Hiperealitat de la naturalesa

Ja feia uns dies que volia mostrar unes fotos fetes a alguns llocs i retocades amb programes d'edició fotogràfica per tenir unes instantànies amb HDR*, fotos amb un elevat rang dinàmic, que dona unes fotos hipereals, normalment (bé els professionals de marketing) ho fan servir per a imatges de ciutats nocturnes, edificis, maquines varies, etc, però han de tenir una gran gamma d'exposicions entre les zones més clares i les zones fosques per a crear imatges de gran impacte. A nivell d'experimentació he modificat fotos de naturalesa per crear aquestes HDR i aquí en van unes mostres per a que veieu que us sembla aquesta "Hiperealitat de la Naturalesa (Fotos HDR)" ...

Com veieu he aconseguit unes "fotos impossibles", a la mateixa fotografia podeu veure exposades tant les zones fosques com les zones clares. Són unes fotografies HDR, d’alt rang dinàmic. Es poden aconseguir resultats espectaculars i l'us de l'HDR crea unes fotografies massa artificials. Personalment crec que serveix per a fins purament artístics, però m'agrada. Aviat publicaré un àlbum virtual amb "fotos artístiques".

(*) HDR (High Dynamic Range) és la tècnica que permet captar fotografies d’alt rang dinàmic.

Catalunya, Cataluña, Catalogne, Catalonia

Les diferents manifestacions identitàries i culturals, la riquesa de la seva gastronomia, la diversitat del seu paisatge, la qualitat de les seves infraestructures i l'esperit emprenedor alhora que acollidor de la seva gent converteixen Catalunya en un país únic.



Aqui va un breu poema, que vaig escriure fa uns anys i està dedicat al més autentic patrimoni de Catalunya, el nostre idioma, el CATALÀ ...

Si Catalunya ha estat vençuda en grans guerres,
la seva llengua és més viva que mai,
el seu cor ardent batega encara en el seu pit,
desperta, Catalunya meva!
Si no podeu mirar amb els vostres ulls,
si no podeu dir-li "t’estimo",
si no podeu dir "fill meu" al vostre infant,
acabada és la cosa per sempre.
Sense català no hi ha Catalunya.
Sense català, no parlem més de Catalunya.

LipDub per la Independència

El lip dub (*) per la independència fou un acte multitudinari, popular i festiu que tingué lloc a Vic el diumenge 17 d'octubre del 2010. L'esdeveniment fou concebut com un lip dub per donar suport a la causa de la independència de Catalunya i, al mateix temps, entrar al World Records Academy batent el rècord mundial de participació en una acció popular d'aquesta mena. Segons els organitzadors, la participació en l'enregistrament del videoclip fou de 5.771 persones.

Per al lipdub es va fer servir la cançó "la Flama" d'Obrint Pas i el recorregut de la càmera va començar a la plaça Abat Oliba de Vic, situada on hi ha el Museu Episcopal de Vic, al costat de la Catedral de Vic, i va continuar pels carrers del nucli antic, al llarg dels quals hi havia preparats nou espais escènics sobre diferents àmbits de la cultura popular catalana, amb colles de diables, gegants, castellers, sardanistes, miquelets, bastoners, esbarts, grallers, ball de panderos i uns jugadors d'hoquei sobre patins vestits com la selecció catalana. Va acabar a la plaça Major, on l'última persona de portar la flama va encendre un pebeter situat sobre una escultura de fusta amb la forma dels Països Catalans; mentrestant, una grua aixecava la càmera per poder enregistrar els participants del lip dub, reunits a la plaça Major. Durant l'acte els participants van repetir sovint la consigna independència i l'enregistrament va acabar amb la cantada dels Segadors.



(*) Un lip dub (o bé lipdub, en català: doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d'àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, d'individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d'una cançó que escolten des d'una font aliena, com ara un àudio enregistrat en un enginy d'àudio mòbil; és a dir, els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l'anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó. Posteriorment, s'edita la gravació resultant afegint l'àudio original de la cançó a la pista d'àudio del vídeo final.

Fito & Fitipaldis a Tarragona

Ja és divendres!!!!!! i aquesta nit toca rock 'n' roll al Tarraco Arena amb els nostres estimats fito & fitipaldis .... i la Montse i jo volem desconectar de les obligacions familiars i disfrutar del concert.



Salut i rock

Montse, un any més

SI VÉNS
Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables,
deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben xops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.


I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Ja no sé de quina banda...

Si véns, si véns em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca...

Somiem

La meva llengua és la meva pàtria ...

La vida és massa curta

Podria parlar de milions de coses que he fet i que desitjo fer i a la vegada està callat tot d'una .... només fa uns dies vam passar uns dies amb "Pepito" (l'avi de la Montse) i la seva vitalitat als quasi 98 anys em va fer reflexionar sobre les coses importants que vius amb una vida tan llarga i poc després vaig topar amb aquest anunci de Coca-Cola (un cop més genials) i tal com diu l'anunci: "La vida és massa curta, ets aquí per ser feliç"

Dedicat a Pepito amb tot el meu apreci i admiració, tot i ser tal com és de vegades ...