Marató de la Fageda - La Sénia (26-abril-2015)

MARATÓ DE LA FAGEDA. LA SÈNIA (26-ABRIL-2015)

Ja havia arribat el mes d’abril i entre el temps boig de la primavera m’havia plantat davant un d’aquells dies que somnies en silenci, la cursa per muntanya “Marató de la Fageda” que celebrava la seva 6ª edició el dia 26 d’abril a La Sénia. Una prova competitiva federada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i puntuable per al 7è Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre.

Tota la família ja ens havíem desplaçat el dia abans a Ulldecona per no tenir que matinar massa. De fet, vaig tenir el gran recolzament de la Montse per dur-me a La Sénia i despedir-me pel llarg trajecte que tenia per davant i ja no podria veure més fins l’arribada al poble.

Durant les setmanes prèvies havia fet molt bé els entrenaments, descansos, alimentacions i auto-massatges per afrontar la cursa i acabar-la amb garanties, estava preparat i n’era conscient de la feina ben feta, no tenia massa dubtes. Sabia que seria dur però estava preparat per afrontar-ho.

Dades de Marató La Fageda

Sortida Marató: 7:30h Camp Municipal d'Esports

Distància total: 42 km

Desnivell acumulat: 4.920 m

Alçada màxima: 1.113 m

Alçada mínima: 357 m

Desnivell positiu: 2.460 m

Havent estudiat bé els perfils i els avituallaments (11, ben repartits) tenia preparada la meva estratègia per acabar dins del temps de tall de 8 hores, en condicions. Mentalment havia repartit la travessa en els avituallaments i fer-ne valoracions globals als quilòmetres 14 (Els Plans), 27 (La Fou) i Pallerols (37), de tal com em sentia i el que podia fer ... però això és el pla A i ... fins que no entres dins el cor del Port no saps al que t’enfrontaràs.

Arribats a La Sénia, trobada amb molts coneguts i vells amics, Joan i Enric, recollida de dorsal i bossa del corredor (amb oli i la millor samarreta d’una cursa, un 10 de disseny),... posar-nos l’armadura i cap al “corralito” ... nervis templats i ... sembla que serà un bon dia.

Sortida al trote que això va per a llarg, més aviat molt enrere però no em preocupava, per que sabia al que anava al Port, gaudir-lo, passar-ho bé per la muntanya i tornar a casa per explicar-ho.

I mentre ens dirigíem al Port ... en motiu de la sisena edició de la Marató de la Fageda es celebraven Curses Infantils amb l'esperit de fomentar l'esport entre els més joves, i allí es van presentar Mar i Roger.

Sortida en massa i al lio ... i havent viscut l’experiència, van coincidir tots dos en que els circuits eren molt curts i camins estrets, que no havien tingut quasi temps de saborejar ... i que quan podrien fer curses com el papa??? ... sense comentaris.

 Mentre això passava la poble ... les senderes pedregoses del Port no paraven de pujar des del Mas de Toril (km 3) i Plans del Francès (km 6), desprès es moderava el pendent però en pujada continua i passada l’Escaleta (km 10) ja planejava fins arribar als Plans (km 14), em trobava molt bé i en bones sensacions, tot i els llargs quilòmetres de pujada. Amb la sensació de que fins hi tot podia fer una bona cursa (dins el meu nivell) i el temps previst el podria reduir.

Desprès de l’avituallament dels plans una forta pujada i ... una llarga baixada, ja al ben mig del Port, amb molt ombra i boscos imponents, on començaven uns quilòmetres de zona salvatge.

La baixada arriba fins la Font del Teix (km 18), avituallament i apretar les dents amb les temibles pujades i baixades del propers 9 km, autentica vara de medir per saber si sobreviuràs.

Amb tot l’esforç realitzat ja noto els primers símptomes de gran esforç però ja estic a les Tosques (km 21), quasi meitat cursa i em refresco amb el rierol de l’avituallament, amb tres hores de cursa la calor ja es ben forta, sort de les zones ombrívoles ... animat per tot plegat arrenco a pels propers 5 km ... fins aquí no havia tingut cap problema, havia fet la primera meitat amb solvència i encara em quedaven moltes forces, les cames i el cap responien com mai ... però les curses llargues no són mai fàcils i ens plantegen reptes i adversitats on hem de prendre decisions al límit i mantenir el cap fred i valorar tot plegat.

Un quilòmetre desprès de les Tosques s’havia de creuar un barranc que baixada ple d’aigua i creuar per roques mullades, quan era al ben mig una lliscada em va fer caure d’esquena sobre les roques, ... vaig notar dolor a la part baixada de l’esquena, quasi al cul, als braços, ... poc a poc em vaig poder moure i podia caminar i ben poca cosa més ...

