Viatjant a Ítaca

Cop de Rock!

2012-01-13T00:00:00.016+01:00

Aquest divendres passat vam anar a veure un musical a la capital i vam anar amb la direcció fixada al teatre Victòria a "xalar" de COP DE ROCK!, el musical que fa un repàs d'algunes cançons, ja clàssiques, dels països catalans i desprès de les quasi 3 hores la sensació de felicitat va ser absoluta.

"Cada matí quan em desperto
tot el meu món torna a girar.
Una cançó que sana a la ràdio
em fa sentir com mai m'he trobat.

Ja no tinc por,
la vida allà fora ens espera.
No diguis "no".
Sortim al carrer, deixem dubtes enrere.
Donam la mà, segueix-me, perquè jo.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės..."

Cop de Rock! recull, en dues parts, la banda sonora del nostre país des dels orígens de l’anomenat Rock Català. El muntatge es divideix en dues parts: la primera d’elles representa l’etapa de formació d’una jove banda de rock, i la segona, reflecteix "la segona oportunitat" que la vida ofereix als protagonistes i la seva trajectòria musical. Cop de Rock! posa la banda sonora i emocional de la història d’uns personatges que és també la història d’un moviment musical. Cançons de Brams, Els Pets, Gossos, Ja t’ho diré, Lax’n’Busto, Sau, Sopa de Cabra, Bars,... Com diu ben bé el Roc: "Jo canto en la llengua en què somio"

Els que vam viure de primera ma aquells anys sabem l’esperit que hi ha darrera de cada cançó, i agraïm la gran tasca feta per Dagoll Dagom i els germans Ten, en no haver traït l'esperit. El ritme de l’espectacle es meravellós, sobretot en la primera part, gràcies al precís muntatge del decorat giratori i uns rocs que pugen i baixen amb múltiples funcions. Els actors canten i interpreten de meravella en tota la estona, però sobre tot en l'apartat tràgic de la funció, a on la fusió de cançons tristes i d’una ambientació justa fan sentir en molts moments un nus a la gola .

Cal destacar la interpretació del cantant Llorenç Santamaria, es troba a gust en tot moment i canta amb una facilitat increïble. Així com dels protagonistes Roger Berruezo-Roc i Maria Castillo-Lluna (una veu prodigiosa i cada actuació eriça la pell) els quals ens transmeten màgia en les seves cançons.

L’única cosa negativa es que no s’hagin pogut incloure cançons de Sangtraït, tot i que es normal que tot el mon no estigui d’acord en nedar en la mateixa direcció. Salut i rock català.

Som el que fem, som el que mengem

2011-09-26T00:00:00.006+02:00

La Fundació del F.C. Barcelona ha presentat la campanya "Som el que fem, som el que mengem" amb col·laboració amb la Fundació Alícia de Ferran Adrià y altres organismes.

La campanya intenta promoure els bons hàbits alimenticis entre els nens i joves. Fa servir els ídols futbolístics que els nens i joves admiren. El primer anunci de televisió amb Gerard Piqué i Leo Messi i una web de la campanya (www.somelquefem.cat) on hi ha informació d'hàbits saludables, activitats amb tallers de nutrició, xerrades, conferències i activitats esportives.

Una bona idea per conscienciar als "grans" que els "petits" s'han de cuidar i vigilar constanment i ser un exemple d'hàbits i conductes saludables.

L'anunci de TV .....

Never let me go (Mai m'abandonis)

2011-09-22T00:00:00.002+02:00

"Mai m'abandonis" és una història molt trista i amb molts moments se't fa (se'm fa) un nus a la gola i pots fins hi tot vessar alguna llàgrima. És així, però també sorprèn per la seva contenció, subtilesa i minimalisme. "Mai m'abandonis" és una pel·lícula de Mark Romanek, que ha captat la sensibilitat de la novel·la de Kazuo Ishiguro. L'amor, l'amistat, l'ètica i el sacrifici són els grans eixos d'aquesta proposta de caire existencialista. Tot plegat a partir d'un grup d'estudiants d'un internat britànic que no troben la manera de rebel·lar-se amb la vida que els espera. A mesura que va passant el metratge la tristesa es va apoderant de tu i ja no et deixa i quan ja portes unes hores després de veure-la segueixes pensant amb lo injust de la història i amb el que els hi passa als personatges.

No desvetllaré res, però si que vull parlar dels tres protagonistes: Keira Knightley és Ruth una de les joves, és el paper més desagradable però a la vegada necessari per a la construcció d'aquesta estranya història, Andrew Gardfield és el noi, Tommy, sensible i una mica innocent; i Carey Mulligan és Kathy, la que ens explica la tremenda història dels tres protagonistes.

El resultat és una pel·lícula romàntica, i perquè enganyar-nos... trista, que et connecta amb les coses més importants de la nostra qüotidianitat.

El millor: la contenció i l'expressivitat sense paraules de Carey Mulligan, la seva interpretació és tan sensible i tan tendre que quedes absoluta i inevitablement enamorat d'ella en el mateix instant en què apareix a la pantalla tots els seus gestos, els seus silencis, la forma com llegeix els llibres i sobretot aquelles mirades que ho diuen tot sense haver de dir absolutament res. També l'evocadora banda sonora de Rachel Portman.

El pitjor: l'excés de contenció en alguns moments, provoca que sigui difícil entendre determinades actituds del trio protagonista.

Un altra recomanació per si voleu gaudir de bon cinema, d'aquell que s'estrena de tant en tant. Aquí va el tràiler amb subtítols en castellà.

Barranc de la Caramella (Lo Port)

2011-09-09T00:00:00.001+02:00

No em caldria rés més i deixar-vos delectar amb les fotos d'aquest post, però he de dir que l'excursió per un dels racons més agraïts del Port és sens dubte el Barranc de la Caramella, on vaig pode veure la naturalesa amb tot el seu esplendor, aigua, plantes, flors, cabres, àguiles, papallones de mil colors, ... Amb les fotos ja queda clar els moments màgics que vaig viure durant l'excursió. I com sempre respecteu la muntanya i els boscos per a que en puguem gaudir molts anys d'això.

Born into Brothels

2011-08-29T00:00:00.001+02:00

Volia compartir amb vosaltres una historia que em va fer posar els pels de punta i degut a una de les meves aficions (la fotografia) toca d'aprop. És la historia que conta el documental Born Into Brothels: Calcutta's Red Light Kids (o amb català Els nens del Barri Vermell). Als Oscar del 2005 va guanyar el premi al Millor Documental.

Els directors ens mostren la sorprenent transformació que van patir els nens que van viure al Barri Vermell de Calcuta. Briski, una fotògrafa professional, un dia decideix ensenyar fotografia i proporcionar càmeres als nens que viuen en un dels llocs més sòrdids i aparentment desesperançats de tot el món, amb la finalitat de despertar les aptituds artístiques que resideixen en molts d’ells. Mainada desemparada. A cops sotmesa a violència física i psíquica. Mancada d’estudis. Sense prou atenció i cura materna –a voltes sense pare.

Les criatures fan retrats pels carrers de la gent i l'ambient. I en viatge a Nova York aconsegueixen exposar-los, vendre'ls, i difondre'ls. Amb aquesta excusa, la fotògrafa mira que algun centre educatiu admeti part de la canalla com a alumne.

Film documental molt directe, tendre, ens mostra part de la misèria que campa per aquest món. I ens convida també, que ens demanem com ho tenim, això, al primer món? Ja hi fem costat, a Catalunya, a aquesta canalla? No estaria de més que féssim una ullada als forats negres, que són molts i força foscos, del nostre escarransit estat del benestar.

El documental "Born Into Brothels: Calcutta's Red Light Kids" amb subtitols en castellà.

Algunes de les fotos fetes pels nens del Barri Vermell de Calcuta ...

Ciutat de les Arts i la Ciència

2011-08-04T00:00:00.000+02:00

A la ciutat de València hi ha la ciutat del futur, quin espectacle de creació,art i visió. Una ciutat on contingut i continent tenen la mateixa importància. Benvinguts al futur, a la Ciutat de les Arts i la Ciència ....

Peníscola (Peñiscola)

2011-08-01T00:00:00.001+02:00

El penyal de Peníscola sempre ha estat ocupat per diferents pobladors atesa la seua importància estratègica en disposar d'ullals d'aigua dolça a l'interior de l'actual recinte de murades. La ciutat se situa sobre una península rocosa, unida a terra només per un istme de sorra, que divideix la costa en dues meitats diferents. Damunt del penyal s'aixeca la ciutat vella anomenada lo Poble, on destaca el castell templer.

Al nord del penyal trobem una plana sedimentària, amb una platja arenosa i originalment amb part de serradal. En aquesta plana quaternària es troben afloraments d'aigua (ullals), que donen lloc a una zona pantanosa o marjal anomenada popularment el Prat. Antigament, el Prat fou una albufera i actualment és una marjal, coneguda també com la Marjal de Peníscola.

