dissabte, 14 de desembre del 2013

S'acaba el 2013 ...

S’acaba el 2013 i amb ell la meva última proba competitiva, aquest cop en BTT. Aquest cop el proper diumenge dia 15 aniré a pelar-me de fred i suar de valent a Cabra del Camp, on des de fa 8 anys fan una cursa solidaria amb La Marató de TV3, i els diners recaptats aquest edició de 2013 seran per finançar projectes de recerca científica sobre les malalties neurodegeneratives. Així que no si val a no matinar i a no passar fred ... diumenge hi serè i aniré a tope pel terme de Cabra i seré solidari amb la causa ...


Ja que s’acaben les curses mirant aquest 2013 no em puc queixar dels esforços realitzats ....

... entrenaments a banda per totes les contrades de Els Pallaresos, La Pobla i Ulldecona ...

• Serra de les Fites (el meu debut en curses de muntanya a La Pobla)

• Trotamons a Fraga (rodant pels Monegros amb l’amic Victor)

• Open BTT de El Catllar (i ja van 4 anys seguits...)

Quan tot just s’acabava la primavera va venir l’esguinç al mes de juny, que quasi m’enfonsa mentalment sinó fos per la Montse que va fer ressorgir a la bèstia...

• Olimpíades del Camp defensant la samarreta dels Pallaresos (Cross, BTT i Orientació)

• Duatló de Muntanya del Pallaresos

• Cursa de Muntanya Vila de Falset (el meu desitjat debut a la mitjà marató de muntanya amb companyia de Jordi i Yolanda)

• Marxa BTT Vall del Glorieta (per fi me’n vaig sortir d’acabar-la!!!)

• Cursa de Muntanya a Ulldecona (molt ben acompanyat una bona prat per l’amic Joan, tot i que vaig patir pel cansament acumulat)

I unes bones rutes per les muntanyes, Serra del Montsià, Serra de Godall, Serra de les Fites, Serra del Montsant, ... rutes en BTT per la zona de frontera de la Terra Alta, peregrinació a Montferri, ... i tot gràcies a la paciència i alè infinit de la Montse i de la Mar i Roger.

I per 2014, què? ....

Si no hi ha inconvenients de salut i la vida familiar n’és favorable m’agradaria ser a ....

• Serra de les Fites (30-març)

• Trail Prades (5-abril)

• Monegros (26-abril)

• Marxa Fredes-Paüls (14 i 15-juny)

• Duatló Pallaresos (27-juliol)

• Cursa de Falset (11-setembre)

• Trail Serra Montsant (18-octubre)

I si la cosa va bé, Pastisset, Miravet, Marxa dels Dips, Triatló Tarragona, Cursa de les Roques, ... en fi molta feina i moltes ganes, ja veurem d’aquí 1 any com ha anat... Salut i a xalar per les muntanyes!!!!

Ara diumenge a rodar per Cabra i després descansar (???) ...

dimecres, 11 de desembre del 2013

Dia Internacional de les Muntanyes

Avui dia 11 de desembre se cel·lebra un cop més el Dia Internacional de les Muntanyes i la nostra familia per tan gran efemèride vàrem realitzar la nostra particular ascenció a una muntanya prou representativa de la nostra estimada catalana terra, ... el passat dissabte vam gaudir d'un dia de bon temps i esforç per fer cim al pic de Sant Jeroni (1.236 msnm) de les Muntanyes de Montserrat. Salut i Muntanyes!!!

NOSALTRES ESTIMEM LES MUNTANYES











dimarts, 8 d’octubre del 2013

Cursa de Muntanya de la Vila de Falset

Era fosc quan va sonar el despertador … ja no es podia allargar més l’hora … el dia 11 de setembre de 2013, llargament esperat, ja havia arribat … un bon esmorzar i recollir la roba preparada, i carretera cap al Priorat, no se abans acomiadar-me a fosques i en silenci de la Montse i els nens.