No volia plorar, encara que m’ho demanes el cos, aquest cop la Montse no seria a cada avituallament per animar-me, era sol al mig de la salvatge naturalesa, tenia que continuar i resistir ... de pujada sentia molt dolor i caminar i gràcies... Vaig decidir seguir amunt i amunt ... era un autèntic calvari ... les cames i el cor forts i no podia fer rés ... una adversitat que no havia valorat que passes.

Quan vaig ser dalt i tocava baixar, la cosa va millorar ... em feia mal però podia córrer sense veure cap estel. I desprès més pujada penitent, a més de la forta calor ... amb molt d’esforç i ràbia arribo dalt de tot abans de baixar fins la Fou. Una llarga i bonica baixada que no vaig disfrutar pel dolor mentre pensava: “... en ser a la Fou ja decidiré plegar o descansar fins morir ...”.

Per fi arribava a animat i sorollós avituallament clau de La Fou (km 27), curiosament amb el temps que tenia previst arribar-hi ... i això em va donar molts ànims i vaig decidir que avui no era el dia de caure de genolls i abandonar, tot i que em quedava una llarga pujada per davant i que patia molt ...

Desprès de descansar un 10 minuts i recuperar-me força anímicament decideixo que avui lluitaré mentre les cames i el cor aguantin i el cop i les seqüeles hauran d’esperar per enderrocar-me.

Tot i la llarguíssima pujada fins altre cop els Plans, vaig tenir molta paciència i no defallir ... durant la pujada vaig trobar-me gent ben enrampada de les cames i vaig cedir sense dubtar el ph-quirogel que duia i gels líquids per animar-se, això de dur el dorsal 112 era per alguna cosa ... vaig seguir sense mirar enrere fins arribar als Plans (km 30).

Ara tocava tenir concentració i seguir amb el ritme que pogués fins al poble. Una mica més de pujada no tan dura però ja eren molts quilòmetres a les cames ... quan ja era apunt de ser al punt més alt els núvols eren ben negres i la fina pluja ens refresca una mica ... entre pluges, que deixen les roques i pedres mullades, el ritme es per no tornar a caure ... torno a passar a per l’Escaleta (km 33) em bec dos gots d’aigua i quasi no els dic rés als de l’avituallament, ... proper objectiu: arribar sense caure a Pallerols.

La tempesta ja ens abraça per les crestes altes, molta aigua, llamps i trons, ... senderes que són rierols, ... sento que això ja no és una cursa més, que és la vida el que s’ha de salvar i posar a refugi, ... a pocs metres sento crits d’un corredor que després de tot el que ha patit per arribar fins a aquell punt es torça el peu i m’aturo a ajudar-lo amb més pomada pels seu turmell, molt inflat, se li farà molt dur arribar a Pallerols i em diu que continuï que ja arribarà, durant uns minuts tinc dubtes de no seguir amb ell i ajudar-lo ... se’m remou la consciència ... i la pluja encara cau amb molt més força, molts trons, ...

Enmig de l’aiguat només vull arribar al poble i a Pallerols (km 37) quasi ni bec aigua, però si menjo dos taronges a galls,... en filant l’última i perillosa baixada ... comença la pedregada i els senders on rius de d’aigua i gel ... les paraules èpiques es quedarien curtes.

Amb el cel obert, com si fos una treva de la tempesta, arribo a l’últim avituallament (km 40), ara ja si que m’hi veig, ara ja se que ho aconseguiria, ... però una última rampa d’asfalt em fa patir  molt més del que voldria,... baixada directa fins al poble, entro al pavelló de la Sénia i m’esperen per creuar l’arc d’arribada la Mar i el Roger, que em porten volant fins als braços de la Montse, ja sóc a casa i sóc viu. Ha estat dur, però he resistit i les cicatrius del cos i de la ment m’han fet més fort.

Un cop passat tot he de dir que els CER trial la Sénia fan una cursa de 10, excel·lentment ben organitzada (insuperable vaja), absolutament tot és de molt nivell i dona gust. Els avituallament amb gent que anima i t’ajuda, els circuit molt ben senyalitzat i passant per llocs increïbles que si no fos per la cursa serien difícils de fer, un 11 per tots ells i no dic que per repetir per que es una cursa molt dura, però si es pot no ho dubtaré.

I com no, un record per la Montse que va patir com mai al no saber més que les dades de l’aplicació de la Marató de la Fageda anava mostrant. Va ser el meu suport moral als moments debilitat.

Salut i muntanyes!!!! I llarga vida a la Marató de la Fageda!!!