Aprofitant els meus dies de vacances en familia vaig aprofitar per fer algunes fotos de Peníscola i aquí us n'ensenyo una mostra ...

La Ràpita

2011-07-22T00:00:00.006+02:00

Unes fotos de la nostra breu, però intensa, escapada per terres de l'Ebre, concretament al bonic poble mariner de Sant Carles de la Ràpita, coincidint en el dia de la Mare de Déu del Carme, patrona de pescadors i mariners, per això a una foto es pot veure les espelmes que encenen un cop el Sol es pon, tot i que no es veu a les fotos el dia 16 pel matí fan una processó amb les barques dels pescadors engalanades per la badia dels Alfacs. Espero que us agradin.

* Si les voleu veure més grans cliqueu sobre cada foto.

El Bulli (Estrella Damm 2011)

2011-07-05T00:00:00.005+02:00

Aquest any, com una mena de comiat, un dels millors restaurants del món i que a situat la cuina catalana a les cotes més altes de prestigi, la cervesa Estrella Damm a fet el seu, ja classic, spot d'estiu al restaurant El Bulli i la Costa Brava, que explica la història de l'aprenent de cuina que és admès per fer pràctiques a el Bulli al llarg de la seva última temporada com a restaurant.

L'anunci l'ha dirigit Isabel Coixet i Herman Düne n'ha fet la cançó "I wish that I could see you soon", i a mi m'agrada molt la historia i el seu bon rollo. Mediterràniament ...

"...I had no plans to meet you baby
I had a million things to do baby
but you hit my heart with a harpoon
I wish that I could see you soon ..."

El proper 30 de juliol el restaurant El Bulli de Ferran Adrià tanca definitivament les portes per obrir l'any 2014 com un "Centre de Creativitat". Llarga vida a El Bulli.

L'Equip Petit

2011-07-01T00:00:00.009+02:00

L'equip petit, el vídeo d'un petit equip de futbol format per grans futbolistes que ensenya els valors de l'esport ... i que inevitablement em va mig recordar un equip que vam fer amb els amics de la universitat que només volíem jugar junts i passar-ho bé sense més complicacions, a banda d'això aquest curt o documental del Margatània FC on ens demostra que guanyar o perdre és el de menys hi ha altres coses, incomparablement, molt més importants i es que hi han moments que se'm posa un nus a la gola ... salut i gloria pels nens i nenes del Margatània FC.

Trobada de primavera a Cambrils

2011-06-12T00:00:00.004+02:00

Ara toca parlar de la trobada de germanor que vam fer a Cambrils aquest diumenge passat a casa de l'Ignasi i de la Lorena i de la Kiara, la veritat sigui dita com ens ha costat fer una dinar per que els crios es pugessin conèixer i posar cara a tots els noms que anàvem matxacant als fills, i finalment va ser l'Ignasi qui es va arremangar la camisa i ens va invitar a la seva casa per a que passesim un, ja calorós, dia de primavera. A les fotos ja es veu clarament que la joventut ens ha pres el protagonisme de les fotografies i que la "gent gran" quasi només sortim a la tradicional foto de grup, però revisant les fotos fa goig veure els "petits" fent-se grans i jugant amb els, que en certa manera, són els seus cosins per part de pare. El dia ja va començar fort de calor, després d'una setmana esbojarrada, i entre ombres ens vam anar protegint mentre l'Ignasi preparava una paella de grans dimensions i per als primers afortunats van poder assaborir la cervesa fresca i poc després ni fresca ni calenta (Ignasi fa calcular malament l'equació diferencial de les incògnites calor, gent amb sed, ganes parlar, ... i va fer curt, molt curt, de provisions). Pel tema degustació de la paella de carn i verdures, se que es complicat per a tanta gent i més amb els crios que "aclarir", quan ens va tocar menjar s'havia covat una mica (no t'enfadis Ignasi, tu mateix ho vas comprovar) però igualment era comestible i prou bona, diria que entre un 6 i un 7, però només amb la voluntat d'alimentar a tanta gent ja es mereix un 10, sense cap mena de dubte. Ara amb el tema dels postres ja es va jugar sobre segur .... les millors coques que es van poder aconseguir per les contrades mesclades amb licors variats, d'aquí i d'Itàlia, .... i després mini rondo de costellada per cremar una mica de calories ...... i després a veure el mar, aquí va ser l'únic punt que haguéssim pogut millorar, un cop ha passat ....... per als nens trepitjar l'arena de la platja i el mar ja va ser un alliberament, però si ens haguéssim quedat fent un cremat, o més cafès, o gelats, o .... a casa i deixant passar les hores amb converses banals, hagués esta molt bé, ara parlo personalment per que el sidral que van muntar la mar i el roger amb el gelat de xocolate va ser per fer caure els cabells a sa mare i de retruc colleja al pare, coses imprevisibles ..... En resum ens ho vam passar molt bé i que es una llàstima que no en fem més d'aquestes al llarg de l'any i que estic molt content de veure com la joventut es va fent gran i que són molt més guapos que els pares (es deuen ser els gens de les mares) i molt agraït als amfitrions Ignasi, Lorena i Kiara per la seva inestimable hospitalitat i caliu humà (no ens van deixar ni que els ajudem a recollir). Moltes gràcies a tots per un dia tan inoblidable i fins aviat.

Tornem a Wembley

2011-05-04T00:00:00.013+02:00

Si, per fi s'han acabat els "classics" i ja només es palarà de FUTBOL i el nostre estimat Barça tornarà a ser a una final de "Champions" i a més a més a Wembley.

Gràcies a Pep, capità d'aquest vaixell que a navegat pels mars més durs i inclements per ser al port de Wembley amb un equip disposat a guanyar la batalla final el 28 de maig. Tot i que a aquestes semifinals no s'ha vist massa futbol per recordar, el que segur que recodarem els culés serà el discurs de Guardiola en la prèvia del Madrid-Barça de les semifinals de Champions:

"... jugarem, a vegades perdré, a vegades guanyaré, normalment guanyarà ell perquè la història així l’avala, però nosaltres ens conformem amb victòries més petitones amb les quals provoquem l’admiració del món, i de les quals n’estem molt i molt orgullosos”.

Salut i Força Barça

Open Natura El Catllar

2011-04-17T00:00:00.010+02:00

Aquest any l'Open Natura del Catllar el van avançar a l'abril per que la calor no fes els estralls de l'any passat i tot i així va fer molta calor, però com era un dia per gaudir de la bici i dels amics tot era benvingut.

A les 9:30 va ser la Mar qui va donar la talla al circuit infantil (2 km) i no cal dir que estava entusiasmada i amb moltes ganes ...

Després ens va tocar el torn al grans i aquest ocasió van venir a veure les contrades en Víctor (des de Lleida) i en Joan (des de la Ràpita) per fer una bona ruta, gaudir de la bona companyia i de la bici i donar ànims a Sangenís per una ràpida recuperació dels problemes de salut, per això ens vam envalentonar a fer ruta llarga d'uns 41 km, aquí van algunes fotos ....

Bicicletada a Tarragona

2011-04-13T00:00:00.005+02:00

Aquest passat diumenge 10 d'abril vam anar a Tarragona per fer una bicicleta i veure com alguns carrers només hi passaven bicis i més bicis, va ser una sensació increïble veure les ganes de molta gent i de famílies senceres disposades a gaudir d'un dia així dins la ciutat. Tot i la quantitat de gent, uns 8.500 biciclistes, va haver una bona coordinació i tot va anar bé. I gràcies per fer un circuit als més petits i per als "grans" un parell de circuits, el llarg d'uns 14 km. I ara a per l'Open Natura del Catllar que tan vam xalar l'any passat.

Aquí van unes fotos ......

Hiperealitat de la naturalesa

2011-03-18T00:00:00.014+01:00

Ja feia uns dies que volia mostrar unes fotos fetes a alguns llocs i retocades amb programes d'edició fotogràfica per tenir unes instantànies amb HDR*, fotos amb un elevat rang dinàmic, que dona unes fotos hipereals, normalment (bé els professionals de marketing) ho fan servir per a imatges de ciutats nocturnes, edificis, maquines varies, etc, però han de tenir una gran gamma d'exposicions entre les zones més clares i les zones fosques per a crear imatges de gran impacte. A nivell d'experimentació he modificat fotos de naturalesa per crear aquestes HDR i aquí en van unes mostres per a que veieu que us sembla aquesta "Hiperealitat de la Naturalesa (Fotos HDR)" ...

Com veieu he aconseguit unes "fotos impossibles", a la mateixa fotografia podeu veure exposades tant les zones fosques com les zones clares. Són unes fotografies HDR, d’alt rang dinàmic. Es poden aconseguir resultats espectaculars i l'us de l'HDR crea unes fotografies massa artificials. Personalment crec que serveix per a fins purament artístics, però m'agrada. Aviat publicaré un àlbum virtual amb "fotos artístiques".