Feia ja uns mesos, quasi un any, que vaig acordar amb el meu amic Jordi Rofes que per la Diada faria cap a Falset per córrer la cursa de muntanya del seu poble d’adopció i córrer junts per les muntanyes.

Feia una bona fresca i prometia ser un bon matí per córrer, ja bans d’arribar a Falset ja hi havia transit per la carretera i els corredors anaven arribant al plaça de l’Artesana, sortida i arribada de la cursa.

Uns dies abans ja sabia que Jordi no podria córrer la cursa, i s’atreviria amb la cursa curta, per uns problemes de genoll que anava arrastrant des de la primavera, però que compartiríem uns 11 km de cursa i tot i les circumstancies ens donàvem per satisfets.

Mons pares il•lusionats i encuriosits si seria capaç de córrer la mitja marató per la muntanya, no s’ho van voler perdre i també van matinar per donar ànims abans de sortir, i la veritat es que em va fer molt feliç veure’ls al sortir i a l’arribar.

Ja preparats per sortir amb companyia de la Yolanda comencem a amuntonar-nos a la sortida mentre va sonant “Fate has smiled upon us” al més pur estil Ultra Trail del Mont-Blanc, … esperonats pel bon ambient creat pels voluntaris i organitzadors de la cursa ens encarem uns 400 valents cap a les muntanyes …

Jordi, bon coneixedor del terreny que corríem, ens anava fent de guia turístic i d’entrenador personal per encarar pujades i baixades amb garanties.

Un cop creuem la carretera pel túnel ja tot es una pujada de les bones fins Sant Cristòfol i després anem baixant fins l’altra banda de muntanya i tornar a pujar fins l’Eudalda i les seves magnifiques vistes a 360º.

Amb un ritme assequible ens separem a la cruïlla dels circuits i l’excel•lent companyia de Jordi i Yolanda em deixa uns 3 o 4 km d’absoluta soledat enmig de la muntanya, que em deixa temps per reflexionar sobre el que estava fent i els dies que havia somiat poder ser allí corrent.

Passats els quilometres de soledat vaig ant trobant gent i avituallaments ben farcits fins arribar al peu de la costa del grau de les torres …. I si havia arribat fins allí prou bé, allò era la prova de foc de la cursa i tot i que ho vaig fer caminant, era d’una duresa que feia la cursa en alguna cosa diferent i especial … Un cop dalt ja era tornar a passar cap al poble per camins que havia pujat i el cansament ja el notava, però podia arribar a Falset sense patir i havent xalat de la companyia i del paisatge.

Últim quilòmetre amb un somriure d’orella a orella ho havia aconseguit havia arribat al poble viu i sencer (o quasi) ja havia acabat la 7ª cursa de muntanya de la vila de Falset i sempre serà la meva primera mitjà marató de muntanya i un record inesborrable.

La veritat es que ho tenia tot de cara per no fallar ... mons pares animant, Jordi i Yolanda guiant-me per la muntanya fins la part final, una organització i voluntariat per tenir una cursa diferent (amb la cronoescalada) i excel•lent organitzada per la muntanya, que mai falla. Però no hagués arribat mai al dia 11 sense els entrenaments i els ànims que vaig rebre de la Montse, la Mar i el Roger, durant tots els dies i nits d’entrenament, aquest més que qualsevol es una victòria vostra, de la nostra família sencera, dins el meu cos. Moltes gràcies el deute serà infinit i l’alegria eterna.

El track de la cursa (22 km i 1150 m pujada): 7ª Cursa de Muntanya de Falset



Fotos















Salut i muntanyes!!!

dijous, 22 d’agost del 2013

BTT Tarragonés

Us deixo els tracks per si voleu fer una bona ruta pel bó i millor del variat de terreny del Tarragonés per a BTT, en base a Els Pallaresos.

Fet en tres etapes circulars, que ben be es poden fer en un sol dia, si s'esta amb bona forma, i que vindiren a ser uns 100 km i 1.200 m de desnivell positiu.

