Buscant un peto a mitjanit(In Search Of A Midnight Kiss-2008), dirigida i escrita, amb un romàntic i directe blanc i negre, per Alex Holdridge, i està protagonitzada per Wilson (Scoot McNairy) i Vivian (Sara Simmonds), dos desconeguts que es posen en contacte a partir de que el millor amic del Wilson, en Jacob, l'estigui apretant tota la tarda prèvia a cap d'any perquè comenci a oblidar-se de la seva ex (que el va deixar fa 3 mesos) i conegui algú amb qui passar la "New Year's Eve". Per fer-ho, que millor que utilitzar la pàgina www.craigslist.org, per posar un anunci de "Busco parella per aquesta nit"
La Vivian contesta i queda amb ell per fer-li passar una espècie d'entrevista ràpida, amb altes tios que ha citat també, i així poder decidir quin d'ells no és un sortit i "potser" quedar per passar el cap d'any ...
A partir d'aquí, Wilson no seria el candidat ideal però ella no te gaire més a triar i comencen a avaluar-se mútuament caminant per tot Los Angeles sense parar de parlar. La situació agafa alçada a partir del joc que proposa la Vivian: Explica'm un secret que mai hagis dit a ningú...
Que dir-vos .... una altra de les meves imprescindibles de cinema independent americà ... parlant del difícil que es trobar l'amor en aquest món que vivim (i que necessitem més que mai), de la por al compromís i de la por a la soletat .... i de com saber tirar endavant amb actitud.
L'altre dia vaig escoltar un àlbum inspirat en la música folk que és feia a finals dels 70, i en grups com The Byrds o músics com Neil Young, Bob Dylan i Leonard Cohen. L’àlbum és "East of electric" (2008) i ella és Anne McCue.
L’Anne nascuda a Austràlia i adoptada a Nashville, esta considerada com una de las veus més interessants del nou country alternatiu americà.
És una excel·lent guitarrista, a més de multi-instrumentista, aprofita per tocar en els seus àlbums des de guitarres, banjo, mandolina, baix, ukelele, lap steel, bateria, orgue, ... Toca blues, rock, folk, ... Té sis àlbums al mercat, però aquest últim "East of electric", és preciós. Va ser la seva sorprenent veu la que em va enganxar, poc a poc vaig anant descobrint les seves cançons, la seguretat amb que toca la guitarra i la seva veu cansada, sense alè que te envolta em produeix una sensació de benestar.
Com deia abans en aquest disc es vol mantindre fidel al folk dels anys seixanta , poca instrumentació, donant preferència a l’historia i la melodia. Un grapat de bones cançons on particularment "Beautiful thing" m’encanta. La seva pagina web és: www.annemccue.com
Beautiful Thing (Anne McCue)
Are you lonely tonight? Does the dark take your hope? Yes, you're lonesome tonight A siren screams through your soul It's a beautiful thing if you know who you are Just to know who you are It's a beautiful thing if you know who you are Just to know who you are Are you forsaken tonight? Left alone there to plead You're like a convict tonight Praying for a reprieve It's a beautiful thing if you know who you are Just to know who you are It's a beautiful thing if you know who you are Just to know who you are An old black dress A blood red glove You're a cold hearted woman no man could ever love There's no sanctity here, no reality here Just the light creeping in through the curtains The pale blue moon, it reminds you of lust So you crawl through the rooms Where love was won and lost There's no certainty here, no divinity here Just the flame dying out from the fire It's a beautiful thing if you know who you are Just to know who you are It's a beautiful thing if you know who you are Just to know who you are
Com no he pogut enllaçar la cançó, aqui en va una de tranquileta per a deixar sonant i relaxar la ment, tot i que en te de més guitarreres. Així dona gust, per a tots vosaltres: Anne McCue amb "Coming to you" ...
Aquí va una jam-session amb Jess Leary on es mostra el seu costat més rocker, sense paraules ...
A mitjants d'abril es deixarà caure per Bilbao (18 d'abril a l'Euskalduna Jauregia), haviam si puc enredar a la Montse i ens allarguem a disfrutar un parell d'hores. Salut i rock.
"Out of the night that covers me, Black as the pit from pole to pole, I thank whatever gods may be For my unconquerable soul.
In the fell clutch of circumstance I have not winced nor cried aloud. Under the bludgeonings of chance My head is bloody, but unbowed.
Beyond this place of wrath and tears Looms but the Horror of the shade, And yet the menace of the years Finds and shall find me unafraid.
It matters not how strait the gate, How charged with punishments the scroll, I am the master of my fate: I am the captain of my soul."
Aquest poema inspirador fou escrit per William Ernest Henley l'any 1875, i que estava inclós al recull de poemes "In Hospital".
L'última pel·licula de Clint Eastwood porta el titol d'aquest poema, que suposadament Nelson Mandela dona al capità de la selecció de rugby Francois Pienaar.
Aquí va la traducció del poema Invictus al castellà en codi QR, per a fer-ho una mica més emocionant i modern ...