(*) HDR (High Dynamic Range) és la tècnica que permet captar fotografies d’alt rang dinàmic.

Catalunya, Cataluña, Catalogne, Catalonia

2011-03-03T00:00:00.011+01:00

Les diferents manifestacions identitàries i culturals, la riquesa de la seva gastronomia, la diversitat del seu paisatge, la qualitat de les seves infraestructures i l'esperit emprenedor alhora que acollidor de la seva gent converteixen Catalunya en un país únic.

Aqui va un breu poema, que vaig escriure fa uns anys i està dedicat al més autentic patrimoni de Catalunya, el nostre idioma, el CATALÀ ...

Si Catalunya ha estat vençuda en grans guerres,
la seva llengua és més viva que mai,
el seu cor ardent batega encara en el seu pit,
desperta, Catalunya meva!
Si no podeu mirar amb els vostres ulls,
si no podeu dir-li "t’estimo",
si no podeu dir "fill meu" al vostre infant,
acabada és la cosa per sempre.
Sense català no hi ha Catalunya.
Sense català, no parlem més de Catalunya.

LipDub per la Independència

2010-11-05T00:00:00.009+01:00

El lip dub (*) per la independència fou un acte multitudinari, popular i festiu que tingué lloc a Vic el diumenge 17 d'octubre del 2010. L'esdeveniment fou concebut com un lip dub per donar suport a la causa de la independència de Catalunya i, al mateix temps, entrar al World Records Academy batent el rècord mundial de participació en una acció popular d'aquesta mena. Segons els organitzadors, la participació en l'enregistrament del videoclip fou de 5.771 persones.

Per al lipdub es va fer servir la cançó "la Flama" d'Obrint Pas i el recorregut de la càmera va començar a la plaça Abat Oliba de Vic, situada on hi ha el Museu Episcopal de Vic, al costat de la Catedral de Vic, i va continuar pels carrers del nucli antic, al llarg dels quals hi havia preparats nou espais escènics sobre diferents àmbits de la cultura popular catalana, amb colles de diables, gegants, castellers, sardanistes, miquelets, bastoners, esbarts, grallers, ball de panderos i uns jugadors d'hoquei sobre patins vestits com la selecció catalana. Va acabar a la plaça Major, on l'última persona de portar la flama va encendre un pebeter situat sobre una escultura de fusta amb la forma dels Països Catalans; mentrestant, una grua aixecava la càmera per poder enregistrar els participants del lip dub, reunits a la plaça Major. Durant l'acte els participants van repetir sovint la consigna independència i l'enregistrament va acabar amb la cantada dels Segadors.

(*) Un lip dub (o bé lipdub, en català: doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d'àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, d'individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d'una cançó que escolten des d'una font aliena, com ara un àudio enregistrat en un enginy d'àudio mòbil; és a dir, els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l'anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó. Posteriorment, s'edita la gravació resultant afegint l'àudio original de la cançó a la pista d'àudio del vídeo final.

Fito & Fitipaldis a Tarragona

2010-10-22T00:00:00.002+02:00

Ja és divendres!!!!!! i aquesta nit toca rock 'n' roll al Tarraco Arena amb els nostres estimats fito & fitipaldis .... i la Montse i jo volem desconectar de les obligacions familiars i disfrutar del concert.

Salut i rock

Montse, un any més

2010-10-13T00:00:00.001+02:00

SI VÉNS
Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables,
deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben xops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.

I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Ja no sé de quina banda...

Si véns, si véns em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca...

Somiem

2010-07-26T00:00:00.007+02:00

La meva llengua és la meva pàtria ...

La vida és massa curta

2010-07-13T00:00:00.005+02:00

Podria parlar de milions de coses que he fet i que desitjo fer i a la vegada està callat tot d'una .... només fa uns dies vam passar uns dies amb "Pepito" (l'avi de la Montse) i la seva vitalitat als quasi 98 anys em va fer reflexionar sobre les coses importants que vius amb una vida tan llarga i poc després vaig topar amb aquest anunci de Coca-Cola (un cop més genials) i tal com diu l'anunci: "La vida és massa curta, ets aquí per ser feliç"

Dedicat a Pepito amb tot el meu apreci i admiració, tot i ser tal com és de vegades ...

Via Verda de la Terra Alta

2010-06-19T23:59:00.004+02:00

El passat dissabte vaig tenir la sort de poder compartir camí amb amics per la meva estimada Terra Alta, tot i no ser una ruta molt pesada si que ens vam carregar uns 50 km per la Via Verda, des de l'antiga estació de Pinell de Brai fins a Horta de Sant Joan, on vam recuperar forces i ens vam reunir amb la família i amics que ens van donar el caliu i somriure necessari per retornar a casa amb satisfacció. Podeu veure algunes fotos al nou album virtual Via Verda de la Terra Alta.

Tot i que la crida no va ser escoltada per massa gent i no s'hi va animar ningú a banda dels 4 genets d'amunt dels cavalls de ferro, van haver moltes ganes i qui sap si algun dia repetirem l'experiència a un altre lloc de Catalunya.

Faig menció especial pels bikers Josep Ignasi (vas aconseguir sobreviure), Joan (l'home sense pels) i Víctor (carretillero major de la cort) i la seva voluntat de compartir camí i amistat, moltes gràcies i fins la propera.

Amy Macdonald

2010-06-05T00:00:00.007+02:00

Ja fa un parell de mesos que podem disfrutar del nou album de l'Amy Macdonald: A Curious Thing

Amb l'anterior àlbum (This is the life) ja vaig disfrutar totes i cadascuna de les seves cançons i alguna acertada versió, tot i que no vaig anar a cap concert, una altra assignatura pendent.

Ja tenia ganes de veure que més ens podia oferir aquesta cantautora escocesa, tot i la seva joventud, a banda d'un excel·lent debut. I aquí va un nou disc amb més cançons que ja estic disfrutant a casa, al cotxe, ...

Aquí va el primer single "Don't tell me that it's over"

In Search of a Midnight Kiss

2010-03-13T00:00:00.011+01:00

Buscant un peto a mitjanit (In Search Of A Midnight Kiss-2008), dirigida i escrita, amb un romàntic i directe blanc i negre, per Alex Holdridge, i està protagonitzada per Wilson (Scoot McNairy) i Vivian (Sara Simmonds), dos desconeguts que es posen en contacte a partir de que el millor amic del Wilson, en Jacob, l'estigui apretant tota la tarda prèvia a cap d'any perquè comenci a oblidar-se de la seva ex (que el va deixar fa 3 mesos) i conegui algú amb qui passar la "New Year's Eve". Per fer-ho, que millor que utilitzar la pàgina www.craigslist.org, per posar un anunci de "Busco parella per aquesta nit"

La Vivian contesta i queda amb ell per fer-li passar una espècie d'entrevista ràpida, amb altes tios que ha citat també, i així poder decidir quin d'ells no és un sortit i "potser" quedar per passar el cap d'any ...

A partir d'aquí, Wilson no seria el candidat ideal però ella no te gaire més a triar i comencen a avaluar-se mútuament caminant per tot Los Angeles sense parar de parlar. La situació agafa alçada a partir del joc que proposa la Vivian: Explica'm un secret que mai hagis dit a ningú...

Que dir-vos .... una altra de les meves imprescindibles de cinema independent americà ... parlant del difícil que es trobar l'amor en aquest món que vivim (i que necessitem més que mai), de la por al compromís i de la por a la soletat .... i de com saber tirar endavant amb actitud.

Anne McCue

2010-03-01T00:00:00.001+01:00

L'altre dia vaig escoltar un àlbum inspirat en la música folk que és feia a finals dels 70, i en grups com The Byrds o músics com Neil Young, Bob Dylan i Leonard Cohen. L’àlbum és "East of electric" (2008) i ella és Anne McCue.

L’Anne nascuda a Austràlia i adoptada a Nashville, esta considerada com una de las veus més interessants del nou country alternatiu americà.

És una excel·lent guitarrista, a més de multi-instrumentista, aprofita per tocar en els seus àlbums des de guitarres, banjo, mandolina, baix, ukelele, lap steel, bateria, orgue, ... Toca blues, rock, folk, ...

Té sis àlbums al mercat, però aquest últim "East of electric", és preciós. Va ser la seva sorprenent veu la que em va enganxar, poc a poc vaig anant descobrint les seves cançons, la seguretat amb que toca la guitarra i la seva veu cansada, sense alè que te envolta em produeix una sensació de benestar.