La ruta pasa per uns quants termes del Tarragonès, d'aixó li ve el nom es clar, i va des de el Pont del Diable fins al Mar i per la zona del pantà del riu Gaià. Molt variat, camins rurals, pistes, senderes, trialeres, bosc, arena de platja i també asfalt, tot molt disfrutable i per coneixer la comarca a cop de pedal.

Si us agrada la BTT és una ruta imprescindible i que segur que no us defraudarà. Salut i pedals!!!

BTT Tarragonés - Etapa 1: 34 km - 450 m (desnivell positiu)


BTT Tarragonés - Etapa 2: 37 km - 500 m (desnivell positiu)


BTT Tarragonés - Etapa 3: 27 km - 350 m (desnivell positiu)

dimarts, 30 de juliol del 2013

Duatló de Muntanya de Els Pallaresos

Més enllà de la nit que m’envolta

negra como l’abisme insondable,
jo agraeixo al Déu que sigui
per la meva ànima invicta.

Atrapat en aquest circumstancial lloc ...
jo mai m’he lamentat ni he plorat
Davant les punyalades que m’ha donat l’atzar,
el meu cap sagna, però no m’he prostrat.

Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes
m’acorralen amb terror les ombres.
Però tants anys d’amenaces
em troben sense cap temor.

Ja no importa quin va ser el meu camí,
quantes culpes he acumulat.
Sóc l’amo del meu destí
sóc el capità de la meva ànima.

Fa menys de 2 mesos l'idea de ser sota l'arc de sortida en un dia de juliol es va esfumar una trista tarda de juny, ja tornant cap a casa ... però la paciència de la Montse en ajuda'm a recuperar-me poc a poc però sense lamentacions (inútils) i el retorn a l'activitat quan ja podia forçar, vaig veure l'oportunitat de envalentonar-me a ser a la sortida de la "Xª Duatló de Muntanya de Els Pallaresos" ...

Vaig dubtar fins els últims dies, però la Montse (un cop més) em va encoratjar a fer-la cursa si em trobava bé i m'hi veia en cor ... la lesió es va allargar un mes però vaig poder anar fent sense patir per que s'havia recuperat bé el turmell i ara tocava veure com estava.

En acabar la duatló ja em donava per satisfet, i esperar l'arribada i rebre l'abraçada de la Montse, Mar i Roger ja era el meu premi ... i no fer-me mal, es clar.

La setmana havia estat sufocant i el diumenge 28 a l'hora de sortir ja tenim quasi 30ºC i amb la humitat era asfixiant, segur que patiríem més del que suposa fer una duatló.

A les 8:30 em passo tranquil•lament a recollir el dorsal (nº 39, el triple 13 era una bona senyal, un 13 per cada etapa de la prova). Deixo la btt als boxes, em canvio i vaig fent estiraments ....




Mentre vaig fent suaus estiraments un altre corredor em reconeix al moment i jo em trobo estranyat i també em venen els records de temps passats a La Laboral i ens saludem i desitgem sort amb Hèctor Margalef (dorsal nº 10).

Era l’hora de la veritat i jo ja em sentia victoriós només per ser sota l’arc de sortida i disposat a gaudir dels circuits de muntanya.

Primera etapa, cursa a peu d’uns 4,5 km, la gent sense treva surt a fer-se un bon lloc. Jo més cautelós pels dubtes de poder acabar la duatló vaig a un ritme sense cap excés i als pocs quilòmetres veig que tothom va a lo que va serà tot menys “popular” i a un ritme fort. Jo al meu ritme i arribar, sense descuidar-me, al tram de btt, on podria guanyar alguna posició si ho feia bé.
Arribada a boxes en 22 minuts i canvi de sabates i en sortir a volar amb la btt, sabia el circuit i això ja em beneficiava. La sortida forta d’alguns corredors per fer un bon temps i l’elevada temperatura ja hi han abandonaments, més punxades i asfixies varies. Rodant a bon ritme se’m surt volant el bidó d’aigua i perdó alguns segons que em costen recuperar per que les trialeres de baixada al Mas del Garrot són molt estretes i toca tenir concentració.

