Avui és el dia en que s'ha escollit com el dia mundial de la poesia i aquí va una de les meves favorites i més inspiradores (traducció al català, per fer més fàcil la lectura) .... If de Rudyard Kipling
Si... Si pots mantenir el cap sobre les espatlles quan uns altres el perden i te’n carreguen la seva culpa, Si confies en tu mateix encara que tothom dubti de tu, però tot i això tens en compte els dubtes aliens; Si pots somiar i no fer-te esclau dels somnis; Si pots pensar sense fer dels teus pensaments una meta; Si topes amb Triomf i Derrota en el teu camí i tractes de la mateixa manera a tots dos impostors, Si pots fer un munt amb totes les teves victòries Si pots llançar-les al capritx de l'atzar, i perdre, i tornar a començar de cap i de nou sense que et surti dels llavis una queixa; Si assoleixes que el tremp i el cor et siguin fidel company i resisteixes encara que et minvin les forces amb l'única ajuda de la voluntat, que diu: “Endavant!”
Si pots parlar amb multituds matenint la virtut, i si encara anant al costat dels reis conserves la senzillesa, Si no et poden ferir ni amics ni enemics, Si tothom et reclama i ningú et necessita; Si pots omplir un implacable minut amb seixanta segons de combat ferotge, teva és la Terra i els seus fruits cobejats, I, encara més: seràs un Home, fill meu!
Aprofitant una de les poques ocasions que tenia per fer una bona excursió amb Ismael ens vàrem decidir per pujar a la nostar estimada Serra del Montsant a passar el Grau de l'Escletxa, inédir per als dos.
Més que una caminada va ser tota una aventura degut a les condicions climatológiques que ens vàrem trobar. A la cartoixa (en ruines evidentment) de Scala Dei, al ben mig del Priorat, als peus de la Serra del Montsant la temperatura a les 8:00 rondava els -3 ºC i tot era calma.
Sense temps de pensar agafem el camí que s'enfila fins les parets de la serra i el sol ens comença a tocar i la roba va sobrant .... és un dia inmillorable per pujar per la cara sur de la serra tot i el fred temps del matí.
Per poder arribar a dalt de la serra s'ha d'atravessar el grau de l'escletxa, pas estret però sense cap problema, amensy del vertigen que pot causar pels tallats que vas deixant enrrere.
Un cop superat el desnivell i ens plantem a la prt alta de la serra, comença una nova situació com si ens haguessim canviat de pais ... en un dia clar esperavem veure les planes de Lleida, però el que sn vam trobar va ser boira atapeïda, vent del nord potent i una glaçada hinvernal .... la diferència de 100 metres més avall devia de ser de uns 20 ºC (sense exagerar). Així que els merescut descans que voliem fer en arribar dalt de tot ho vam deixcar per la baixada al racer del vent.
Els quilómetres que vam fer per la part alta van ser resseguint les marques, per que la boira no ens deixava contemplar cap panoràmica paisatgística.
Seguint les senderes marcades passem per algunes roques curioses i la poca vegetació totalment glaçada, arribem a la Cogulla (un dels punts més alts de la serra i muntanya emblemàtica juntament amb la Corbatera). Ara ja només nes cal anar baixant i quan fem les primeres senderes entre roques ja tornem a guadir del sol i de la visió del Priorat i fem el descns abans de fer el tram final fins Scala Dei.
Excursió molt bona per fer cames i gaudir del paisatge, tot i que el temps ens va privar de les panoràmiques més aeries des de dalt de la serra. Això si cal anar ben preparat (fisicament) i ben esmorçat.
Us deixo la ruta del wikiloc per que la disfruteu: Scala Dei
Algunes fotografies de la ruta Scala Dei - grau de l'Escletxa - la Cogulla - Camí dels cartoxians - Scala Dei
Intent d'escalada (en BTT!!!!) a la Torreta de la Serra del Montsià ... evidentment encara "no en tinc prous" per escomentre un repte així, però s'havia d'intentar.