Com deia abans en aquest disc es vol mantindre fidel al folk dels anys seixanta , poca instrumentació, donant preferència a l’historia i la melodia. Un grapat de bones cançons on particularment "Beautiful thing" m’encanta. La seva pagina web és: www.annemccue.com

Beautiful Thing (Anne McCue)

Are you lonely tonight?
Does the dark take your hope?
Yes, you're lonesome tonight
A siren screams through your soul
It's a beautiful thing if you know who you are
Just to know who you are
It's a beautiful thing if you know who you are
Just to know who you are
Are you forsaken tonight?
Left alone there to plead
You're like a convict tonight
Praying for a reprieve
It's a beautiful thing if you know who you are
Just to know who you are
It's a beautiful thing if you know who you are
Just to know who you are
An old black dress
A blood red glove
You're a cold hearted woman no man could ever love
There's no sanctity here, no reality here
Just the light creeping in through the curtains
The pale blue moon, it reminds you of lust
So you crawl through the rooms
Where love was won and lost
There's no certainty here, no divinity here
Just the flame dying out from the fire
It's a beautiful thing if you know who you are
Just to know who you are
It's a beautiful thing if you know who you are
Just to know who you are

Com no he pogut enllaçar la cançó, aqui en va una de tranquileta per a deixar sonant i relaxar la ment, tot i que en te de més guitarreres. Així dona gust, per a tots vosaltres: Anne McCue amb "Coming to you" ...

Aquí va una jam-session amb Jess Leary on es mostra el seu costat més rocker, sense paraules ...

A mitjants d'abril es deixarà caure per Bilbao (18 d'abril a l'Euskalduna Jauregia), haviam si puc enredar a la Montse i ens allarguem a disfrutar un parell d'hores. Salut i rock.

Invictus

2010-02-22T00:00:00.006+01:00

"Out of the night that covers me,
Black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.

It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul."

Aquest poema inspirador fou escrit per William Ernest Henley l'any 1875, i que estava inclós al recull de poemes "In Hospital".

L'última pel·licula de Clint Eastwood porta el titol d'aquest poema, que suposadament Nelson Mandela dona al capità de la selecció de rugby Francois Pienaar.

Aquí va la traducció del poema Invictus al castellà en codi QR, per a fer-ho una mica més emocionant i modern ...

Ayiti (Haití)

2010-02-16T00:00:00.006+01:00

Ayiti (terra de grans muntanyes) va ser el nom dels indígenes tainos donaren a la part occidental de l'illa "la Hispaniola".

Antiga colònia francesa, va ser un dels primers països d'Amèrica a declarar la independència (1 de gener de 1804), quan la població esclava d'origen africà es va revoltar contra la metròpoli i esdevingué la primera "república negra" del món, a més de ser l'únic estat del món creat a partir d'una rebel·lió d'esclaus. Des de llavors ha estat un dels països més pobres, en bona part a causa de l'agitada vida política, amb dictadures corrompudes i violentes durant la major part de la seva història, les intervencions de potències estrangeres, i les catàstrofes naturals.

Precisament va ser el terratrèmol (7,0 º a l'escada de Richter) del 12 de gener de 2010 el que va fer remoure algunes consciències del malament que estava aquest país, que per ell mateix no se'n podia sortir dels greus danys soferts i quasi 200.000 persones mortes.

De manera solidària, l'Associació Esportiva d'Amics i Veterans dels Pallaresos va organitzar una pedalada solidària per Haití el 7 de febrer, per recaptar diners de la Creu Roja i contribuir a la causa. L'èxit de participació (quasi 150 bikers) va ser recompensat en un dia inmillorable per fer una ruta de 38 km per carretera, pistes i senderes dins els termes dels Pallaresos, la Secuita, Vilabella, Renau i el Catllar.

Com a anècdota del dia dir que va alguns (uns 15) ens vam passar el desviament de la ruta i vam fer la volta al revés de la marxa oficial, però va tenir la seva gràcia ... a l'àlbum virtual hi han algunes fotos del dia solidari. Se que no va ser molta cosa, pel que realment fa falta a Ayiti, però desitjo de tot cor que poguem continuar ajudant als que ho necessiten i agrair als que van organitzar la ruta en BTT solidària.

Galiza

2010-02-01T00:00:00.008+01:00

Ja fa uns mesos, bé quasi fa un any vaig fer un viatge per terres galegues amb tota la família i la veritat és que "el nostre viatge" va ser més paregut a un infern que al paradís de terra y mar que podeu veure amb algunes fotos. Espero que amb el temps acabi sent un record de inmillorables paisatges i excel·lent menjar. Un enllaç amb algunes fotos ....

Os Pinos (Himne de Galiza)

"Que din os rumorosos
Na costa verdecente,
Ó rayo trasparente,
Do prácido luar...?
Que din as altas copas
D'escuro arume arpado,
Co seu ben compasado,
Monótono fungar...?
Do teu verdor cingido,
É de benígnos astros,
Confin dos verdes castros,
E valeroso clán,
Non dés a esquecemento,
Da injuria o rudo encono;
Despérta do teu sono,
Fogar de Breogán.
Os boos e generosos,
A nosa voz entenden;
E con arroubo atenden,
O noso rouco son;
Mas, sós os ignorantes,
E férridos e duros,
Imbéciles e escuros
No-nos entenden, non.
Os tempos son chegados,
Dos bardos das edades,
Q'as vosas vaguedades,
Cumprido fin terán;
Pois donde quer gigante,
A nosa voz pregóa,
A redenzón da bóa
Nazón de Breogán"

L'Illa dels Destins Encreuats en DVD

2010-01-27T00:00:00.002+01:00

Amb l'arribada del nou any també arriben les bones noticies del món cinematogràfic amb l'estrena exclusiva en DVD doble de la pel·lícula "L'Illa dels Destins Encreuats" amb el montatge cinematogràfic i les 10 seqüències eliminades del montatge del director, on es capta tota la dimensió més humana dels protagonistes de la història. A més a més una muntanya (quasi 4 hores) de material addicional amb escenes eliminades, tomes falses, tràilers, vídeos exclusius i milions de fotografies, la premiere, ..... amb això ja s'arribat al final del camí.

LA HISTÒRIA SENSE FI (DVD-1)

Montatge Cinematogràfic (89:00 min.)
10 seqüències addicionals del montatge del director (31:00 min.)

MÉS ENLLÀ DE L’ILLA (DVD-2)

DESCOBRINT L’ILLA
Darrere les escenes (11:38 min.)
90 Escenes eliminades (12:48 min.)
71 Tomes falses (12:41 min.)
Foto-Diari de producció (3:35 min.)

CAMINS
“Cròniques del Món (1994-1999)” (4:00 min.)
“Laboral 1998” per Abel Menéndez del Val (11:00 min.)
“Stairway to Heaven” versió instrumental per Montse Tallada (2:31 min.)
“Viatjar - Un sentit per viure” (8:17 min.)
“La Nit de les Mirades Furtives” Extended-Uncuted-Unrated version (9:31 min.)

HISTÒRIES PERDUDES
“Prova 1” (0:56 min.)
“Reflexions del Rofes” (1:14 min.)
“Ezequiel 13-13” (2:44 min.)

SENYALS
Àlbum històric fotogràfic (4:06 min.)
6 Pòsters internacionals (0:27 min.)
5 Teaser Tràilers (8:54 min.)
Tràiler 2 (1:25 min.)

LA FI DEL CAMÍ
Aquella tarda a la Laboral (14:42 min.)

Fito & Fitipaldis

2010-01-13T00:00:00.011+01:00

L'any passat abans d'acabar de tancar les activitats encara em vaig poder endur una de les grans nits de l'any, amb la gran escapada amb la Montse al concert de Fito & Fitipaldis al Palau Sant Jordi (12-12-2009). Quin concert ..... si es que va ser un no parar de gaudir rock i viure totes i cadascuna de les cançons, amb moments personalment molt memorables, que tan m'errisaven la pell com em feien trempar (whisky barato, soldadito marinero (amb la gent cantant a pel), me equivocaria otra vez, por la boca, el final de festa amb acabo de llegar... ) van ser un parell d'hores de divertiment i es que quan els de dalt de l'escenari s'ho passen bé i tenen complicitat el public ho nota, un concert molt recomanable. Aquí van unes fotos al nou àlbum virtual. Un cop més salut i rock 'n' roll!!!!

Delta l'Ebre (I)

2009-12-10T07:00:00.002+01:00

Un dels llocs més propers i que sempre m'agradat anar-hi, sobretot a fer-hi fotos, és el meu estimat Delta, ara he començat a fer un àlbum amb fotos realitzades ja fa alguns anys i que aniré completant amb més fotografies que tinc escampades per les memòries digitals i que ja comença a ser hora de possar-hi orde. Aquí van les primeres fotos del Delta fetes des de la Serra del Montsià i sobretot des de la Foradada.

Final d'un camí

2009-11-23T00:00:00.000+01:00

El passat dissabte 7 de novembre per fi vaig aconseguir un dels meus somnis, poder fer l'estrena d'una pelicula i fer-ho envoltat d'amics i família. L'ambient era inmillorable i m'hagués agradat que tot sortís sobre rodes i a vegades el destí te la juga (quan menys t'ho esperes) i no va acabar de ser l'experiència que jo havia somiat però igualment n'estic satisfet. He de reconèixer que vaig tenir més nervis dels que m'imaginava, sabent que no podia resoldre els problemes d'ultima hora. De totes maneres gracies a tots i aquí va el discurs que havia preparat:

Discurs inaugural de la premiere de "L'Illa dels Destins Encreuats"

"Hi havia una idea que feia algun temps que em rondava però no va ser fins el somni d’aquella nit a principis de maig que se’m va il•luminar la ment.