Abans d’arribar al punt baix del Mas de Garrot a un tram força complicat de fer la traçada, em trobo a Carlos Alcalde (dorsal nº 36) estès a terra amb companys tranquil•litzant-lo. Va ser la part negativa de la cursa i que van tenir que traslladar a l’hospital amb varis traus al cap i coll.

Fins arribar al Pont del Diable ja em vaig trobant en un grup que ens aniríem animant fins al final, amb Antoni Miró (dorsal nº 43), Jordi Barber (dorsal nº 33) i Hèctor Margalef (dorsal nº 10) vam fer uns “piques” ben saludables. A les baixades i pujades tècniques era on més còmode em trobava i on vaig poder treure partit de l’etapa.
Segona arribada a boxes després de 45 minuts i uns 13 km, canvi tan ràpid com m’és possible i ara ja em pesaven les cames però algo exagerat i sense cap ritme enfilo l’ultima pujada dels últims 2 km a peu, un cop dalt i tot i esta ja cansat decideixo fer un últim esforç i mantenir el ritme fins al final en un 13 minuts.

La somiada arribada final a la meta on m’esperaven els que més estimo d’aquest món i una satisfacció absoluta d’haver-ho fet … en 80 minuts, quan en els millors somnis en contava almenys 100 minuts.
Els litres d’aigua que vaig perdre els vaig anar recuperant poc a poc i mentre acabava d’arribar tots els participants i satisfacció d’haver superat a banda dels quilòmetres de camí i sendera la sufocant calor que feia aguditzar el cansament, però tothom content, que és el que compta.

Però encara quedava una sorpresa més, un cop fet el repartiment de trofeus als millors de cada categoria, en va haver una que només n’eren 2 i els va sobrar un trofeu i l’organització va decidir que li donaven al segon millor temps d’un corredor local … que vaig ser jo (i la Mar i el Roger al•lucinant amb el trofeu, i jo també no ho negaré), el primer corredor local va ser Fermí Cilveti (dorsal nº 52).

Agrair a Nil Travel per la bona organització i per l’excel•lent ruta per fer una duatló i que duri molts anys.


Uns números de la Duatló de Muntanya de Els Pallaresos
• Desena edició
• Trail 1: 4,5 km (22 minuts)
• BTT: 13 km (45 minuts)
• Trail 2: 2 km (13 minuts)
• Temps total: 1:20:13 (jajjajajja)
• Posició: nº 28 de 56

Força i Honor

dijous, 20 de juny del 2013

Entrenament duatló de muntanya (zona 2)

Zona 2 dels entrenaments de duatló de muntanya, a prop de casa ...

BTT - Zona 2


Ojo la trialera de Sant Simplici és "high level", al km 21 més o menys, baixant ja direcció al mar.

Trail Running - Zona 2


Ruta ràpida fins al Pont del Diable, bona ruta.

Salut i Muntanyes!!!

dimarts, 18 de juny del 2013

Entrenament duatló de muntanya (zona 1)

Aquí deixo les rutes d'entrenament en BTT i trail per a duatló de muntanya de la zona 1, almenys són les que seguia fins a caure en desgràcia i patir la lesió de turmell que m'ha fet frenar el ritme ... no se el que costarà recuperar, però ...



  

Salut i muntanyes!!!!

dijous, 16 de maig del 2013

Open BTT Tour El Catllar 2013

Amb la sisena edició del Open Natura, ara Open BTT Tour, al poble de El Catllar, feia la meva quarta participació consecutiva al poble del costat, terme per on rodo habitualment en la btt. I cita que poc o molt intento no perdrem.

Aquest any, després del pas fugaç de l'any passat, vaig decidir fer la ruta mitja (uns 38 km) però sense abusar i envalentonar-me a fer la ruta llarga de 60 i pico km.


Excuses sempre em podem justificar però aquesta edició s'enduia la palma, i tot i així prou satisfet, ... boda del cunyat el dia abans a La Sénia, bicicleta amb pastilles de fre noves sense fer proves, l'etern baix fondo, l'entrenament irregular, .... excuses al cap i a la fi. Era el moment de la batalla i s'havia de lluitar i patir, després ja vindria el repòs.