Els primers quilometres van suaus fins arribar a la falda de la serra (Mas de Mulet) i després .... més m'hagués valgut fer un bon esmorzar, per que la màquina requereix la màxima potència per pujar les primeres rampes i després ... les trialeres estretes, brutes (per anar-hi amb btt), amb arrels i roques de totes mides i poc més amunt del corral de Tabola, em rendeixo i agaudeixo de les meravelloses vistes de la Serra de Godall i del Port. I comença la part xaladora, volant direcció a l'ermita de la Pietat per les trialeres ..... quina passada.
Feia uns dies que volia incloure aquest video en timelapse de la muntanya Matterhorn (també és coneix com Cervino a Italia), un dels simbols dels Alps i també de totes les muntanyes de tot el món, realitzat per Christian Mülhauser i que ve com anell al dit per fer una menció al Dia Mundial de les Muntanyes, que va ser el passat 11 de desembre, que casualiats de la vida és el dia del meu aniversari, coses del destí?
Gaudíu del video "The peak" ....
Com sempre l'home s'ha sentit meravellat per les muntanyes, sempre han volgut fer coses per imitar-ho, com va fer l'arquitecte francés Jean-Michel Ruols amb la torre de Caldea (Andorra) i a la vegada ha meravellat a més homes, i aquí en vau una mostra .... tot i que hauria d'incloure alguna foto de muntanyes que més estimo, però aixo ja serà en un altre post ...
Aquest passat diumenge dia 16 de desembre es van realitzar varies activitats per recaptar diners per la Marató de TV3, enguany per al càncer (en general), i dintre les les varies activitats vaig triar per la col·laboració participar a la cursa de BTT que van fer a Cabra del Camp, a la comarca de l'Alt Camp, i que vaig ajuntar solidaritat per la causa i passió muntanyera.
Després del fred intens de l'any passat els 7 o 8 ºC de més s'agraien, però el fred era per no estar aturat fora de cap refugi. Aquesta "bona temperatura" es va notar amb l'afluència de molts aficionats a la bici, em sembla que entre els dos circuits vam ser 400 entusiastes, molt bónic.
Per l'organització, molt bé, l'arribada de la gent d'arreu anar organitzant pels bancals l'aparcament i a recollir el dorsal (Nº 383) i bossa de propaganda variada i després ... a lo que hem vingut, descàrregar bici, abrigar-mos, estiraments ... i cap al camí ... Aquest cop no tenia massa estrategia per fer una bona cursa, primer arribar bé de cames a la primera pujada forta, després anar controlant pel verteginós descens (poca trialera aixó si) i despres anr pujant i els ultims 3 km fer l'atac per esgarrapar algo de temps.
Més o menys es va anar complint el previst, però als últims quilómetres vaig intentar fer alguna escapada peró no vaig poder fer cap avançament, un altra cursa serà ... en resum molt satisfet per tot el referent a la cursa i el bon ambient ciclista i també molt satisfet amb la col·laboració dels participants per la noble causa (que tot i no ser cap cursa puntuable per cap copa del món de BTT vam posar tots un punt d'esforç per ser un dia disfrutable i competitiu, en el bon sentit de la paraula) i dels organitzadors de la cursa que un any més han fet possible la trobada.
Aqui va el track del Circuit Verd de la cursa de Cabra del Camp 2012 no te cap pérdua i es per bon camí (amb bones pendents i zones de fang com era d'esperar): Cabra del Camp 2012 (Circuit Verd)
Una ruta que tenia pendent d'explicar.... Aquí si que xalem els de la BTT ruta no molt llarga però bastant técnica. Si fossim als Estats Units i li diguessim "Fraguerau's Canyon Trail" sortirià a totes les guies de BTT, però no ho tenim aquí a Catalunya. Sortida de baixada des de l'ermita de Sant Antoni (Ulldemolins) fins a les Cadolles Fondes del riu Montsant i a partir d'aquí molt atents pel camí estret i sense marge d'error, creuem un pont de fusta i seguim fins a l'ermita de Sant Bartomeu i després anem seguint el barranc del riu fins l'aiguabarreig del pantà amb el riu Montsnat, on fem mitja volta. Si es té temps el millor és seguir fins al pantà de Margalef.