Tant aviat com vaig poder ho vaig comentar-ho als amics de més confiança que els semblaria col•laborar en l’idea d’un documental al voltants del temps passat a la Laboral.

La ràpida resposta de l’interès d’alguns amics em va fer posar en marxa tota la maquinaria i la ment va començar a idear una historia conductora amb suficient sentit cinematogràfic.

Les preguntes de l’entrevista en que estaria basat tota la historia del documental volia que fossin una mescla de records i retrat de les personalitats de cadascun. Hi havia molts dubtes de quines preguntes fer i com fer-ho, però ho volia fer a consciència.

Vaig documentar-me de com fer-ho en varis llibres de la biblioteca i en va sortir una primera tanda de 53 preguntes i vaig pensar en repartir-les entre tots els col•laboradors, però finalment vaig decidir reduir les preguntes fins a 28 i que tothom les interpretés a la seva manera, i vist el gran resultat va ser una bona decisió.

Ara ja tenia el fil conductor, les 28 preguntes de l’entrevista, i havia de preparar-les per al moment de fer el cara a cara en cada col•laborador. Aquí fou quan em va venir al cap una altra idea extraordinària, la de fer les entrevistes als llocs que els entrevistats volguessin i al aire lliure per aprofitar tot el potencial cinematogràfic de l’entorn dels diversos llocs de Catalunya i dona singularitat.

Les entrevistes es van succeir entre l’agost de 2008 i el juliol de 2009, carregant la càmera i les preguntes vaig visitar varis llocs de Catalunya: el Delta, Tarragona, Lleida, Barcelona, la Laboral i molts d’altres. Van ser els millors moments de tota la pel•lícula les esgotadores entrevistes fugint de les respostes tòpiques, amb el tu a tu amb els amics, els comentaris fora de càmera, les cerveses i els records d’un temps.

Els dies de visitar llocs i de parlar amb gent que m’ha mostrat la seva anima per a tenir el millor de les entrevistes sense cap complex ni restricció ja havien acabat, ara tocava sentar-se davant l’ordinador i anar triant el millor que hi havia per poder contar “la historia”.

Després de tot el viscut encara em quedava energia per continuar amb tot el que tenia entre mans i que per moments em vaig sentir sobrepassat per la quantitat d’informació:
Més de 7 hores de gravacions (entrevistes i arxiu cedit per Abel i Víctor)
Més de 1.500 fotografies, entre les de producció i arxiu

Em va sortir una pel•lícula inicial de quasi 3 hores, que vaig reduir fins fer la que a mi m’agradava, unes 2 hores, però que vaig trobar massa llarga per mostrar avui. Finalment he fet una pel•lícula de 90 minuts. Ja només quedava posar-li un títol a l’alçada i que fos prou metafòric com per entendre el que realment passava a la Laboral, i que no vaig ser capaç de trobar-ne un de més curt.

Durant 90 minuts viureu com una vida reduïda però intensa on 28 persones ens ensenyen que els actes de la vida van sempre guiats per la raó o la passió i que no sempre encertem, que es complicat mantenir-se en el punt just. Tot recordant el que va ser per nosaltres viure a la Laboral.

Ara veure una historia de gent que parla dels estudis, del menjar, del cine i la musica, de les juergues, del futbol, de l’esforç, de l’amor, del passat i del futur."

Falling Slowly

2009-09-21T13:16:00.005+02:00

Fa ja uns mesos que vaig veure per primer cop la pelicula Once, però no m'he pogut treure del cap la seva cançó principal, d'una senzillesa increïble però que t'arriba a molt racons de l'anima, o això és el que em passa a mi ... quina historia més bonica la que viuen a la pantalla els dos protagonistes i cantants-autors-intèrprets de la cançó Falling Slowly, ... i el moment que la interpreten a la tenda d'instruments ... quina emoció ...

I don't know you
But I want you
All the more for that
Words fall through me
And always fool me
And I can't react
And games that never amount
To more than they're meant
Will play themselves out ...

Aqui va un video de l'inoblidable cançó i pelicula.

És agradable saber que de quan en quan es faci cine així senzill, humil i amb sentiment.

L'Illa dels Destins Encreuats (2)

2009-09-03T11:04:00.004+02:00

Per fi ja he aconseguit tot el material possible per poder contar la historia de "L'Illa dels Destins Encreuats" i totes les peces seleccionades per al montatge cinematogràfic ja van encaixant ... molt millor del que en un principi prometia la historia.

Com a presentació de la data oficial de la premiere, el dissabte 7 de novembre de 2009, al Teatre de la Laboral, us presento un nou tràiler.

"Una historia, un somni ... un somni on un navegant solitari es veu abocat per les circumstàncies a rodar sense rumb per terra ferma, on no es troba lliure i enmig de pensaments, records i desitjos va explicant la historia d'una illa ..."

Besseit i el Parrisal

2009-08-13T13:13:00.005+02:00

Ara que ja som a l'agost i tenim uns dies de descans us proposo una bonica excursió i per fer-vos venir ganes aquí us envio unes fotos que vaig fer l'última vega que hi vaig ser, ja fa uns 5 anys, d'una de les zones més estimades del Port, Besseit i el Parrisal fins al naixement del riu Matarranya. Hi han algunes fotos al nou àlbum virtual. Haviam si tinc sort i hi puc tornar ben aviat. Sobretot gaudiu i respecteu el bosc, el riu i les muntanyes. Bon estiu

L'Illa dels Destins Encreuats

2009-08-04T12:00:00.000+02:00

Després de més d'un any de producció ja estic apunt d'arribar a la fi i començar la post-producció i muntatge definitiu de la pelicula documental de gent que ha estat a La Laboral, avui en dia Complex Educatiu de Tarragona, que han col·laborat amb la seva participació a les diverses entrevistes que he estat fent durant aquest últim any. Ara us deixo uns pòsters promocionals en varis idiomes i el primer teaser tràiler del documental i continuo amb el muntatge per tenir-ho tot enllestit per a la premiere el dissabte 7 de novembre de 2009. Senyores i senyors amb tots vostès ....

... 10 anys després d’haver estat navegant per aquell Mar ...

Vicent Ferrer i Moncho

2009-06-19T07:44:00.005+02:00

Vicent Ferrer i Moncho (Barcelona, 5 de maig de 1920 - Anantapur, Andhra Pradesh, India, 19 de juny de 2009) ja ens ha deixat després d'uns tres mesos de luita per la seva malmesa salut. Se'n ha anat uns dels grans, dels que ja (malahauradament) no en queden. Des de feia molts anys lluitava per aconseguir unes condicions més dignes, més humanes, als habitants de les zones rurals d'Andhra Pradesh a l'India fins als seus 89 anys.

Tot un idealista amb sentit de la justícia i l'altruisme totalment desinteressat per aquí realment el necessitava, des de principi (va lluitar amb 16 anys al bàndol republicà a la Batalla de l'Ebre) fins a l'últim alè de la seva vida (ajudant als més desvalguts amb un caràcter emprenedor, infatigable i insubornable). Et trobarem a faltar, sobretot els que realment et necessitaven.

Stairway to Heaven

2009-06-17T10:45:00.004+02:00

Un dels meus grups favorits sempre han estat els Led Zeppelin i aprofitant les habilitats musicals de la Montse l'estiu passat vam gravar un vídeo fent una versió instrumental de la seva cançó "Stairway to Heaven".

Gravació en directe de la versió instrumental (flauta) de la cançó “Stairway to Heaven” de Led Zeppelin del disc “Led Zeppelin IV” de l’any 1971. Gravat dins del portal de l’ermita de la Pietat (Ulldecona), es va poder comprovar una acústica realment bona i es va poder obtenir una molt bona gravació.

Aquí us la mostro, per a que en gaudiu un cop més, de la nostra versió d'una de les millors cançons de tots els temps ...

