidir quin d'ells no és un sortit i "potser" quedar per passar el cap d'any ...

A partir d'aquí, Wilson no seria el candidat ideal però ella no te gaire més a triar i comencen a avaluar-se mútuament caminant per tot Los Angeles sense parar de parlar. La situació agafa alçada a partir del joc que proposa la Vivian: Explica'm un secret que mai hagis dit a ningú...



Que dir-vos .... una altra de les meves imprescindibles de cinema independent americà ... parlant del difícil que es trobar l'amor en aquest món que vivim (i que necessitem més que mai), de la por al compromís i de la por a la soletat .... i de com saber tirar endavant amb actitud.