Us deixo el trak una part del sender per a fer-vos una idea, aixó si les ferides amb les rames i romigueres incontables .... Sender del Congost del Fraguerau
Aquest cap de setmana passat la familia Gavaldà - Tallada va carregar les bicis, les botes i tota l'energia al cotxe i ens vam dirigir a Ulldemolins (Priorat) per participar al Raid d'Aventura de la Serra del Montsant (Open Raid X-Races) a la categoria familiar com a l'equip "Wild Raiders" format per Mar i Quim a l'atac i Roger i Montse com equip d'ajuda a les transicions...
Val a dir que no només et fa falta tenir algo de forma física i fons per afrontar un raid per la muntanya, a més a més et fa falta tenir orientació i persistència psicològica per a frontar-ho. Tot i ser a la categoria familiar era una prova dura per la Mar (quasi 7 anys) però va donar-ho tot i més per l'equip i sobretot actitut aventurera per al que ens tenien preparat .....
Les proves del raid eren indicades a un "road book" que era secret fins al moment de començar l'aventura i juntament ens vam donar un plànol de la serra on estaven indicats els punts de control de cada part, on es puntua els "punts de control" i el temps empreat (amb horari de tall):
Camp base: Ermita de Sant Antoni
-S1: Trekking (3 km pel bosc i terreny erm de muntanya)
-S2: BTT-1 (8 km per la falda de la serra creuant algun barranc amb aigua i alguna trialera (poques) per fer cap al poble
-S3: Orientació urbana a Ulldemolins (2 km resseguint el plànol del poble buscant fites)
-S4: BTT-2 (3 km de retorn a l'ermita, que ja no vam fer)
-Slackline (progressió en corda plana)
Road-book del Raid
Plànol seccions S1, S2 i S4
Plànol secció S3
Fotos Raid
(Zona transició: Trekking - BTT)
(Wild Raiders, tot actitut)
(Estudiant roadbook i mapa)
(Sortida del Raid Montsant)
(Esforç del trekking i recuperant abans de la BTT)
(A l'atac amb la BTT!!!)
(Descans després de creuar un barranc per la serra)
(Camí cap a Ulldemolins)
(Merescuda recuperació de l'esforç)
Després de tot vam fer uns 13 km per la muntanya, que a banda de la secció de BTT, va ser camp a través intentant trobar les fites sense seguir un camí marcat com podria ser una cursa confiant amb el mapa, la bruixòla i l'instint d'orientació .... tot força dur i salvatge per la Mar, però serà un dia que no oblidarà mai i sempre recordarà com el seu primer raid, ja te ganes de més ... també dir que les seccions fetes vàrem aconseguir trobar totes les fites (alguna deu ni do on la van posar) i vàrem ajudar a orientar a algún equip de categories superiors a trobar-les, tot i ser una competició hi un bon ambient de col·laboració i TOTS els equips que ens varem creuar reconeixen el valor i l'esforç fet per la Mar en un raid.
Un especial agraïment a l'equip de suport del "Wild Raiders", Roger i Montse per la seva continua atenció a les transcions i preparació de tot el material per a fer un bon raid.
Val a dir que l'empresa organitzadora Naturtime va fer uns circuits molt bons i tota la logistica molt ben feta i es mereixen un excel·lent per tot plegat.
Un video del Open Raid X-Races Montsant 2012!!!!! Força Raiders!!!!!!
.jpg)
Salut i Muntanya!!!
