Les diferents manifestacions identitàries i culturals, la riquesa de la seva gastronomia, la diversitat del seu paisatge, la qualitat de les seves infraestructures i l'esperit emprenedor alhora que acollidor de la seva gent converteixen Catalunya en un país únic.
Aqui va un breu poema, que vaig escriure fa uns anys i està dedicat al més autentic patrimoni de Catalunya, el nostre idioma, el CATALÀ ...
Si Catalunya ha estat vençuda en grans guerres,
la seva llengua és més viva que mai,
el seu cor ardent batega encara en el seu pit,
desperta, Catalunya meva!
Si no podeu mirar amb els vostres ulls,
si no podeu dir-li "t’estimo",
si no podeu dir "fill meu" al vostre infant,
acabada és la cosa per sempre.
Sense català no hi ha Catalunya.
Sense català, no parlem més de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada