ORIENTEERING SPRING 2015

Abans d’arrencar un estiu ple d’aventures, posem en ordre una mica una de les activitats familiars d’aquesta primavera, les curses d’orientació. Han estat quatre curses, dos de la Copa Tarragona i Jocs Escolars del Tarragonès, un raid d’aventures i una realitzada per l’Escola i l’Ampa del Sant Sebastià dels Pallaresos. No cal dir que sort en tenim de que el Club Montsant d’Orientació està molt implicat en totes les curses i promoció per les nostres contrades. La família Gavaldà-Tallada n’estem molt agraïts.

Tot va començar un fresc matí del mes de març …

2a Cursa 11a Copa Tarragona i Lliga Escolar – Els Munts d’Altafulla (22-març-2015)

La carrera es de distancia clàssica amb característiques de una llarga distancia: eleccions de ruta múltiples i uns trams llargs.

La sortida es va fer en massa, com a les grans competicions, simultani per les categories HOpen, DOpen, Duo, Iniciació adults i Pares, i fou un gran moment veure com tothom recull el mapa del terra i al lio. Personalment estava molt il·lusionat i nerviós per què competia per primer cop a la Copa Tarragona a la categoria HOpen i tenia un circuit combinat, amb un inici de cursa de tipus score amb 7 controls i després un circuit lineal amb 12 controls. No ho vaig mesurar però van ser uns 6 km i 150 m de desnivell positiu amb molt nivell de corredors d’arreu de Catalunya, una 17ª posició em posava a la classificació de la Copa.

La Mar i el Roger competien als Jocs Escolars del Tarragonès a les categories de benjamí i pre-benjamí respectivament i tenien una hora assignada per fer un circuit lineal de 9 balises repartides prop del far i la costa. Amb resultats desiguals van aconseguir acabar tot el circuits, TOTALMENT SOLS, sense cap ajuda de Montse que estava pendent de les seves curses mentre jo anava amunt i avall. Roger amb el seu debut a una competició de curses d’orientació va aconseguir una 2ª posició i Mar no va marcar fort la balisa d’arribada i va quedar sense puntuar, amb la bona cursa que havia realitzat, una llàstima però més experiència per altres curses.

3a cursa 11a Copa Tarragona i Lliga Escolar 2015 – Parc de la Torre d’en Dolça de Vila-seca (12-abril-2015)

Era una cursa de mitja distància. Hi havia una gran quantitat de balises, i algunes, molt a prop les unes de les altres. S’havia de vigilar molt els codis i les descripcions de controls, per no “colar-te” i marcar alguna d’altra categoria o circuit.

El Parc de la Torre d’en Dolça és un parc urbà amb terrenys rústics i poc desnivell.

Les sortides eren amb horari preestablert d’acord amb la categoria. Es preveia una cursa molt ràpida per la Copa Tarragona i arribava una mica tocat dels bessons. L’objectiu no afluixar i intentar colar-me dins del top 10 de la Copa.

Primer va sortir Roger amb moltes opcions per fer podi final a la Lliga Escolar i amb molta decisió i excel·lent observació, amb total independència d’escollir el camí, altre cop tot sol, va encadenar les 8 balises del circuit amb un temps record, que va servir-li per ser el primer classificat de la cursa i per pujar dalt de tot del podi, aconseguint ser el primer classificat de categoria pre-benjamí de curses d’orientació dels Jocs Escolars del Tarragonès del 2015, una medalla d’or ben merescuda i un raider més a la família.

Poc després era el torn de la Mar, volia refer-se de l’error d’Altafulla i mapa en mà, va sortir com un coet fent molt bé les primeres balises i després enredant-se prop de les basses va tardar en reorientar-se i va completar una cursa més sola i sense errors. Aprenent coses bàsiques per fer-ho bé en un cursa d’orientació: pensar, decisió, saber reorientar-se i no dona treva fins l’arc de meta, no és una raider més és LA raider de casa.

Amb tot el que havia viscut des de la distància ja em tocava donar la talla ... mentre Montse feia de manager de l’equip i preparava tot el que no es veu. Tenia 23 balises en mig d’un laberint, l’estratègia era no perdre l’orientació i pulsacions a tope, tenia molt per on escollir i vaig crear el meu circuit “ideal” dins el cap i a per totes. No vaig perdre massa temps i les balises van anar caient fins a creuar l’arc final. Impossible guanyar al orientadors del Club Montsant vaig aconseguir un 4ª posició de la cursa i vaig pujar fins una 9ª posició de la Copa Tarragona, satisfacció per l’estratègia és poc.

Raid d’Aventures el Catllar (10-maig-2015)

Un raid d’aventura és una competició multidisciplinar per equips, en que s’ha de realitzar un recorregut d’itinerari lliure en el menor temps possible amb l’ús exclusiu d’un mapa i una brúixola.

Un raid és un raid, i les paraules dificultats, imprevistos, cansament, ... van juntes de les de aventura, resistència, orientació, autonomia, treball en equip,... Tot i competir a la categoria familiar un raid per una nena de 9 anys, és dur, molt dur, però ens agrada competir junts i fem bon equip així que vam anar al Catllar a xalar.

El raid es presentava molt calorós per ser a principis de maig i això ens va resultar dur, però era el que hi havia i anàvem a fer-ho el millor possible. Havíem de dur sempre tot el material obligatori amb nosaltres i no fallar en l’estratègia per no donar massa opcions a la resta de equips durant les 3 hores.

Primera secció, orientació a peu pels voltants del costerut poble del Catllar, 8 balises molt ben amagades i amb bona orientació i pas ferm les fem amb molta solvència. Directes a la BTT.

Segona secció, orientació en BTT, secció clau i ampliació de terreny per orientar i trobar les 6 balises. La calor ja era molt forta a les 12 i ens tocava empènyer les bicis als llocs més costeruts. Érem conscients que no podríem fer-les totes i decidim fer les quatre amb opcions i acabar amb les proves de la Torre d’en Guiu.

Proves finals, 5 tirades amb arc cadascú per intentar fer diana, fet. Segona prova, 3 tirades de bitlles catalanes, fet i recórrer un laberint balisat entre arbres abans d’arribar a meta.

Dur, molt dur va ser per la Mar aguantar la calor , però no volia sentir ni parlar d’abandonar i ja, sense lluitar i fer tot el possible, fins que tinguem temps. Tot i que no ens va sortir del tot bé, per no poder completar les 2 balises pendents de la secció BTT. Si que vàrem fer una bona orientació amb la resta de balises i proves, no ens vàrem rendir i vàrem creuar la meta junts després de tot el viscut. I després a dinar amb la resta d’equip a l’ombra.

  

Cursa d’orientació Els Pallaresos (6-juny-2015)

Cursa de promoció realitzada per l’Escola i l’Ampa del Sant Sebastià dels Pallaresos, feta per a les famílies del alumnes i compartir una bona estona amb els fills i la natura del voltant del poble.

Aquest cop no hi podíem faltar amb l’equip complet, a més una bona ocasió per fer homes i dones. Roger em volia a mi i no parar de córrer, per despistar a les xiques que sortíem a la mateixa hora.

Circuit senzill, que no fàcil, feia falta esta concentrat i anar enllaçant camins i senderes. Un bon matí en ambient totalment lúdic i familiar.

Marató de la Fageda - La Sénia (26-abril-2015)

MARATÓ DE LA FAGEDA. LA SÈNIA (26-ABRIL-2015)

Ja havia arribat el mes d’abril i entre el temps boig de la primavera m’havia plantat davant un d’aquells dies que somnies en silenci, la cursa per muntanya “Marató de la Fageda” que celebrava la seva 6ª edició el dia 26 d’abril a La Sénia. Una prova competitiva federada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i puntuable per al 7è Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre.

Tota la família ja ens havíem desplaçat el dia abans a Ulldecona per no tenir que matinar massa. De fet, vaig tenir el gran recolzament de la Montse per dur-me a La Sénia i despedir-me pel llarg trajecte que tenia per davant i ja no podria veure més fins l’arribada al poble.

Durant les setmanes prèvies havia fet molt bé els entrenaments, descansos, alimentacions i auto-massatges per afrontar la cursa i acabar-la amb garanties, estava preparat i n’era conscient de la feina ben feta, no tenia massa dubtes. Sabia que seria dur però estava preparat per afrontar-ho.

Dades de Marató La Fageda

Sortida Marató: 7:30h Camp Municipal d'Esports

Distància total: 42 km

Desnivell acumulat: 4.920 m

Alçada màxima: 1.113 m

Alçada mínima: 357 m

Desnivell positiu: 2.460 m

Havent estudiat bé els perfils i els avituallaments (11, ben repartits) tenia preparada la meva estratègia per acabar dins del temps de tall de 8 hores, en condicions. Mentalment havia repartit la travessa en els avituallaments i fer-ne valoracions globals als quilòmetres 14 (Els Plans), 27 (La Fou) i Pallerols (37), de tal com em sentia i el que podia fer ... però això és el pla A i ... fins que no entres dins el cor del Port no saps al que t’enfrontaràs.

Arribats a La Sénia, trobada amb molts coneguts i vells amics, Joan i Enric, recollida de dorsal i bossa del corredor (amb oli i la millor samarreta d’una cursa, un 10 de disseny),... posar-nos l’armadura i cap al “corralito” ... nervis templats i ... sembla que serà un bon dia.

Sortida al trote que això va per a llarg, més aviat molt enrere però no em preocupava, per que sabia al que anava al Port, gaudir-lo, passar-ho bé per la muntanya i tornar a casa per explicar-ho.

I mentre ens dirigíem al Port ... en motiu de la sisena edició de la Marató de la Fageda es celebraven Curses Infantils amb l'esperit de fomentar l'esport entre els més joves, i allí es van presentar Mar i Roger.

Sortida en massa i al lio ... i havent viscut l’experiència, van coincidir tots dos en que els circuits eren molt curts i camins estrets, que no havien tingut quasi temps de saborejar ... i que quan podrien fer curses com el papa??? ... sense comentaris.

 Mentre això passava la poble ... les senderes pedregoses del Port no paraven de pujar des del Mas de Toril (km 3) i Plans del Francès (km 6), desprès es moderava el pendent però en pujada continua i passada l’Escaleta (km 10) ja planejava fins arribar als Plans (km 14), em trobava molt bé i en bones sensacions, tot i els llargs quilòmetres de pujada. Amb la sensació de que fins hi tot podia fer una bona cursa (dins el meu nivell) i el temps previst el podria reduir.

Desprès de l’avituallament dels plans una forta pujada i ... una llarga baixada, ja al ben mig del Port, amb molt ombra i boscos imponents, on començaven uns quilòmetres de zona salvatge.

La baixada arriba fins la Font del Teix (km 18), avituallament i apretar les dents amb les temibles pujades i baixades del propers 9 km, autentica vara de medir per saber si sobreviuràs.

Amb tot l’esforç realitzat ja noto els primers símptomes de gran esforç però ja estic a les Tosques (km 21), quasi meitat cursa i em refresco amb el rierol de l’avituallament, amb tres hores de cursa la calor ja es ben forta, sort de les zones ombrívoles ... animat per tot plegat arrenco a pels propers 5 km ... fins aquí no havia tingut cap problema, havia fet la primera meitat amb solvència i encara em quedaven moltes forces, les cames i el cap responien com mai ... però les curses llargues no són mai fàcils i ens plantegen reptes i adversitats on hem de prendre decisions al límit i mantenir el cap fred i valorar tot plegat.

Un quilòmetre desprès de les Tosques s’havia de creuar un barranc que baixada ple d’aigua i creuar per roques mullades, quan era al ben mig una lliscada em va fer caure d’esquena sobre les roques, ... vaig notar dolor a la part baixada de l’esquena, quasi al cul, als braços, ... poc a poc em vaig poder moure i podia caminar i ben poca cosa més ...

No volia plorar, encara que m’ho demanes el cos, aquest cop la Montse no seria a cada avituallament per animar-me, era sol al mig de la salvatge naturalesa, tenia que continuar i resistir ... de pujada sentia molt dolor i caminar i gràcies... Vaig decidir seguir amunt i amunt ... era un autèntic calvari ... les cames i el cor forts i no podia fer rés ... una adversitat que no havia valorat que passes.

Quan vaig ser dalt i tocava baixar, la cosa va millorar ... em feia mal però podia córrer sense veure cap estel. I desprès més pujada penitent, a més de la forta calor ... amb molt d’esforç i ràbia arribo dalt de tot abans de baixar fins la Fou. Una llarga i bonica baixada que no vaig disfrutar pel dolor mentre pensava: “... en ser a la Fou ja decidiré plegar o descansar fins morir ...”.

Per fi arribava a animat i sorollós avituallament clau de La Fou (km 27), curiosament amb el temps que tenia previst arribar-hi ... i això em va donar molts ànims i vaig decidir que avui no era el dia de caure de genolls i abandonar, tot i que em quedava una llarga pujada per davant i que patia molt ...

Desprès de descansar un 10 minuts i recuperar-me força anímicament decideixo que avui lluitaré mentre les cames i el cor aguantin i el cop i les seqüeles hauran d’esperar per enderrocar-me.

Tot i la llarguíssima pujada fins altre cop els Plans, vaig tenir molta paciència i no defallir ... durant la pujada vaig trobar-me gent ben enrampada de les cames i vaig cedir sense dubtar el ph-quirogel que duia i gels líquids per animar-se, això de dur el dorsal 112 era per alguna cosa ... vaig seguir sense mirar enrere fins arribar als Plans (km 30).

Ara tocava tenir concentració i seguir amb el ritme que pogués fins al poble. Una mica més de pujada no tan dura però ja eren molts quilòmetres a les cames ... quan ja era apunt de ser al punt més alt els núvols eren ben negres i la fina pluja ens refresca una mica ... entre pluges, que deixen les roques i pedres mullades, el ritme es per no tornar a caure ... torno a passar a per l’Escaleta (km 33) em bec dos gots d’aigua i quasi no els dic rés als de l’avituallament, ... proper objectiu: arribar sense caure a Pallerols.

La tempesta ja ens abraça per les crestes altes, molta aigua, llamps i trons, ... senderes que són rierols, ... sento que això ja no és una cursa més, que és la vida el que s’ha de salvar i posar a refugi, ... a pocs metres sento crits d’un corredor que després de tot el que ha patit per arribar fins a aquell punt es torça el peu i m’aturo a ajudar-lo amb més pomada pels seu turmell, molt inflat, se li farà molt dur arribar a Pallerols i em diu que continuï que ja arribarà, durant uns minuts tinc dubtes de no seguir amb ell i ajudar-lo ... se’m remou la consciència ... i la pluja encara cau amb molt més força, molts trons, ...

Enmig de l’aiguat només vull arribar al poble i a Pallerols (km 37) quasi ni bec aigua, però si menjo dos taronges a galls,... en filant l’última i perillosa baixada ... comença la pedregada i els senders on rius de d’aigua i gel ... les paraules èpiques es quedarien curtes.

Amb el cel obert, com si fos una treva de la tempesta, arribo a l’últim avituallament (km 40), ara ja si que m’hi veig, ara ja se que ho aconseguiria, ... però una última rampa d’asfalt em fa patir  molt més del que voldria,... baixada directa fins al poble, entro al pavelló de la Sénia i m’esperen per creuar l’arc d’arribada la Mar i el Roger, que em porten volant fins als braços de la Montse, ja sóc a casa i sóc viu. Ha estat dur, però he resistit i les cicatrius del cos i de la ment m’han fet més fort.

Un cop passat tot he de dir que els CER trial la Sénia fan una cursa de 10, excel·lentment ben organitzada (insuperable vaja), absolutament tot és de molt nivell i dona gust. Els avituallament amb gent que anima i t’ajuda, els circuit molt ben senyalitzat i passant per llocs increïbles que si no fos per la cursa serien difícils de fer, un 11 per tots ells i no dic que per repetir per que es una cursa molt dura, però si es pot no ho dubtaré.

I com no, un record per la Montse que va patir com mai al no saber més que les dades de l’aplicació de la Marató de la Fageda anava mostrant. Va ser el meu suport moral als moments debilitat.

Salut i muntanyes!!!! I llarga vida a la Marató de la Fageda!!!

La Cameta Coixa 2015

Per segons any puc explicar la sort que vaig poder tenir d’arribar a córrer una cursa com la de “La Cameta Coixa” de Miravet aquest 2015. Prova de la Copa Catalana i del Circuit de Terres de l'Ebre de Curses per Muntanya.

 

Des de l’últim cop que vaig participar a una cursa (a peu) hi havia passat uns 3 mesos al Pinell de Brai i ja no era un novell en curses, i sabia el que em trobaria i la duresa de la cursa de la Cameta Coixa, però anem per pams.

Diumenge 22 de febrer, sortim tots quatre dels Pallaresos ben aviat per arribar a Miravet i recollir el dorsal a la plaça de l’Arenal. Després d’un dissabte de carnestoltes que em va passar factura en excés en alguns moments de la cursa. Massa coses...

Quan ens plantem a Miravet … tot el riu crescut al màxim i 7ºC, fresqueta suau de ribera … però el dia semblava boníssim per córrer. Dorsal C-263 en mà em poso la cuirassa de cavaller templari i pujem cap al castell, on hi havia la sortida de la cursa.

L’ambientació de l’època medieval per rebre al corredors ... entrem dins el patí d’armes .... i hi ha torxes a les escales i un canó per commemorar el 1714.

Estem tots contents i nerviosos, i això que hi havia molts corredors d'èlit de la provincia i d'arreu de Catalunya ... ja arribat l’hora... Paraules d’ànims des de l’organització, “Carmina Burana” pels altaveus i canonada dins al pati d’armes!!! Ja estem ja comença la cursa... Sortim en tromba per la porta del castell i voltegem les muralles fins trobar un tram de carretera fins que enfilem un senderó per la muntanya ...

·         Distància total aproximada: 22 km

·         Desnivell acumulat positiu aproximat: 1.400 m

·         Alçada màxima: 340 m. (Talaia)

·         Hi haurà una cronoescalada d'ascensió a la Talaia. (303 m ascensió amb 1,7 km)

·         Corriols i senders: 99% i Asfalt: 1 %

Amb la cursa a bon ritme alt, però vaig trobant el meu lloc i ritme. Els primers quilòmetres ho passo malament per la poca bondat de dissabte (tarde plantat, sopar excessiu, dormir poc,... un desastre).

 
La primera pujada és corredora, però té cap dificultat. Sempre va tothom al seu ritme i no forço massa.

Després tram de baixada combinant sendera i camí ample, però cap problema seguint la marxa.

La segona pujada també força corredora i poc dura, aprofito per gaudir del paisatge.

La tercera pujada, és curta i no massa dura per un senderó bonic. I el sol ja comença a notar-se i ja veig que no m’he abrigat massa.

Després baixada ja fins al riu per senderó corredor i sense treva. Baixa fins baix al riu, que hi ha un avituallament, paro un estona per veure del paisatge al costat del riu.

Després ve un tram prop del riu, abans de la crono, on un senderó amb algunes pedres i roques i vaig sol durant una bona estona. No veig ningú ni davant ni sento ningú per darrera. Penso que dec anar fatal i dels últims, però m’es ben igual jo a lo meu.

Una vegada comença la cronoescalada de la quarta pujada, la més difícil i llarga de la cursa, no la puc córrer massa per la duresa i el cansament amb que arribo a aquest punt. Però molt millor que l’any passat i sense tant patiment vaig pujant (caminant sovint això si).

Com més amunt el paisatge assolellat t’anima enmig de la dura es comença a sentir un gaiter que anima la festa.

Acaba la cronoescalada, comença un dels trams aeris pel crestall de la Talaia és força tècnic i amb pedres i roques amb vistes a riu i a interior.

Després de la cresta la baixada primer tram tècnic i els quàdriceps aguantant tot i la tralla, després baixada més suau i corredora. Fins aquí podria dir que bé ...

Part final i última pujada, no és llarga, però duríssima, amb paciència m’emprenc, pendents pronunciades, roques, ... Un cop soc a dalt ja veig el castell a prop i mig ensumo la glòria de creuar la meta.   

Últim quilòmetre per sendera a tocar de les muralles del castell ...  i abans d’entrar-hi ... el que més necessitava, les ales de la Mar i Roger em fan fer els últims 500 metres sense tocar el terra de la l’arribada i més enllà mons pares, donant-me alè al final i més a prop del cel la Montse aquí necessitava abraçar més que mai i curar-me el dolor que ja m’estava desfent el cos després de 3 hores llargues ...

Les fotos són prou explícits del que vam viure els que vam tenir la sort de participar a la VIIª Cursa de la Cameta Coixa de Miravet, una matricula d’honor amb tot, organització, avituallaments, voluntaris, sortida del castell, animació per als acompanyants, bossa del corredor, ... no acabaria, moltes gràcies poble de Miravet.

Resumint, cursa dura i tècnica però molt xal·ladora, i si, m’agradaria repetir l’any vinent, sense dubte. L’organització i voluntaris sense paraules, enhorabona a tots. Salut i Muntanyes!!!