La família i (o) la vida

2009-06-11T09:38:00.006+02:00

La família i (o) la vida. Curiós títol del post. La veritat es que un cop t’has decidit tenir fills les decisions de la teva vida ja no són personals o voluntats conjuntes amb la parella, el primer es assegurar l’estabilitat familiar, es a dir els fills ben alimentats, ben dormits, ben educats i moltes altres coses i després de repassar-ho tot si et queda temps (i a cops ganes) parles (a vegades discuteixes incomprensiblement) amb la parella per acabar al llit ben fet pols per recuperar-te per tornar a començar al cap d’unes hores ... explicat així sembla un estat auto destructiu de la persona però ara simplificaré (almenys ho intentaré) tot això: fills = la teva parella i tu ja no sou la prioritat, primer són ells, un cop has acceptat aquest axioma adaptes la vida i poc a poc vas funcionant i tornant a fer vida (més o menys social). Ara us explicaré una historia per il•lustrar això:

Quan va néixer el meu fill petit Roger, ara fa un any, la família necessitava que els dos (Montse i jo) féssim les coses disciplinadament per que havíem comprovat amb la Mar que els horaris fixes i inalterables (sempre sempre que es pugui) ens han anat molt bé per aconseguir estabilitat ells i nosaltres, però ara necessitàvem anar els quatre a un ritme vital i en poc temps veus que tot va bé i que la família esta estable (si la salut et respecta). Quan van passar 6 o 7 mesos d’aquesta nova situació familiar (2+2) t’en adones que ells van bé però que tu et sents física i mentalment esgotat i que ha estat un desgast lent però profund dins al teu ésser i va ser quan una tarda de lucidesa mental t’atures i fas recapitulació de tot el que t’està passant (va coincidir amb la nostra nit de cap d’any que vam passar entre vòmits i plors infantils) i vam decidir, la Montse i jo, que tot i que els nens estàvem bé (aquella nit no, es clar) i nosaltres no anàvem massa fins (no ens hem enclaustrat mai i quedàvem sempre que podíem o junts o cadascú tenia el seu dia) i que calien fer canvis per que el ritme familiar avances amb les millors condicions els quatre. Al gener vam decidir recuperar l’estat físic i mental que aquells moments teníem ben a prop de l’abisme i per aconseguir-ho havíem de fer coses amb família i per separat (inevitablement eren 3 i 1 i 2 i 2). Un cop controlada l’alimentació sana i regular, sense abusos i aliments variats, va tocar recuperar un bon estat físic i no em quedaven més hores al dia que pels matins quan tothom dormia a casa (de 6 a 7) i per les tardes abans de les dutxes i sopars (també de 6 a 7) i poc a poc vaig crear un pla d’entrenament assequible i poc a poc més exigent basat en natació, btt i córrer camp a través, quan em vaig marcar com a objectiu a mig termini intentar fer el cim de l’Aneto a finals de maig, al principi veia com una cosa inabastable i ben aviat va ser un repte personal (comprovar si era capaç de recuperar-me i aconseguir-ho). L’entrenament va ser molt constant (com la bona alimentació) i vaig començar a veure els fruits de l’esforç fent sortides a la muntanya per provar la resistència (Roques de Benet, Montsant, Via verda i més) però tot era entrenament a baixa alçada entre els 0 i els 1.000 msnm, i al Pirineu serien muntanyes de més de 3.000 msnm i l’esforç seria físic i mental. Mentre jo m’entrenava físicament, la Montse cuidava pacientment de la família i sense adonar-se ella em preparava mentalment per a la batalla vital que m’havia plantejat i que hi hauria un moment durant de l’esforç de cames i braços a l’ascens de la muntanya que necessitaria la fortalesa mental i la serenor necessàries per arribar al cim i tornar a casa amb la família i gaudir del seu incomparable caliu, que no hi ha rés (absolutament rés) que et doni més força i voluntat per seguir endavant i no acceptar rendicions innecessàries i quasi sempre inútils.

Després d’aquestes reflexions, en que espero que us hagin fet riure, plorar i pensar en quelcom més del que esta escrit, podeu comprovar que s’ha començat a parlar de la família i el teu compromís respecte a ella per parlar de les necessitats i anhels personals per tornar a parlar de la família des d’un altra perspectiva, com si d’un cercle tancat i metafòric es tractés. He parlat, a banda dels meus reptes personals, d’una família amb fills i de la possibilitat de gaudir i sentir-se viu des d’una perspectiva que fa uns anys no podies ni imaginar i que he intentat que la meva experiència personal us serveixi, com a mínim, de reflexió dels temps que esteu vivint i que, desitjo sense mala intenció, alguns algun dia visqueu.

Aprofito el post per indicar-vos que hi ha un nou àlbum fotogràfic virtual vinculat de l'ascenció al pic Aneto, que gaudiu molt de l'experiència.

Ascenció al Pic Aneto

Visca el Rock & Roll

2009-06-08T12:44:00.000+02:00

Només unes hores després d’haver viscut el poderós concert d'AC/DC (com només ells saben fer) a l’Estadi Olímpic de Montjuïc aquí us poso unes fotos i un video clip del concert. Ara ja torno a tenir les bateries carregades i tot gràcies al rock ... llarga vida als AC/DC, uns altres que com els Stones, veritablement han nascut per això, cançons de rock en estat pur i divertiment escènic inigualable. La tempesta elèctrica va arrencar a les 22:00 en punt amb el nou "Rock 'n' roll train" i la màquina no va parar fins als immortals "Highway to Hell" i "For those about to rock (we salute you)" amb les seves canonades infernals, entre mig dues hores del millor rock dur amb "Back to black", "The Jack", "Hells Bells", ... més muntatge espectacular, més focs, més la Rosie, vaja tot el calia (i necessitavem) esperar d'ells, i un virtuós de la guitarra com Angus, per a mi el millor guitarrista que escoltat mai en directe. Després de quasi 40 anys per estos móns de déu encara xalen dalt de l’escenari i això és te o no és te. Senyores i senyors això és ROCK ...

AC/DC ja estan aquí !!!!

2009-06-05T13:59:00.000+02:00

Menys mal que ja m'arriba la dosis (malauradament anual) de rock 'n' roll per activar tots els estímuls fisics i neuronals .... i que em facin bullir la sang i per això no hi ha rés millor que la descàrrega electrica d'alt voltatge que em poden oferir els AC/DC !!!

Salut i rock 'n' roll

Aneto (Rei dels Pirineus)

2009-06-01T10:34:00.000+02:00

... 30 de maig de 2009 ... el meu objectiu continuava sent el mateix i necessitava tota la meva concentració i comprovar que l'entrenament d'aquests últims mesos seria suficient per intentar coronar el Pic Aneto (3.404 m), el rei indiscutible dels Pirineus (quan ets dalt de tot entens millor aquesta frase), que em va permetre arribar al cim i tornar al refugi amb un temps de 7 hores i mitja per mig d'un mar de neu i gel. La veritat, ha esta una experiència d'esforç, físic i mental, però també una aventura plena d'emocions i perills, de la qual em sento molt orgullós d'haver culminat sense haver de lamentar cap dany ni cicatriu. La deshidratació (vaig perdre quasi 2,5 kg durant l'ascens) i la neu desfeta (forats ocults baix la fina cap de neu) van acabar sent els màxims enemics.

30 de maig de 2009, el dia que em vaig contemplar el món des del cim més alt dels Pirineus. Unes fotos per a meravellar-vos del paisatge

Verdaguer li va dedicar el cant quart del poema "Canigó" al Pic Aneto ....

LA MALEÏDA

"Veus-e-la aquí; mirau sa gegantina altura:
se queden Vignemale i Ossau a sa cintura,
puig d' Alba i la Forcada li arriben a genoll;
al peu d'aqueix olímpic avet de la muntanya,
són salzes les Alberes, Carlit és una canya,
lo Canigó un reboll.

Dels rius Garona i Éssera sa gran gelera és mare;
Aran, Lis i Benasca podrien dir-li pare,
Mont Blanc i Dhawalgiri li poden dir germà;
a continents més amples d'ossada serviria,
a l'àngel, per tornar-se'n al cel, de graderia,
de trono a Jehovà.

Un cedre és lo Pirene de portentosa alçada;
com los aucells, los pobles fan niu en sa brancada,
d'on cap voltor de races desallotjar-los pot;
quiscuna d'eixes serres, d'a on la vida arranca
son vol, d'aqueix superbo colós és una branca,
ell és lo cap de brot.

Al bes del sol llueixen son elm i sa corassa,
l'un fet de neus eternes, l'altra d'un tros de glaça
de dues hores d'ample, de quatre o cinc de llarg;
los núvols en sa espatlla són papallons que hi volen,
i eix quadro, on llums, tenebres i tinta i foc rodolen,
té el firmament per marc.

Damunt lo glaç; negregen granítiques arestes,
com d'ones formidables esgarrifoses crestes,
illots de roca dreta sortint de mars de gel;
emmerletades torres d'una ciutat penjada,
com son Pont de Mahoma damunt la nuvolada,
enmig de terra i cel."

Un any després ...

2009-05-25T17:28:00.000+02:00

... no cal que digui massa coses, però tot ha passat a una velocitat increïblement ràpida sense reflexionar un canvi quan ja s'havia d'estar preparat per un altre. No podria fer un resum del que ha estat aquest any .... però aquí van les coses que ara més recordo:

- Ja fa quasi un any (5 de juny) va néixer Roger
- Han nascut fills d'amics Nil, Teo, Aina (ara recentment) i estem esperant els propers naixements de la Núria i de la Sofia (per al mes de juny)
- Per fi vaig anar al concert de Bruce Springsteen al Camp Nou
- He anat entrevistant a moltes persones per al futur documental de la Laboral, que miraré de poder fer l'estrena per al 17 d'octubre.
- Ha estat un any de crisis creixent i imparable a tots els nivells.
- Varem intentar coincidir tots els amics a una gran rostida (llàstima del temps) a la Pobla.
- He fet algun que altre viatge familiar amb més o menys sort.
- El nostre estimat Barça ha tornat a demostrar que són els millors jugant de manera quasi immillorable i encara queda la final de dimecres a Roma.
- I altres coses que ara no recordo i que ja us contaré ....