Aquest cop segur que no tindria afició per donar-me ànims així que tot depenia de les meves cames, del meu cor i del meu cap .... Sense matinar gaire carrego la bici i cap El Catllar ... en arribar ja hi havia més gent de la que m'esperava a aquella hora, hi havia ganes moltes ganes i a més el dia pintava perfecte. A recollir el dorsal (1149) i a revisar la bici i a fer bulto ... per aquelles coses que passen em vaig trobar a 3ª o 4ª filera de la sortida i aquí es van acabar les fotos .... anava al que anava i a sobreviure ....

(Dorsal Open BTT Tour El Catllar 2013)

(Ambient biker a la Torre d'en Guiu)

(La gent agafant posicions a la sortida)

(Prop de l'arc de la sortida)

Sobre les 9:15 els quasi 500 bikers es posen en marxa a passejar pel costerut poble de El Catllar. A la primera volta moltes bromes, ànims, rises i comentaris de la recent lliga del Barça havia guanyat feia unes hores ... A la segona volta pel poble i la pujada al castell ja tot era silenci, bé els canvis cruixint i tal i comença lo bo.... mentre dins meu m'anava repetint, en plan mantra, les paraules:

"No em penedeixo dels moments de sofriment, porto les meves cicatrius com si fossin medalles, sé que la llibertat té un preu alt que pagaré amb plaer"

Després d'uns quilòmetres de pujada un descens per pista ampla on les 29ers intimiden a tot el personal ... parlant de personal ... com anava a fer la cursa i ja esta, no em sentia pressionat per cap motiu vaig poder observar atentament tot el que passava per la cursa i em vaig adonar de que bastants, per no dir molts, duien unes bicis d'impacte, impecables, de les que fa gust rodar, uns maillots amb 50 patrocinadors, cascs ultra lleugers, cames depilades i encerades, gps ultima generació,... i que molts pensen: amb que tinc no puc fallar, he d'anar a tope, no he d'afluixar, ... més equivocats no poden estar, una cursa no s'acaba al km 15 o 20 (on molts és desinflem com un globus) hi ha que lluitar amb les cames, el cor i el cap fins al final, i l'estrategia de cursa és imprescindible, a banda d'una bona forma física, es clar.

En mig d'esforcos tan de les dures pujades com les vertiginoses baixades van passant el quilòmetres i el nivell de la cursa és bastant alt (millor) i tot i les excuses em trobo bé, però no vull forçar tal com vaig em trobo a gust (patint però a gust).

Primer avituallament sobre el quilometre 15, després de dos pujades molt exigents prenc de tot: aigua, fruita, xocolate,... i cap amunt cap al Gurguru ... quin patiment, aquí vaig tirar de "coco" i sabia cap on anava aquella llarga pujada i després una baixada de nivell, quina xalera!!!! (lo millor de la cursa) .... Amb els quilòmetres que faltaven ja era la millor cursa de les que havia fet a El Catllar, una enhorabona per l'organització.

A meitat cursa (a partir del km 21) van començar el problemes i no pel cansament, sinó per van entrar a una zona, prop de casa, que és van succeir coses molt estranyes en forma de paranys (mireu les fotos), cartells i cintes canviats o trets, coses de les que et creus que no puguin passar per la naturalesa humana també és destrucció i maldat.


Amb un continu puja i baixa s'arriba fins a la presa del pantà del riu Gaià, on ja només queda el descens per pista i "la navegació" ... si, era la prova final de la cursa un parells de trams d'uns 400 metres on l'aigua t'arribava fins al genoll ... i no, no vaig caure, va ser l'esforç final abans de les botifarres de la meta.

Open BTT Tour de El Catllar en dades:



Distancia: 38,3 km
Desnivell: + 716 m
Temps: 2h 37m (posició 60 de 278)
Velocitat mitja: 14,62 km/h
Índex IBP: 57 MTB

Salut i Muntanyes!!!