Ayiti (terra de grans muntanyes) va ser el nom dels indígenes tainos donaren a la part occidental de l'illa "la Hispaniola".
Antiga colònia francesa, va ser un dels primers països d'Amèrica a declarar la independència (1 de gener de 1804), quan la població esclava d'origen africà es va revoltar contra la metròpoli i esdevingué la primera "república negra" del món, a més de ser l'únic estat del món creat a partir d'una rebel·lió d'esclaus. Des de llavors ha estat un dels països més pobres, en bona part a causa de l'agitada vida política, amb dictadures corrompudes i violentes durant la major part de la seva història, les intervencions de potències estrangeres, i les catàstrofes naturals.
Precisament va ser el terratrèmol (7,0 º a l'escada de Richter) del 12 de gener de 2010 el que va fer remoure algunes consciències del malament que estava aquest país, que per ell mateix no se'n podia sortir dels greus danys soferts i quasi 200.000 persones mortes.
De manera solidària, l'Associació Esportiva d'Amics i Veterans dels Pallaresos va organitzar una pedalada solidària per Haití el 7 de febrer, per recaptar diners de la Creu Roja i contribuir a la causa. L'èxit de participació (quasi 150 bikers) va ser recompensat en un dia inmillorable per fer una ruta de 38 km per carretera, pistes i senderes dins els termes dels Pallaresos, la Secuita, Vilabella, Renau i el Catllar.
Com a anècdota del dia dir que va alguns (uns 15) ens vam passar el desviament de la ruta i vam fer la volta al revés de la marxa oficial, però va tenir la seva gràcia ... a l'àlbum virtual hi han algunes fotos del dia solidari. Se que no va ser molta cosa, pel que realment fa falta a Ayiti, però desitjo de tot cor que poguem continuar ajudant als que ho necessiten i agrair als que van organitzar la ruta en BTT solidària.
Ja fa uns mesos, bé quasi fa un any vaig fer un viatge per terres galegues amb tota la família i la veritat és que "el nostre viatge" va ser més paregut a un infern que al paradís de terra y mar que podeu veure amb algunes fotos. Espero que amb el temps acabi sent un record de inmillorables paisatges i excel·lent menjar. Un enllaç amb algunes fotos ....
Os Pinos (Himne de Galiza)
"Que din os rumorosos Na costa verdecente, Ó rayo trasparente, Do prácido luar...? Que din as altas copas D'escuro arume arpado, Co seu ben compasado, Monótono fungar...? Do teu verdor cingido, É de benígnos astros, Confin dos verdes castros, E valeroso clán, Non dés a esquecemento, Da injuria o rudo encono; Despérta do teu sono, Fogar de Breogán. Os boos e generosos, A nosa voz entenden; E con arroubo atenden, O noso rouco son; Mas, sós os ignorantes, E férridos e duros, Imbéciles e escuros No-nos entenden, non. Os tempos son chegados, Dos bardos das edades, Q'as vosas vaguedades, Cumprido fin terán; Pois donde quer gigante, A nosa voz pregóa, A redenzón da bóa Nazón de Breogán"
Amb l'arribada del nou any també arriben les bones noticies del món cinematogràfic amb l'estrena exclusiva en DVD doble de la pel·lícula "L'Illa dels Destins Encreuats" amb el montatge cinematogràfic i les 10 seqüències eliminades del montatge del director, on es capta tota la dimensió més humana dels protagonistes de la història. A més a més una muntanya (quasi 4 hores) de material addicional amb escenes eliminades, tomes falses, tràilers, vídeos exclusius i milions de fotografies, la premiere, ..... amb això ja s'arribat al final del camí.
LA HISTÒRIA SENSE FI (DVD-1)
Montatge Cinematogràfic (89:00 min.) 10 seqüències addicionals del montatge del director (31:00 min.)
CAMINS “Cròniques del Món (1994-1999)” (4:00 min.) “Laboral 1998” per Abel Menéndez del Val (11:00 min.) “Stairway to Heaven” versió instrumental per Montse Tallada (2:31 min.) “Viatjar - Un sentit per viure” (8:17 min.) “La Nit de les Mirades Furtives” Extended-Uncuted-Unrated version (9:31 min.)
L'any passat abans d'acabar de tancar les activitats encara em vaig poder endur una de les grans nits de l'any, amb la gran escapada amb la Montse al concert de Fito & Fitipaldis al Palau Sant Jordi (12-12-2009). Quin concert ..... si es que va ser un no parar de gaudir rock i viure totes i cadascuna de les cançons, amb moments personalment molt memorables, que tan m'errisaven la pell com em feien trempar (whisky barato, soldadito marinero (amb la gent cantant a pel), me equivocaria otra vez, por la boca, el final de festa amb acabo de llegar... ) van ser un parell d'hores de divertiment i es que quan els de dalt de l'escenari s'ho passen bé i tenen complicitat el public ho nota, un concert molt recomanable. Aquí van unes fotos al nou àlbum virtual. Un cop més salut i rock 'n' roll!!!!