Aquestes setmanes es preparen mogudes però ja en parlarem un altre dia ....

Salut i rock 'n' roll

Exposició Arnes

2008-05-29T11:59:00.000+02:00

Doncs seguim fent el camí de l'exposició, i aquesta vegada a les seves terres, a la Terra Alta, concretament a Arnes.

L'exposició romandrà oberta a aquesta localitat tant característica de la Terra Alta durant tot l'estiu, desde l'1 de juny al 28 de setembre.
Horari: dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge de 9h a 14h

Podeu consultar cllicant el següent enllaç la guia dels ports.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/ports/activitats/activitats/2008GuiaActivitats1.jsp?ComponentID=143243&SourcePageID=15664#1

S'han acabat els dies ...

2008-05-11T19:41:00.000+02:00

S'han acabat els dies de cervesa, "chuleton imperial" i rises a la barra del bar. Els dies han marcat els pas del temps i la vida mica a mica va rodant endavant, com si fos una cursa de cremar etapes vitals. Les despedides representen canvis per alguns i companyerisme per a altres en aquestes etapes de transició. Les fotos mostren el que, almenys durant un temps, quedarà fora d'agenda (quin greu em sap!!!!), però com sol dir el tópic: sempre es torna al lloc del crim. Salut per a tothom i fins aviat. Gracies als assitents al sopar de les despedides temporals, moltes gracies a tots.

Altre album virtual

2008-03-12T14:26:00.000+01:00

Ara tinc en ment fer un altre album virtual de fotos de Lanzarote, un lloc que em va semblar totalment diferent i penso que és bo conéixer.
Aquesta illa volcànica resulta molt atractiva, personalment les illes ja m'atreuen força, però Lanzarote et presenta un paissatge molt diferent a la resta de illes, mar i cendra fan un entorn fantàstic.
Espero tenir-lo aviat fet. Ja informarem al respecte.

I a seguir viatjant!!!

Exposició a Tarragona

2008-03-12T14:14:00.000+01:00

El proper 27 de març a les 19h s'inagurarà l'exposció Terra Alta- Territoris Lliures, al pati Jaume I (Pati de l'ajuntament de Tarragona).
L'exposició romandrà oberta desde el 27 de març al 3 d'abril.
L'horari d'obertura serà de 10h-14h i de 17h-20h.

Espero que agradi força al camp de Tarragona, i doni a conéixer aquesta terra tant propera i guapa que tenim.

Primera concentració paellera

2008-02-24T22:22:00.000+01:00

Dintre de totes les meves aficions, sempre em queda lloc per quedar amb els amics, i fer-los venir desde diferents punts de Catalunya per compartir bons moments i reforçar l'amistat que tenim.

Així que aquest diumenge vam fer una gran paella per 18 persones adultes i 3 personetes carregades de futur, i a més a més dos personetes amagadetes que ho escolten tot (va creixent la colla).
I per postres.. vam incloure un concurs de cançons (res de karaoke).

Salut i Rock & Roll

Fira de l'Oli i l'espàrreg de Godall

2008-02-24T22:17:00.000+01:00

L'exposició de fotos de la Terra Alta estarà montada a la sala d'exposicions de la cooperativa de Godall com a motiu de la fira anual que celebra el poble per donar la benvinguda a l'oli novell.

Estarà el cap de setmana del 7 al 9 de març. Us hi esperem!!!!

Fi exposició a la Galera

2008-01-10T12:14:00.000+01:00

Com ja sabeu aquest fi de semana ja s'acaba la exposició Territoris Lliures de la Galera. He de dir que ha sigut molt important per mi tenir l'exposició durant dos mesos en aquesta població del Montsià.
M'agrada donar a coneixer la Terra Alta, i penso que he ofert a aquest poble del Montsià la possibilitat de descobrir nous indrets propers. Molt sovint pensem que ens cal agafar un avió i fer un gran viatge per desconnnectar i conéixer coses noves, i no sabem valorar el que tenim a 4 pases de casa. Així que animo a tothom a fer senderes, i camins per les nostres terres.

Un cop recollida l'exposició, seguirà el seu camí, i aquest cop al poble de Godall, on espero que també agradi..però en seguirem parlant més endavant.

The Boss vé a Catalunya

2007-12-02T20:21:00.000+01:00

Si així és Bruce Springsteen & the E Sreet Band seran al Camp Nou el 19 de juliol de 2008 (em penso que el dia 20 també) i alli hi serem per donar comptes del que serà la segona part de la gira Magic als grans estadis, aqui va un video.

salut i rock 'n' roll

La Galera

2007-11-08T11:59:00.000+01:00

Aquest dissabte, finalitzarà l'exposició a Gandesa, i seguirà el camí a les terres del Montsià, a la Galera.
En aquest municipi estarà 2 mesos exposada, tot un periode perque la podeu visitar els habitants del Montsià.

Així que espero que em poseu força comentaris per tal de millorar la meva tasca. Al llarg de les exposicions que he anat fent, he vist que en general no os animeu a posar comentaris, m'agradaria que entre tots m'ajudessiu a millorar.
Salut

Exposició Itinerant

2007-11-08T11:57:00.000+01:00

La exposició, tot i que no hem pogut informar mitjançant el blog. ha seguit viatjant per les nostres terres.
Ha estat a Horta de Sant Joan, Batea, i aquesta semana passa ha estat a Gandesa, a la fira del vi.
L'exposició de Gandesa finalitza aquest dissabte. Espero que hagi agradat força, ja tinc ganes de recullir les opinions que haureu posat.

Retorn al blog

2007-11-08T11:54:00.000+01:00

Després de molt de temps, tornem a posar en marxa el blog. I es que degut a problemes tècnics no hem pogut portar al dia aquesta eina.

Així que esperem poder seguir expressant les nostres opinions i seguir fent el nnostre viatge amb l'exposició fotogràfica de la Terra Alta.

Fins ara

Exposició Pinell de Brai

2007-04-11T11:44:00.000+02:00

Segueix oberta l'exposició de Pinell de Brai fins el dia 15 d'abril.

Estic bastant content de com està resultant l'exposició, per ser la meva primera experiència sembla que a la gent li agrada, i la mateixa gent de la Terra Alta es sorpren del nostre territori, tal és el cas que em demanen còpies de les fotografies que més els agrada, així que ja sabeu si voleu tenir algun lloc de la Terra Alta, només cal posar-vos en contacte amb mi i dir-me la foto i el tamany que voleu.

Les Roques de Benet

2007-04-02T13:04:00.000+02:00

Tenim un indret a la Terra Alta que no deixaries mai de fer fotos, per l'espectacular i fantàstic!!! sempre m'ha agradat la imposició al paissatge de les Roques de Benet.

Mireu, mireu!!! és millor no fer cap comentari al respecte i deixar que ens domini el seu encant.

Les Olles

2007-04-02T12:54:00.000+02:00

Les Olles, em sembla un lloc característic de la Terra Alta, un de tants i tants indrets que en formen part, i no s'ha de deixar de veure en qualssevol de les rutes sobre la nostra terra, tot i que de vegades es resisteixi l'accès, tal com em va passar a mi.
Volia que l'exposició de la Terra Alta recollís fotos d'aquest indret, però no vaig poder arribar-hi quan calia.

Finalment he pogut fotografiar aquest paissatge, i també he inclòs lesfotos a l'album virtual.

300

2007-03-23T15:35:00.000+01:00

Els espartans van donar una lliçó sacrifici fa 2500 anys a la gorja de les Termòpiles i va fer pagar car el pas arrassador dels perses.

Héroes del Silencio

2007-03-15T15:54:00.000+01:00

Lligat a les meves rutes sempre m'han acompanyat cançons i grups de música que m'agraden i penso que marquen la meva manera de ser.
Un dels grups que han marcat molts trajectes de la meva vida han sigut els Héroes del Silencio que ara s'han tornat a ajuntar per tal de grabar un últim disc.

El Pinell de Brai. Sortida al riu Canaletes i ermita de Santa Magdalena

2007-03-13T14:22:00.000+01:00

Distància: 22km
Durada: 3 hores

El riu Canaletes, que neix als Ports, creua el terme pel sud, prop de la seva desembocadura al riu Ebre.

El castell del Pinell es documenta per primera vegada en la carta de donació del castell de Miravet que Ramon Berenguer IV va fer als templers, l'any 1.153.

A principis del segle XIV, el domini sobre aquests territoris passà a mans dels hospitalers, dintre la Castellania d'Amposta.

Com tots els pobles de la Terra Alta, el Pinell de Brai va patir les conseqüències de la Batalla de l'Ebre.

Les cases del nucli antic de la vila estan situades dalt d'un penya-segat de roca de 100 m d'alçada, a la vora d'un precipici; per això es coneixen amb el nom de Cases Penjades. Els carrers de la vila són irregulars i costeruts, testimoni del seu passat medieval. Dels seus porxos només es conserva el Porxo del Llop, al carrer Barreres.

Església parroquial de Sant Llorenç. Fou construïda durant el s. XVII.

El Celler Cooperatiu. Magnífic edifici d'estil modernista, construït per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. S'iniciaren les obres l'any 1917 i finalitzaren l'any 1922. De la seva façana destaquem el fris de 45 m de llarg que representa quadres al·legòrics a l'oli i al vi, obra del pintor barceloní Xavier Nogués.
Sortim del Pinell de Brai en direcció a Prat de Comte per la N-230; als 5 km creuem el riu Canaletes per un petit pont. El primer camí a la dreta ens portarà als estrets del riu; per arribar-hi haurem de creuar un mas abandonat. És una zona esquerpa, de roques i penya-segats.

Per anar cap a l'ermita de Santa Magdalena, sortim del Pinell en direcció a Gandesa per la C-43. Al cap de 7 km, un camí senyalitzat a l'esquerra du a l'àrea recreativa de la Fonteta; seguim el camí que porta al santuari de la Fontcalda. 2 km després s'és al coll d'en Torner, on veurem l'indicador del camí que, per l'esquerra i superant una forta pujada de 2 km, ens du a l'ermita de Santa Magdalena, situada a la serra de Pàndols.

Una mica més amunt, a 705 m (punta Alta), es troba el monument dedicat a la pau. Aquí podem gaudir d'una vista panoràmica del delta de l'Ebre fins a les muntanyes de Prades, els ports de Tortosa-Beseit i les serralades del Pirineu. A l'ermita, s'hi fa una romeria tots els segons dissabtes després de Pasqua.

Exposició a Pinell de Brai

2007-03-13T14:15:00.000+01:00

L'exposició segueix itinerant per la Terra Alta, el proper mes d'abril, durant les vacances de pasqua, es podrà visitar a Pinell de Brai, estarà oberta desde el 1 al 15 d'abril. És una bona ocasió per anar a conéixer el poble de Pinell, un dels pobles característics de la Terra Alta.

Bot. Sant Josep-Forat de la Donzella, les Olles i l'ermita de la Fontcalda

2007-03-05T14:01:00.000+01:00

Distància: 12km

Desnivell: 220m

Durada: 3h 15min

Dues propostes d'excursió a partir de Bot.

Bot està situat a la vora del riu de les Canaletes, entre les serres de Corrals, a la qual pertanyen els cims de l'Agulla, la Plana i Roca del Migdia i Pesells, que fa de divisòria d'aigües del riu d'Algars i de les Canaletes. S'hi arriba des d'Horta de Sant Joan (T-334) o des de Gandesa per la carretera TV-3531 (9,5 km).

La primera ocupació del lloc es creu que va ser en temps dels ibers, ja que s'han trobat restes d'antics poblats i trossos de ceràmica.

Històricament trobem el terme de Buzot quan l'any 1153 es parlà de la delimitació dels termes del Castell de Miravet. Igual que la resta de pobles de la comarca, passà dels templers als hospitalers a través de la Comanda d'Horta.

L'església parroquial de Sant Blai és renaixentista, de principis del s. XVII. Els murs són de pedra picada amb arcs de mig punt on es recolzen les voltes de creueria de la nau i les capelles laterals.

La Casa Paladella. Habitatge senyorial construït a finals del s. XVII, principis del s. XVIII.

Per anar a Sant Josep i al Forat de la Donzella, des del carrer de l'Estació ens dirigim al camí dels Horts. Seguim un camí asfaltat que, després de passar el riu de la Canaleta, ens durà a Sant Josep. Aproximadament a la meitat d'aquest trajecte, passat el riu, trobem un camí a mà dreta que ens porta al Forat de la Donzella, una deu d'aigua que neix entre roques en un indret acollidor acondicionat amb taules i bancs. Finalment, al cap de 2 km de la sortida, hi ha l'ermita de Sant Josep, situada dalt d'un turonet sobre el riu. Darrera seu s'alcen les imponents roques de Migdia i l'Agulla.

Per anar cap a les Olles, sortim de Bot per la plaça de l'Església, seguim el carrer de Caseres fins al final, girem a l'esquerra i agafem el carrer de l'Estació fins a arribar a un camí asfaltat que ens porta a la carretera de Prat de Comte (0,5 km). Continuem per la carretera baixant en la mateixa direcció durant 400 m. Trobem l'indicador al Camp de Tir, deixem la carretera, girem a la dreta i continuem pel camí que discorre en la mateixa direcció del riu, primer en pujada i després baixant suaument, sense agafar cap bifurcació. Al cap de 4 km d'haver sortit arribem a les Olles del riu de les Canaletes, uns gorgs de formació natural en un indret de gran bellesa.

1. Batea. Sant Joan d'Algars Pinyeres i poblat ibèric del tossal del Moro

2007-02-01T13:09:00.000+01:00

Distància:		28.4 km
Durada:		2 h
Batea, solcat per barrancs estrets i paral·lels, els quals fan cap a diferents valls, Voravall i vall Major entre altres, i el riu d'Algars, a ponent, marca el límit amb les terres d'Aragó.

Des de Gandesa s'hi arriba a través de la N-420 i la C-221 (12 km).

La vila té un origen protohistòric; als seus voltants, s'hi han trobat restes de diverses cultures i pobles, coll del Moro del Borrasquer i tossal del Moro de Pinyeres.

Es menciona Batea per primera vegada l'any 1153, quan Ramon Berenguer IV va fer donació d'aquestes terres als templers de Miravet. El 1181 va rebre dues cartes de població, atorgades pel rei Alfons el Cast. L'autoritat d'aquell lloc va restar a mans del cavaller Bernat Granell, i va passar posteriorment a l'orde del Temple. El 1317, els hospitalers van heretar aquest sector junt amb Pinyeres i Algars, dintre

Rutes per la Terra Alta

2007-02-01T11:26:00.000+01:00

Desde sempre m'ha agradat viatjar per les nostres terres i conèixer els indrets que ens envolten, ja que el dia a dia no ens permet veure més enllà de la feina.

D'aquí em ve l'afició a la fotografia. Està estretament lligada als viatges. M'agrada conèixer tots els punts de les nostres terres, per això sempre inteto arribar als punts més alts de les comarques, des d'on es respira tranquilitat i puresa.

Com penso que això agrada a molta gent, i de vegades falta conèixer indrets per practicar aquest esport, intentaré anar documentant el blog, el millor possible, de rutes per diferents indrets. Doncs, os animo a seguir les rutes per la nostra terra...

Album virtual "Territoris Lliures"

2007-01-29T13:26:00.000+01:00

Terra Alta

Seguiment de la exposició a La Pobla de Massaluca

2007-01-23T23:00:00.000+01:00

Durant aquesta semana seguirà oberta l'exposició a La Pobla, fins el dia 28, per tal de que la gent en pugui gaudir.

Durant les seves festes de Sant Antoni ha estat molt visitada. Podem destacar, com a comentari general, que som molts els que no coneixem el territori, i tant la població de la Terra Alta, com d'arreu de Catalunya que han visitat l'exposició els ha agafat ganes de fer excursions per tal de conéixer les nostres terres lliures.

Inici

2007-01-22T13:04:00.000+01:00

A partir d'avui os convido a seguir la meva fotografia mitjançant aquest blog.
Confio que amb la vostra colaboració podré anar millorant la meva professió de fotògraf i m'ajudareu a fer noves exposicions enriquidores per tothom.

Aquest blog, inicia amb la meva trajectoria fotogràfica, però a part de la fotografia aniré introduint altres temes que considero d'interès social.

Així doncs iniciem juntament aquest viatge a Ítaca!!

La Pobla de Massaluca (Territoris Lliures)

2007-01-22T12:46:00.000+01:00

Ermita de Santa Madrona

Desde el 18 al 28 de gener estarà oberta l'exposició Territoris Lliures a La Pobla de Massaluca, coincidint amb la celebració de la seva festa major de Sant Antoni.

És la primera exposició realitzada per mi i em sento molt satisfet de poder fer-la al meu poble.
Durant el que resta d'any l'exposició anirà itinerant per la resta de pobles de la Terra Alta, per tal de difondre aquest paissatge tant encantador que tenim, i tant poc reconegut.

En l'exposició hi podreu trobar una llibreta per poder realitzar anotacions, que em permetran millorar en la meva etapa que tot just acabo d'iniciar com a fotògraf. També trobareu impreses les fotografies, en petit, per si en voleu alguna còpia.